CRITERIS JURISPRUDENCIALS SOBRE IMPUGNACIÓ DE PLANS GENERALS D’ORDENACIÓ URBANA: DISTINCIÓ ENTRE VICIS FORMALS A LA PRESA DE LA RESOLUCIÓ I CONTINGUT MATERIAL DEL PLA.

Post redactat per SÍLVIA CAMPS COMAS, Advocada.

1.-Recents sentències del Tribunal Suprem (Sala 3ª, Secció 5ª, de dates 11 de desembre de 2009 –RJ 2010/2202-, de 28 de maig de 2010 –RJ 2010/2515- i de 21 de juliol de 2010 –RJ 2010/287333) han precisat les peculiaritats per a la impugnació de l’aprovació definitiva dels plans generals. De fet, es continua una línia que ja quedava clara a la STS de 19 de desembre de 2007 (RJ/2008/1928).

–

2.-Es reitera la ja vella doctrina que qualifica els plans d’urbanisme com a disposicions de caràcter general. Per tant, d’acord amb l’art. 107.3 de la Llei 30/92, contra les disposicions de caràcter general no cabrà recurs en via administrativa. La impugnació del contingut del Pla general seguirà aquesta regla i caldrà interposar directament recurs contenciós-administratiu.

–

3.-Ara bé, L’ACTE APROVATORI DE LES COMISSIONS D’URBANISME SÍ ÉS UN ACTE ADMINISTRATIU I CALDRÀ ESGOTAR LA VIA ADMINISTRATIVA SI S’IMPUGNEN VICIS RELATIUS A LA PRESA D’AQUESTA RESOLUCIÓ (per exemple, requisits de procediment, de quòrum, etc.). Això permet al Tribunal respectar l’organització administrativa de la Comunitat Autònoma (al Departament competent en el sector) i permetre el funcionament dels criteris de control propis de la jerarquia administrativa.