Nota bibliogràfica sobre la conferència «Les ciutats després de la covid».

6 de febrero de 20217 de febrero de 2021 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

El dijous 4 de febrer vaig tenir l’honor de fer una xerrada sobre “Les ciutats després de la covid” dins del programa de l’aula TIMÓ d’extensió universitària (patrocinada pels ajuntaments de Montgat i Tiana). Al llarg de la sessió van aparèixer alguns llibres que tenien un interès especial. Anoto aquí les referències:

1.-“De quan Montcada fou peonera” (text en castellà): article de Juan Ramón MASOLIVER, inclòs al volum Perfil de sombras, que fou publicat per Ediciones Destino el 1994. Es tracta d’un article deliciós, que em fa molta il·lusió ressenyar aquí. Ens comença parlant de les grans epidèmies del segle XIX, que assolaren Barcelona i que van fer que moltes famílies benestants busquessin alguna casa als afores per a fugir del mal. Ben aviat, ja passaven tot l’estiu als nous habitatges. Certament, Montcada va tenir un paper privilegiat, per les seves fonts i per la relativa facilitat per a arribar-hi (que no té res a veure amb les velocitats d’avui, però). Ara bé, la família Masoliver es va instal·lar a mitja carena de la carretera a Badalona, just al bell mig de La Vallençana, i això li va permetre fer excursions pel terme de l’església de Reixac, la Conreria, Canyet…Només caminant una mica des de Montgat o des de Tiana els trobeu fàcilment. També és senzill documentar-se sobre la importància del paper cultural d’en Masoliver. Us anoto aquest article biogràfic de La Vanguardia: “Juan Ramón Masoliver, vanguardista de la crítica literaria”.

2.-Kyle HARPER: The fate of Rome.Climate, disease&The end of an empire (2017). Existeix traducció al castellà: El fatal destino de Roma: Cambio climático y enfermedad en el fin de un imperio. En el llibre s’analitzen, entre altres qüestions, les epidèmies que van accelerar el final de l’Imperi Romà i les pèrdues demogràfiques i processos de dispersió d’algunes de les ciutats més poblades.

3.-Per a la reflexió que vam fer sobre els centres comercials, potser és útil una part del llibre que vaig escriure el 2015 amb el títol El mito legal de la ciudad compacta (Universitat Autònoma de Barcelona). Tenim un text magnífic per a les qüestions de la dispersió urbana, però sols en llengua anglesa (hi ha una traducció poc fiable, és veritat): Sprawl. A compact history, de Robert BRUEGMANN.

Fa uns mesos vaig preparar una llista bibliogràfica sobre aquest tema i us poso la indicació: *** .En aquest cas, apareixen textos més especialitzats en problemes jurídics, ja que vam aprofitar per a parlar de la crisi social i econòmica en el moment actual (preus del lloguer, desnonaments, ocupacions il·legals, etc.).

Fotos de stock gratuitas de al aire libre, arquitectura, calle

Foto: Ricardo Ortiz.

***

Habitatge i covid-19: una bibliografia útil.

20 de noviembre de 202020 de noviembre de 2020 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

El divendres 13 de novembre, els companys del Grup d’Estudis Autònoma ens vam aplegar per a discutir sobre les perspectives del Dret de l’habitatge a partir de l’actual pandèmia. Més enllà de veure’ns constrets pel present implacable, vam intentar veure els senyals deixats pels passat i les guspires que s’apunten en el debat territorial i jurídic imminent.

Deixo aquí, per si pot ser útil per a algú, un llistat de bibliografia i materials que vam comentar, ja que és evident que l’epidèmia de dades i estudis que acompanyen la plaga que vivim és sovint un obstacle per a la reflexió.

“des de ma casa albire tot l’encant de roma,

la retallada gràcia matinera, aquell endevinament d’un mar,

el capaltard solemne de xiprers i de murta,

aquella vivacitat que puja des dels carrers.”

V.A. Estellés, Horacianes.

(Font: Alex Azabache)

I.-LES EPIDÈMIES I LES SOCIETATS.
.-Kyle HARPER: The fate of Rome: climate, disease, and the end of an Empire. (Existeix traducció en castellà).	.-Examina la importància rellevant de certes epidèmies i d’algunes alteracions climàtiques en la crisi final de l’imperi romà. L’autor és ja un expert en l’anàlisi dels efectes socials de les grans epidèmies.
II.-LA PANDÈMIA DE COVID-19 I EL POSSIBLE CANVI EN LA FORMA URBANA I L’OCUPACIÓ DEL TERRITORI (AMB CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES).
.-AMENÓS ÁLAMO, J.: “Pandemia y huida de las aglomeraciones. La nueva demanda de alojamientos en entornos menos densos y en contacto con la vegetación y la fauna”. Article que es publicarà al proper número de Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies). Ja admès.	.-Algunes reflexions sobre les tendències dels consumidors en matèria d’habitatge a partir de l’actual pandèmia i de la seva possible incidència en alguns conceptes ja arrelats en la normativa urbanística. Tot i que considero que treure conclusions seria encara prematur, s’aporta bibliografia internacional que indica un canvi en favor de la dispersió o, almenys, una visió menys optimista de les ciutats denses i compactes (estimulades ara directament o indirectament pel legislador, especialment a nivell europeu). Alguns textos (per exemple, algun estudi de l’ OCDE) recomana major flexibilitat en la normativa urbanística i d’habitatge per a acollir les noves demandes i les transformacions tecnològiques que l’acompanyen (principalment, el teletreball).
III.-L’HABITATGE A L’ESPANYA ACTUAL I L’ORIGEN HISTÒRIC DEL PES DE LES DIFERENTS FÓRMULES JURÍDIQUES.
.-SAMBRICIO R. ECHEGARAY, Carlos: “Política de vivienda en el primer franquismo: 1936-1939”, a Temporánea. Revista de Historia de la Arquitectura, 2020 (01)	.-Interessant per a entendre el debat previ i la posterior opció decidida pel règim en favor de la propietat. Les estimacions actuals situen entorn del 75% (o superior) el percentatge d’habitatge en propietat a Espanya, un resultat molt diferent a la majoria de països europeus (almenys, del centre i del nord, amb les particularitats fluctuants de la Gran Bretanya). Dins la línia adoptada, cal ressenyar la importància del paper del sector bancari i de la regulació de l’execució hipotecària, actualment molt discutida des de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
.-CAPEL, Horacio: Capitalismo y morfología urbana en España (1977).	.-Interessant per a entendre el paper de la promoció pública i de la propietat privada a l’anterior règim. L’evolució posterior –que ja hem conegut a les nostres vides- ajuda a comprendre el moment actual.
.-“Viviendas protegidas”, dins de LÓPEZ RAMÓN, F.: Introducción al Derecho urbanístico, Marcial Pons.	.-Es descriu jurídicament el rellevant esforç legislatiu i operatiu en matèria d’habitatge públic (sota diverses fórmules) durant el règim de Franco. Ja dins del règim constitucional, el percentatge dedicat a aquesta fórmula d’habitatge decau espectacularment, amb una mínima recuperació als darrers anys. Al costat d’interessants debats ideològics entre les diferents famílies del règim (el sector falangista es refugia a les seves darreres etapes d’influència en el Ministeri de l’Habitatge i la “revolución pendiente” fa els darrers sospirs), s’observa la presència de rellevants instruments avui ja derogats com els coeficients d’inversió obligatòria de bancs i caixes d’estalvis.
IV.-EL VENDAVAL DE LA PANDÈMIA.
.-GIFREU FONT, Judith: “La vivienda en tiempos del COVID-19: ¿Nuevas vulnerabilidades sociales? Del impacto inicial a los retos de futuro”, a Revista de Derecho Urbanístico y medio ambiente, núms. 337-338, abril-maig-juny 2020.	.-Molt útil per a conèixer la moratòria arrendatícia durant el primer estat d’alarma (forçosa sols en determinats casos) i la suspensió temporal de desnonaments que s’hi acordà. La recuperació d’aquesta darrera mesura està, precisament, en el debat polític. .-S’observa la rellevància dels ajuts econòmics personals per al pagament del lloguer. Es veu, per tant, una acció pública (en els plans administratius estatals i autonòmics d’habitatge) no tant dirigida a la creació d’un parc públic, sinó a solucionar una necessitat disparada.
V.-ELS NOUS DEBATS.
.-PONCE SOLÉ, J.: El Derecho de la Unión Europea y la vivienda (2019).	.-Llibre imprescindible per a encaixar en el marc del Dret europeu les limitacions al dret de propietat que actualment s’estan plantejant.
.-Instrucción 1/20202, de 15 de septiembre, de la Fiscalia General del Estado, sobre cirterios de actuación para la sol·licitud de medidas cautelares en los delitós de allanamiento de morada y usurpación de bienes inmuebles” (BOE, 25 de setembre).	.-A més d’examinar la normativa vigent i el fracàs constatat en l’aplicació de la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges, dóna instruccions per a accelerar la presa de les mesures cautelars que assegurin el desallotjament en els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles.
.-Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament i d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l’habitatge.	.-Aquesta és la ja famosa Llei catalana que potser serveix de model per a l’actual Govern. En síntesi, imposa un preu taxat als arrendaments contractats a partir de la seva entrada en vigor (amb algunes excepcions, el 22 de setembre del 2020). Ara bé, cal una declaració prèvia d’àrea amb mercat d’habitatge tens. La mateixa Llei ja disposa un llistat transitori (que inclou Barcelona, L’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, etc.). .-Un recent comentari: “Novetats incorporades per la Llei de contenció de rendes del lloguer a Catalunya” – Berta Bastús Ruiz (blog de la Revista Catalana de Dret Públic).
.-UGT, Servicio de Estudios de la Confederación: “La regulación de los precios del alquilar no admite más esperas”.	.-Document útil per a entendre la discussió i propostes examinades pel Govern espanyol.