1.- Iniciem avui una secció que ens ocuparà esporàdicament i que es basa en aprofitar les creacions visuals o literàries per a la reflexió jurídica. Utilitzem així la plasticitat de les noves tecnologies per a meditar sobre el Dret.
El vídeo que examinarem avui és un documental sobre Otxarcoaga (“lloc de les flors grogues», en èuscar). La seva història és realment curiosa i la vaig descobrir gràcies al magnífic –i ja premiat- blog de José Jiménez (kurioso).
—
2.- Aquesta filmació (del 1961) fou realitzada, segons sembla, per ordre directa del “Caudillo” al “Ministerio de la Vivienda”, que la va encarregar al director Jordi Grau. Es volia fer un film propagandístic, però les coses –com veurem tot seguit- no van anar exactament així. Fins i tot, les autoritats del Règim van arribar a imposar les darreres escenes de paisatge assolellat, nens jugant al parc i gent contenta a les finestres.
—
3.- L’habitatge social o públic ha patit tradicionalment diversos problemes: marginació territorial (guetos), qualitat escassa, preus superiors als preus reals en un context deflacionari com l’actual, etc.
Entre nosaltres, Juli Ponce Solé ha dedicat una obra rellevant a l’estudi del dret a l’habitatge i les polítiques socials al respecte, amb una defensa sòlida d’una actuació pública de qualitat, de redistribució i integradora. Encara que són diversos els treballs i monografies que ha elaborat, citarem aquí el darrer, de caràcter col·lectiu i efectuat sota la seva coordinació: Dret a l’habitatge i servei públic d’allotjament català? El desplegament de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya i els problemes de constitucionalitat de determinades actuacions estatals (Institut d’Estudis Autonòmics, 2009).
El film ens deixa una inquietud enigmàtica, que intentarem resoldre demà.
Ciudades, leyes y letras 