1.- L’advocat, amic i professor Pedro Ruiz m’avisa de l’existència d’un interessant bloc de Dret Públic : “contencioso.es”. El seu autor és José Ramón Chaves García, jurista amb experiència i amb una llarga trajectòria pràctica i teòrica. És una quadern de bitàcola que atreu pel seu bon humor -no renyit amb la precisió- i per la seva elegància gràfica.
—
2.- He triat com a exemple del seu savoir faire el comentari d’un article que ja va cridar l’atenció a Pedro Ruiz i que tracta una qüestió que ha estat una de les malediccions del Dret Públic: la inexecució de les sentències dels Tribunals contencioso-administratius. Sevach (que és el pseudònim que utilitza) ha tingut l’encert de resumir i ordenar els entrebancs quotidians (malgrat els indiscutibles avenços de l’actual redacció de la Llei de la Jurisdicció Contencioso-Administrativa).
—
3.- En concret, les deu estratagemes d’inexecució (que comentarem avui i demà) són aquestes:
.
I.-Recórrer la sentència (òbviament, sol·licitant la suspensió de l’execució).
II.-Formular un incident excepcional de nul·litat d’actuacions (regulat actualment als arts. 228 LEC i 241 LOPJ). És cert que és un giny configurat restrictivament. Es seu abús ha forçat fins i tot la imposició d’una multa – a més de les costes– en cas de temeritat (la quantia no és gaire dissuasòria: de 90 a 600€).
III.-Plantejar un incident d’inexecució de sentència, per causes d’impossibilitat material o legal (encara que això pot derivar en indemnització per al particular: art. 105. 2 LJCA).
Ara, suspenc l’execució total de l’article fins demà (on veurem set ardits més).
Ciudades, leyes y letras 