1.-Ha estat promulgada recentment la important Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social. La norma abraça un poti-poti de fórmules jurídiques diverses (cadascuna amb el seu estatut) més o menys unides pel trencadís somni de fer rutllar seriosament l’economia al marge de l’ànim de lucre i del repartiment de beneficis als socis capitalistes. En concret, l’art. 5.1 precisa el següent (no és un numerus clausus, segons avisa l’art. 5.2):
.
“Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pesacadores, las sociedades agrarias de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los principios establecidos en el artículo anterior.”
—
2.- Especial interès té la configuració de la ONCE (“Organización Nacional de Ciegos Españoles”) a la Disposició Addicional Tercera. És un tema força discutit en Dret públic. Aquesta norma la defineix com a “organització singular d’economia social” i es manté la vigència de les normes reglamentàries i Estatuts que la regulen.
—
3.- El segon paràgraf de la disposició addicional tercera precisa que:
.
–La ONCE és “una Corporación de Derecho Público de carácter social”.
.
–Els seus fins socials són “la consecución de la autonomía personal y plena integración de las personas ciegas y con deficiencia visual grave“.
.
–Té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar i d’autoorganització.
.
–A la seva activitat social, econòmica i empresarial es regeix pels principis de solidaritat, absència d’ànim de lucre i interès general.
.
-Que “ejerce en todo el territorio español funciones delegadas de las Administraciones Públicas, bajo el Protectorado del Estado”.
.
-Per al finançament dels seus fins socials “goza de un conjunto de autorizaciones públicas en materia de juego”.
Ciudades, leyes y letras 