Més silenci negatiu i més silenci positiu.

1.-El Reial Decret-Llei 8/2011, d’u de juliol, “de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa” ha perfilat dues regles preexistents en matèria de silenci administratiu.

 

—

 

 

2.-La primera és una precisió dels supòsits de silenci desestimatori previstos a la Llei estatal del Sòl. L’Exposició de Motius cita al respecte expressament la sentència de 28 de gener de 2009, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que va fixar com a doctrina legal el caràcter de llei bàsica estatal de l’art. 8.1.b) de la vigent Llei del Sòl. En virtut d’això, s’imposa el silenci negatiu en la concessió de “facultades de extraordinaria relevancia e impacto sobre el territorio”. Els supòsits són els següents:

 

              “a) Movimientos de tierras, explanaciones, parcelaciones, segregaciones u otros actos de división de fincas en cualquier clase de suelo, cuendo no formen parte de un proyecto de reparcelación.

           

            b) Las obras de edificación, construcción e implantación de instalaciones de nueva planta.

 

            c) La ubicación de casas prefabricadas e instalaciones similares, ya sean provisionales o permanentes.

 

            d) La tala de masas arbóreas o de vegetación arbustiva que, por sus características, puedan afectar al paisaje.

 

            e) La primera ocupación de las edificaciones de nueva planta y de las casas a que se refiere la letra c) anterior.”

 

Com veiem, per tant, el nucli dur de les actuacions urbanístiques singulars dels particulars segueix sotmès a un règim de silenci negatiu.

 

—

 

3.- D’altra banda, l’art. 26 del mateix Decret-Llei remet a un llarguíssim llistat inclòs a l’annex de supòsits on s’aplicarà el règim de silenci positiu. Es preveu també el termini que regirà (en cas de manca de concreció, s’aplicaran els criteris generals de la Llei 30/1992). Es tracta, per tant, d’una important expansió del silenci positiu (ja que s’inclouen 114 referències legals).