1.- A més dels condicionants de normativa i política europea, la reforma constitucional que s’està tramitant aquests dies s’entén millor a partir de la sentència del Tribunal Constitucional de 20 de juliol de 2011 –encara no publicada al BOE- , que desestima el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Catalunya contra diversos preceptes de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, General d’Estabilitat Pressupostària i de la Llei Orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. Ambdues foren promulgades sota el mandat del Gabinet Aznar i foren després modificades diverses vegades. De fet, la Llei 18/2001 fou derogada pel Reial Decret Legislatiu 2/2007, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària . La Llei Orgànica 5/2001 fou modificada per la Llei Orgànica 3/2006, de 25 de maig.
—
2.-No obstant aquests canvis, el Tribunal Constitucional considera que no existeix pèrdua sobrevinguda de l’objecte del procés, ja que segueix sent necessari –fins i tot amb la vigent legislació- manifestar-se sobre la controvèrsia constitucional relativa a la fixació de l’àmbit competencial de l’Estat i de les Comunitats Autònomes.
.
En aquest sentit, cal dir que la Sentència ha tingut en compte la redacció del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya.
—
3.-La decisió del Tribunal Constitucional implica, en síntesi, una interpretació expansiva i sense matisos de l’art. 149.1.13 de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre “les bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica”. Examinarem demà els principals aspectes d’aquesta interpretació.
Ciudades, leyes y letras 