Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme (I): principis generals.

            1.-Ha estat recentment publicada la Llei 29/2011, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme. El primer punt rellevant és la definició, sempre complexa, del terrorisme, que apareix a l’art. 3:

            “Artículo 3. Destinatarios.

La presente Ley será de aplicación, a quienes sufran la acción terrorista, definida ésta como la llevada a cabo por personas integradas en organizaciones o grupos criminales que tengan por finalidad o por objeto subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública.

Será aplicable igualmente, a las víctimas de los actos dirigidos a alcanzar los fines señalados en el párrafo precedente aun cuando sus responsables no sean personas integradas en dichas organizaciones o grupos criminales.”

 

—

 

      2.-Un segon aspecte important és l’entrada en vigor, que es produeix el mateix dia de la seva publicació. No obstant, cal advertir de l’efecte de la disposició addicional primera, que permet que les víctimes ja indemnitzades per la legislació precedent puguin millorar les quantitats rebudes per a adaptar-se als nous nivells –més generosos- de la Llei del 2011.

 

Cal tenir en compte que les disposicions de la Llei ara promulgada “serán de aplicación a los hechos que se hubieran cometido desde el 1 de enero de 1960” (art. 7).

 

—

 

3.-A més d’altres ajuts i suports (per exemple, les despeses de sepeli i inhumació i l’assistència jurídica gratuïta), el nucli de la protecció atorgada és una partida doble constituïda per:

 

a)                       Una prestació prevista la Llei per danys personals (mort o ferides) i per danys materials.

b)                      A més, l’Estat abona la responsabilitat civil fixada a la sentència. Aquesta quantitat es redueix en la xifra indicada a l’apartat a) i, a més, té determinats topalls (per exemple, 500.000 € per al decés i 750.000€ per a la gran invalidesa).

 

      Un cop pagades aquestes indemnitzacions, l’Estat se subroga en les accions de responsabilitat civil contra els responsables dels actes de terrorisme.

 

      L’art. 15.2 precisa que “asimismo, son compatibles con la exigencia de responsabilidad patrimonial al Estado por el normal o anormal funcionamiento de la Administración, si bien aquéllas se imputarán a la indemnización que pudiera reconocerse por este concepto, detrayéndose de la misma” (per exemple, cas HIPERCOR).