1.-Varem començar ahir l’anàlisi del Decret-Llei 16/2011, de 14 d’octubre, pel qual es crea el Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. L’objectiu principal del Fons es descriu al primer incís del seu art. 2.1: “1. Se crea el Fondo de Garantía de Depósitos de Entidades de Crédito, en adelante el Fondo, al objeto de garantizar los depósitos en entidades de crédito hasta el límite previsto en este real decreto-ley.”
—
2.-És interessant la referència al règim jurídic de la nova entitat. Per a la seva adequada interpretació, caldrà tenir en compte el règim dels tres fons anteriors (el de Bancs, el de caixes i el de cooperatives de crèdit, que es dissolen i integren els seus patrimonis en el nou fons). En concret, l’art. 3.1 disposa, de forma gairebé telegràfica que:
“1. El Fondo tendrá personalidad jurídica propia, con plena capacidad para el desarrollo de sus fines, en régimen de derecho privado y sin sujeción a las normas reguladoras de los organismos públicos y las sociedades mercantiles estatales.”
—
3.- Les funcions del Fons són la garantia de dipòsits (que és la més tradicional en aquests casos) i, també, el reforçament de la solvència i funcionament de les entitats bancàries. Aquesta segona funció permet al Fons preparar plans de solvència d’obligat compliment per als seus integrants.
Totes les entitats de crèdit espanyoles pertanyen obligatòriament el Fons i han fer les aportacions que examinarem demà. En cas contrari, s’inicia expedient d’exclusió (art.5.3):
“3. Las entidades de crédito que no realicen debidamente sus aportaciones al Fondo de Garantía de Depósitos de Entidades de Crédito o incumplan cualquiera de las obligaciones que les corresponden frente al mismo, podrán ser excluidas del Fondo, una vez que hayan fracasado las medidas que se adopten para asegurar su cumplimiento. Será competente para acordar la exclusión el titular del Ministerio de Economía y Hacienda, a propuesta del Banco de España y previo informe de la Comisión Gestora del Fondo.”
Ciudades, leyes y letras 