1.-Interessant sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig del 2011 (Sala tercera, secció 7ª, relativa a la concessió per l’Administració de l’Estat de l’obra pública d’una important autopista de peatge (R. La Ley 61671/2011). El concessionari assumia que l’oferta que li va fer obtenir l’adjudicació havia de patir una rebaixa en els ingressos previstos a causa de tres factors:
1.El període de ramp up o d’aprenentage dels usuaris.
2.Els efectes de la crisi econòmica des del 2008.
3.L’estalvi en costos de conservació explotació derivats de la menor utilització de la via.
—
2.-Ara bé, l’indicat concessionari considera que té dret al reequilibri econòmic davant dos fets:
2.1.L’Administració de la Comunitat Autònoma va desdoblar i va convertir en autovia una carretera en part paral·lela a l’autopista concedida. Això li restava volum de trànsit.
2.2.L’Administració de l’Estat no ha construït un tram d’autopista que havia de continuar la ja concedida (segons es preveia a la documentació contractual). D’aquesta manera, els dos trams sumarien un corredor privilegiat per a l’accés ràpid de les regions centrals a Andalusia.
—
3.-El primer motiu fou rebutjat pel Tribunal, perquè considerà que les actuacions de millora de la xarxa efectuades per una altra Administració Pública formen part del risc i ventura del concessionari: “no nos parece que tal desdoblamiento sea un hecho extraordinario e imprevisible que deba quedar fuera del riesgo y ventura del contratista”. I afegeix que “De lo contrario, se estaría coartando la responsbilidad de las Administraciones competentes de mejorar las infraestructuras existentes,(…)”
Examinarem dimecres el segon motiu.
Ciudades, leyes y letras 