1.-En el recent debat sobre la reforma dels preceptes de la Constitució relatius al control del dèficit públic, un diputat reclamava als membres de les formacions d’esquerra un gest de desobediència desmesurada i radical. Apel·lava fins i tot a l’expeditiva dita castissa: “Pa’ lo que me queda en el convento,…”.
—
2.-Aquesta intervenció em va fer recordar un vell debat: pot una votació parlamentària canviar realment la vida i, fins i tot, alterar el curs de la Història?
Existeix un antecedent interessant. Abans de la primera guerra mundial, la doctrina oficial de la Segona Internacional era l’internacionalisme proletari: no emprarem les armes contra els obrers d’altres països. Per tant, el punt de partida era l’oposició a la “guerra burgesa i imperialista”.Ara bé, ja feia anys que les posicions antimilitaristes s’havien estovat. Així, el socialista francès Jaurés intentà una síntesi entre patriotisme i pacifisme. D’altra banda, Rosa Luxemburg considerà que calia aprofitar la guerra com a escenari d’una guerra civil i de classes definitiva.
—
3.-A mesura que s’acostava el rum-rum bèl·lic, el nacionalisme guanyava adeptes entre els partits d’esquerra i els sectors conservadors propugnaven la “Unió Sagrada” de tota la nació.
Els diputats socialistes francesos i alemanys, amb una forta implantació, votaren finalment a favor dels crèdits per a la guerra. Jaurès fou assassinat el 31 de juliol del 1914 i la guerra començà l’1 d’agost. Però, què hauria passat si els parlaments d’aquests dos països haguessin bloquejat els fons per a l’exèrcit en nom de la defensa dels més desafavorits, independentment de les fronteres que els haguessin tocat?
Ciudades, leyes y letras 