1.- A Alemanya, Karl Liebknecht va voler respectar la unitat del partit i es va abstenir (amb altres dos diputats) a la votació al Reichstag del 4 d’agost sobre els crèdits bèl·lics, però seria l’únic que votaria ja directament en contra a la sessió del 2 de desembre del 1914 (el seu grup, el SPD, tenia 110 parlamentaris).
El 1916, el mateix Liebknecht fa una crida al proletariat berlinès per a sumar-se a la manifestació del primer de maig i derrocar el “govern imperialista” (en plena guerra!). Fou arrestat i condemnat per un tribunal militar. El 1919, Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg foren assassinats.
—
2.-Què hauria passat si el sentiment de classe hagués superat el nacionalisme i els parlaments haguessin obstaculitzat la guerra? Segurament, la Història hauria canviat amb una manotada inesperada. Més enllà de les idees polítiques de cadascú (i en aquesta secció ja hem donat prou indicis de pluralisme), hi ha una enorme grandesa en el plantejament de no disparar contra el germà estranger de la teva pròpia classe.
—
3.-La fotografia que hem triat avui correspon a un gravat de Käthe Kollwitz: “La vida i la mort. En memòria de Karl Liebknecht” (1921). Käthe Kollwitz fou una interessantíssima artista alemanya, amb una evolució que va del naturalisme a l’expressionisme i amb una enorme capacitat per a mostrar la misèria dels més desgraciats (gana, pobresa i guerra). Les fotografies del dia anterior, com varem indicar, també són seves. Observeu els rostres i l’impressionant to elegíac de tota la composició:
Ciudades, leyes y letras 