1.-El número 2 de la Disposició Transitòria tercera del Text Refós de la Llei del Sòl va permetre que s’apliqués al sòl urbanitzable delimitat el règim de valoració propi de les lleis immediatament precedents (Llei 6/1998 i Llei 10/2003). És a dir, les “lleis urbanístiques del Partit Popular”.
Quedava així salvat el principi de confiança legítima i s’acudia al criteri tradicional de la legislació espanyola d’introducció “suau” dels nous criteris de valoració.
—
2.-L’indicat precepte va preveure un període inicial de transitorietat de 3 anys, que va ser ampliat pel Decret-Llei 6/2010, sobre mesures per a l’impuls de la recuperació econòmica i de l’ocupació, fins al 31 de desembre del 2011. Aquest termini podia ser alterat en dos casos:
-Per previsió expressa sobre terminis d’execució al planejament.
-Per previsió expressa sobre terminis d’execució a la legislació territorial i urbanística.
—
3.-No havent-se dictat cap pròrroga posteriorment, a partir de l’1 de gener del 2012 el denominat “sòl urbanitzable delimitat” ja serà valorat com a sòl rural i sense expectatives urbanístiques (excepte que s’hagi completat la urbanització i hagi de taxar-se com a sòl urbanitzat).
No obstant, és cert que el factor de correcció per localització (ja regulat pel nou reglament de valoracions) podria amorosir la caiguda de les xifres.
Ciudades, leyes y letras 