1.-Parlàvem fa poc de dos aspectes on s’està debatent l’acostament entre els paradigmes (cada dia més propers) de les ciutats europees i les nord-americanes. Per una banda, la implantació de grans establiments comercials, on ja hem comentat una Llei catalana de promoció econòmica francament tímida i conservadora de l’statu quo.
L’altre àmbit de discussió són els horaris comercials, en els quals també incideix la mateixa Llei.
—
2.-La Llei estatal 1/2004, d’horaris comercials, va donar passes fermes cap a la liberalització, però deixava la pilota en molts punts a la teulada de les Comunitats Autònomes. De tota manera, l’art. 5.1 ja imposava la lliure determinació d’horaris en certes botigues:
“1. Los establecimientos dedicados principalmente a la venta de pastelería y repostería, pan, platos preparados, prensa, combustibles y carburantes, floristerías y plantas y las denominadas tiendas de conveniencia, así como las instaladas en puntos fronterizos, en estaciones y medios de transporte terrestre, marítimo y aéreo y en zonas de gran afluencia turística, tendrán plena libertad para determinar los días y horas en que permanecerán abiertos al público en todo el territorio nacional. “
—
3.-A la resta de negocis, les Comunitats Autònomes podien bastir una política pròpia d‘horaris comercials (respectant alguns mínims per a tot Espanya, com per exemple els vuit diumenges i festius d’apertura autoritzada).
Amb el temps, el model català ha estat un dels més restrictius i a penes ha emprat les facultats atorgades per la Llei estatal. Contràriament, l’opció de la Comunitat Autònoma de Madrid s’ha acostat cada dia més cap a la llibertat total. L’estació final seria l’art. 6 de l’avantprojecte de Llei de dinamització de comerç minorista madrileny (que encara està en fase discussió):
“Artículo 6. Libertad de apertura comercial en días festivos.
Cada comerciante determinará con plena libertad y sin limitación legal alguna, en todo
el territorio de la Comunidad de Madrid, los festivos de apertura en los que desarrollará su actividad comercial.”
Ciudades, leyes y letras 