1.-L’examen oral és una raresa a les universitats catalanes. No obstant, és un element central a les proves per a ingrés a l’alta funció pública (inspectors d’Hisenda, inspectors de Treball, Administració civil de l’Estat, Secretaris i Interventors locals), Advocats de l’Estat, Jutges i Fiscals, Cos Diplomàtic, Notaris i Registradors, etc. D’altra banda, un examen oral encobert –l’entrevista sobre temes jurídics- és usual com a eina de selecció a una pila de despatxos d’advocats i consultores, empreses d’assegurances, etc.
.
2.-Hi ha moltes formes d’examen oral, des del més rígid i tradicional del temari previ fins a les preguntes curtes, la defensa pública d’un text prèviament escrit, etc.
.
3.-La principal excusa per a evitar aquesta fórmula tan ordinària d’entrenament és la dificultat organitzativa: hi ha “massa alumnes” i caldria alterar el calendari d’exàmens, cal registrar el so i la imatge de la prova (quan el realment important seria la realització en públic), falta de costum, etc. No obstant, sembla que hem oblidat que en el món d’això que en diuen les ciències socials, del Dret o de l’Economia, la forma habitual de selecció i actuació dels professionals és l’examen oral. I, normalment, no tan fàcil com a la Universitat.
.
Exàmens selectius per a ingrés al cos d’Inspectors d’Hisenda. Madrid, Institut d’Estudis Fiscals, Febrer 2015. Primera prova:
Ciudades, leyes y letras 