…El debat sobre les formes compacta i dispersa de les ciutats va ser molt intens a finals del segle XX i començaments del segle XXI. Després, va decaure una mica gràcies a un cert consens dels acadèmics i dels tècnics, clarament favorable a les línies concentrades i a l’augment de les densitats. No obstant, la irrupció de la pandèmia del covid 19 ha fet trontollar aquesta percepció.
…La idea d’aglomeració fa aigües. A més, encara que el deteriorament s’endreci, alguns fenòmens han pres carta de naturalesa i hauran d’incidir en la configuració del territori: el tele-treball, la vida viscuda a través de les pantalles (i no com a substitut), la compra per internet, etc. En la mateixa direcció caminen el cotxe autònom i la inquietant visita dels drons.
…De fet, no estem davant novetats radicals. Nihil novum sub sole. Ja veurem com la història ha viscut situacions similars i, a tots els casos, aquestes han tingut una influència clara en la manera de viure i de moure’s sobre el territori. Xerrarem d’aquestes coses gràcies a l’impuls de l’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA TIMÓ, dels ajuntaments de Montgat i Tiana.
Tindré l’honor de fer-ho demà dijous a les 18,30. Ho podeu seguir a you tube:
https://www.youtube.com/watch?v=DzDAUeN32YM&feature=youtu.be
(Foto:pexels.com).
***
