Un text fonamental del qual haurem de parlar més endavant: Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua (2021). Fou editat per la insubstituïble Carme Junyent.
Fem un tast amb un fragment de la magnífica aportació de Marta Marfany titulada “La novaparla inclusiva” (pp. 135-136). El selecciono perquè resumeix les misèries del denominat –incorrectament- llenguatge inclusiu (les negretes són meves):
“[…].La “visibilitat de les dones”, el “patriarcat”, la “imposició del model heterosexual” i altres expressions fixades apareixen en un debat que hauria de centrar-se en les especificitats gramaticals de les llengües i en com afecten el procés de traducció.
La censura oficial ho impregna tot. La lletjor és pertot arreu: el “professorat”, l’”alumnat”, l’”estudiantat”. Afecta el gènere, però també altres aspectes de la llengua: a classe un grup d’estudiants s’indigna que el “rei Baltasar” en català pugui dir-se també “el rei negre” –res a dir sobre el “rei blanc” i el “rei ros”-. Tots els textos ofenen algú, en qualsevol fragment és fàcil veure-hi un atac contra algun col·lectiu. Polítics i alts càrrecs universitaris –i de més baixos també- pressionen perquè la nova parla s’imposi: desdoblaments carregosos, nominalitzacions infectes, llenguatge buit, gris, neutre, que no ofengui ningú. Més encara: si poguessin intervindrien –si poden intervindran- en la bibliografia de les assignatures i en el contingut dels textos per traduir.
Encapçalar un correu amb un solitari “Benvolguts” o parlar de “professors” per referir-nos al col·lectiu ara són mostra d’un pensament masclista, criminal. Cal fer discursos feministes, és a dir, insubstancials, mal escrits, que salvaran les dones –i, de passada, tots els marginats del món- amb quatre paraules lletges i incorrectes.”
***
Ciudades, leyes y letras 