…Per a fugir dels desdoblaments carregosos –bombers i bomberes, nens i nenes, marrecs i “marreques”- , el dogma “inclusivista” fa ballar per tot arreu unes abstraccions grises i encara més feixugues. A les escoles i universitats campen per aules i passadissos “el professorat” i “l’ alumnat” (en altres llocs també s’abusa de “la ciutadania”, “l’advocacia”, etc.).
…D’entrada, cal dir que la substitució indicada hauria de tenir un ús més reduït. Veiem les raons:
… Primera.-“L’alumnat” és la classe dels alumnes i això no és exactament igual als alumnes concrets als quals ens referim. Així, podem queixar-nos de les condicions retributives del professorat (ja es veu que és un tema burocràtic i impersonal), però és difícil que el professorat passegi pel campus. L’alumnat no es matricula, són els alumnes els que es matriculen.
… Segona.-L’abús de les abstraccions converteix els rostres amb cara i ulls en blocs categorials. És lleig, forçat, i fins i tot ridícul.
….Crec que tots entenem que no és el mateix parlar dels alumnes (alegres, enriolats, cansats, ganduls, saberuts, espavilats, …), que de l’alumnat. Sembla una llenca de ciment ficada a sobre dels bancs. L’avi Marx va estudiar les condicions estructurals del proletariat, però quan va fer una crida revolucionària no va dubtar: “proletaris de tots els països, uniu-vos”.
… Tercera.-Totes aquestes voltes les fan per a evitar –diuen- el masculí genèric, que opera en català per al gènere no marcat. Com és sabut, això no té res a veure amb el sexe, però embolica que fa fort. Ara bé, el resultat final es que acaben emprant sense fre un altre masculí genèric: l’alumnat, el professorat, l’estudiantat (aquest no rutlla, oi?)…Per a aquest viatge no calien alforges.
…Per circumstàncies que no venen al cas, porto uns dies remenant reglaments universitaris dels anys noranta del segle passat i començaments d’aquest. Encara es parlava tranquil·lament de professors, acadèmics i alumnes. Ara bé, amb un típic biaix classista, als companys que feien d’administratiu o de conserge ja els havien ficat a la bossa conceptual del “personal d’administració i serveis”, el “PAS”. Se m’ha acudit defensar que a la Universitat tornin els professors, els estudiants, els tècnics, els administratius i els treballadors,…però no sé si això agradarà al nou clergat.
***
.-Articles relacionats:
- Sábados exclusivos. La belleza de la sorpresa.
- Sábados exclusivos. Si es decisivo, dejémonos de gaitas.
- Dissabtes exclusius. Primer inventari d’estralls.
- La solución definitiva para una ley políticamente correcta y sexualmente neutra
Ciudades, leyes y letras 