1.-Ho avisava Carme Junyent a la introducció del llibre que va editar l’any 2021: Som dones i som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua (Eumo Editorial). També anotava amb fina ironia que tampoc no volia donar idees…Però el text de l’art. 68.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu el que diu:
“El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o conseller primera, si escau, i els consellers.”
*
2.-En conseqüència, no s’admeten les conselleres. Està claríssim. Tot el context reforça aquesta interpretació. Així, per exemple, a l’art. 68. 4 es diu que “el govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat”. Es desdoblen constantment el president i el conseller primer, recordant que són “el president o la presidenta” i “el conseller o la consellera primera”, però no s’aplica la mateixa medecina als consellers. Això s’acompleix a tota la regulació del Govern i fins i tot quan es tracten les relacions amb el Parlament. Sempre “consellers”. Per tant, no hi ha conselleres (no ens queixem, sí pot haver president i només –això sí- consellera primera).
**
3.-Em direu que ja s’entén que “consellers” inclou “conselleres”. Evidentment. I també “president” inclou “presidenta”. No calia embolicar-se amb duplicacions carregoses. Caldrà tenir en compte, a més, el principi constitucional d’igualtat. I també, com vèiem amb les “persones treballadores”, la regla caritativa d’interpretar i corregir les gracietes enfarfollades de les “unitats de llenguatge inclusiu” (o com es diguin).
(*)
***