Alterno la lectura de la biografia de Marià Manent escrita pel seu fill i la lectura del dietari escrit pel pare, El vel de Maia. Ja sabeu que m’encanten els diaris. Aquests darrers mesos, amb Pla aprenc molt. Amb Vila-Matas, hi confio i em deixo portar. Amb Marià Manent tinc la sensació que sóc a casa. No m’ho explico del tot, però és així.
Albert Manent explica que el seu pare va fer el 1919 un viatge a Tossa:
“Descriu la vila vella amb precisió de guia i acaba embarcant-se per un mar on el pescador deia: “Qui és en la mar navega, qui és en terra judica.””
Definitiu.
***
Foto: J.Amenós
Ciudades, leyes y letras 