1.-Em sorprèn l’aparició de Jaume Serra-Hunter a la biografia de Marià Manent escrita per Albert Manent. En concret, consta que l’any 1931 va formar part del consistori dels Jocs Florals de Barcelona. Pensava que es tractava, sobretot, d’un home de ciències i que això justificava l’elecció del seu nom per al programa d’ajuts de la Generalitat per a investigadors d’elit.
Jaume Serra-Húnter va estudiar Filosofia i Lletres i conreà el camp filosòfic, encara que molt preocupat per la connexió del pensament amb la història i amb el coneixement científic. Fou rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), a l’època en què va rebre el nom d’Universitat Autònoma. Desenvolupà en aquest càrrec criteris molt avançats d’organització acadèmica (per exemple, catedràtics contractats en funció del prestigi i professionals que exercien com a “professors lliures”). Vindria després la tragèdia de l’exili, formant part de la impressionant nòmina de filòsofs que tingueren Mèxic com a destí principal -magníficament estudiats per J.L Abellán a El exilio filosófico en América. Los transterrados de 1939.
*
2.-Però una cosa és l’estela dels mites i una altra la realitat mesquina i burocràtica. Em trobo amb la següent nota d’una important universitat pública catalana (em permetreu que, per motius elementals de compassió, no digui el nom). L’avís està dirigit als seus professors i els recorda les condicions per a sol·licitar el reconeixement dels mèrits de recerca (la negreta és meva):
“Us informem que avui, dia 16 de gener, comença el termini per a presentar les sol·licituds de la convocatòria estatal de recerca de la CNEAI-ANECA, publicada al BOE de 5 de gener, amb la resolució de 23 de desembre de 2022 de la Secretaría General de Universidades, que aprova la convocatòria de l’avaluació de l’activitat investigadora, adreçada als/a les funcionaris/es de carrera i interins/es, dels següents cossos docents universitaris:
–Catedràtics/es d’Universitat
-Professors/es Titulars d’Universitat
–Catedràtics/es d’Escola Universitària
-Professors/es Titulars d’Escola Universitària”
De vegades he pensat deixat aquesta secció (ja portem més d’un any). Va néixer una mica com a resposta davant la perplexitat i el seguidisme. Ara ja són alguns companys de lletres i del món de les lleis els que em punxen per a continuar. Som-hi, doncs, amb la collita d’avui.
**
3.-En efecte, no hi ha manera d’encaixar “catedràtics/es”. Deixant de banda l’estupidesa oficinesca de les barres -que crea també un curiós embolic amb les ales dels funcionaris-, en català no és “catedràtices”, sinó “catedràtiques”. La “qu” se n’ha anat riu avall.
Tots cometem errors. És normal. No es tracta de ser un mestre tites. Però el que em sorprèn –i d’aquí el títol- és aquesta submissió absoluta a les regles conventuals del llenguatge políticament correcte (que vés a saber d’on han sortit). De vegades peta la gramàtica i d’altres el sentit comú. Sovint, a més, fa riure. Dubto que aquesta forma de requerir als millors investigadors li hagués fet gaire gràcia a en Serra-Húnter.
***
Dissabtes exclusius. Tots podem ser inclusivaires.
Dissabtes exclusius. La botiga dels saldos inclusius.
*Foto: Art Guzman.
Ciudades, leyes y letras 