1.- Em va saber molt greu perdre’m l’homenatge a Agustí Vehí que li van fer dissabte a Tiana. L’Agustí era un personatge inclassificable i, sense dubte, un dels professors que he conegut per aquests mons universitaris que més empremta m’han deixat. El vaig conèixer a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma. , on era molt estimat pels seus alumnes.
*
2.-En Vehí ajuntava l’experiència policial real, el plaer de la docència i la vocació investigadora. Et podia dictar una conferència precisa sobre l’activitat real de la policia o proposar una recerca històrica absolutament necessària per a entendre què és això de la seguretat. Molts hem entès després que tot és història.
**
3.- L’Agustí era imbatible com a conversador al passadís o al cafè. Sempre il·lusionat pel seu ventall personalíssim de projectes. T’explicava els ets i els uts de la forma correcta de fer una càrrega policial, s’enfilava pels caminois dels bandolers a la Catalunya profunda o et donava alguna pista sobre la novel·la que tenia entre mans. Ens alegra veure el que va fer, però ens entristeix albirar la potència que ja tenia el que anava intuint. Allà on sigui, deu estar rumiant l’estrany cas de l’escriptor homenatjat a Tiana.
***
Ciudades, leyes y letras 