Notes preparatòries per a una conversa amb vicedegans sobre l’avaluació oral.

   Foto:***

     Acaba aquest semestre la segona fase del projecte Verba volant -que ja tenia alguns antecedents- i, per a avançar-me a la reunió, se m’acudeixen a rajaploma algunes idees molt sintètiques per a ordenar el discurs.  Les columnes del que hem fet són les següents:

1. Transparència: la manera ideal de reflexionar sobre el sistema seria venir el dijous 1 de juny a les 9 a classe a veure els darrers exàmens orals dels estudiants. Els orals són públics i fins i tot en algun cas hem convidat persones externes al curs (en concret, vice-degans i ex-alumnes). Per cert, en aquestes sessions amb observadors es va recomanar un codi de vestimenta més seriós i la meva suposició és que aquests detalls ajuden al rigor i a la solemnitat.
2. Tots aprenem de tots. Per primer cop, els alumnes han vist com s’examinen els seus companys, com ho fan els millors i com anem perfeccionant les exposicions.
3. Pràctica, correcció i maduració. Davant un volum realment elevat d’estudiants que ha de ser avaluats oralment, tenim dues alternatives:

-a)Sistema italià: el professor explica, existeix un manual de referència i l’alumne es presenta a la convocatòria a la qual va preparat. (la de juny o una posterior). Evidentment, aquest sistema seria més còmode per als professors i per a una minoria d’alumnes, però seria menys profitós tenint en compte que la pràctica totalitat dels nois i de les noies no han fet mai un examen oral a la universitat (o potser sols alguna prova aïllada per pujar nota). Una constatació, per cert, tristíssima a una facultat de Dret (que s’ha generalitzat, lamentablement, a una gran part de les facultats espanyoles).

-b) Sistema de perfeccionament progressiu: cal programar un mínim de de tres exàmens orals per alumne. A més, poden realitzar-se proves voluntàries, intervencions complementàries, etc.

4.- “Do you speak Law?” . Empremaquesta frase perquè fem una aposta radical en favor del veritable destinatari de la docència, en favor del treball de l’estudiant. Ens acostem, en certa manera, a la classe d’idiomes.  És a dir, no es tracta de que professor llenci grans discursos (alguns sí, és clar), sinó de que parli i lluiti i treballi l’alumne. Això té una implicació contundent que tot seguim concretarem: el que entenem per “explicació” no supera el 20% de de les hores de classe. La resta ja està integrada per les exposicions dels alumnes, amb la correcció, els advertiments, les indicacions i comentaris dels professors. Evidentment, no els hi toca totes les setmanes, ja que les seves intervencions estan programades. Però l’entrada a classe és lliure i pot venir qualsevol alumne (sigui o no del seminari afectat).  Lògicament, les notes es  comuniquen als alumnes personalment i es publiquen -almenys- les millors (per exemple, les superiors a set o vuit). Es fomenta un sa esperit competitiu (sobre això, podem parlar amb calma), però també el respecte al company. S’aplaudeix després de cada intervenció (regla sagrada).  

5.-El material, abans. Cal que l’alumne tingui al seu abast, amb antelació , el programa i materials de l’assignatura. Com s`integren aquests materials?:

-a) Els tradicionals apunts, que han de ser clars i precisos (fins i tot, sovint vam afegir algunes fotografies explicatives).Atenció: és molt important que un 10-20% dels temes estiguin constituïts per una visió general del curs. És a dir, des de la primera setmana l’estudiant ha de tenir un marc global del temari. Així, podrà comprendre autònomament el sentit de les lliçons concretes.

-b) Els manuals: existeixen aspectes concrets que, als apunts, han de deixar-se en blanc, per a permetre que l’estudiant els treballi amb els manuals reconeguts ( i no “a internet”). És dramàtic, però els professors es queixen sovint de la pèrdua de contacte amb els manuals i això és un vici que cal corregir. Cal saber “situar” el tema en els llibres de referència (és una operació elemental en el treball del jurista).

-c) Altres suports: hem utilitzat ja la remesa d’enregistraments (o “podcast”) amb lliçons concretes o informació complementària. En general, els alumnes valoren molt positivament aquests mitjans.

6.- El problema del format.-És cert que hem estat inspirats pel model ideal de les oposicions als cossos més prestigiosos de la funció pública i hem configurat uns discursos de deu minuts (encara que hem permès uns treballs més curts al començament i hem tingut tendència a allargar-los a les fases finals del curs). El termini de preparació és de dos minuts com a màxim (sobre un paper en blanc).

7.-No obstant, pensem que cal baixar a uns temes de 5-6 minuts (però més nombrosos). Això donaria una major agilitat a les exposicions i milloraria el volum total de pràctiques. Es podrien mantenir al final els temes llargs de 10-12 minuts per als aspirants a excel·lent i matrícula d’honor. El temps per a fer l’esquema previ seria d’un minut.

8.- Els paràmetres estan clars i han de ser compresos el primer dia. Són quatre:

1-Claredat.

2-Precisió (especialment, precisió terminològica).

3-Capacitat d’ampliació, de noves dades, de consulta als manuals…

4-Elegància expressiva.

De fet, s’observa que, a mesura que avança el curs, van millorant els paràmetres darrers (els professors utilitzen aquesta plantilla comuna i fins i tot podria computar-se numèricament en el futur). Molt important: el primer dia del curs, un alumne de l’any anterior explica el sistema als nous alumnes durant uns vint minuts (en absència del professor, evidentment).

9.- Malgrat les nostres reticències inicials (tant dels professors com dels alumnes) les exposicions s’enregistren (només el so, no la imatge). Això permet que els  docents comparin les qualificacions i observin com avança el curs. També és útil a nivell d’impugnacions o revisions (a nivell de classe, les peticions de revisió no superen l’1% tenint en compte tots els cursos on hem aplicat el sistema). El mecanisme ha funcionat molt bé.

10.- Els resultats: els alumnes saben com es prepara una oposició; aprenen a improvisar un discurs precís en un jutjat, davant el contrari o en una reunió o en una assemblea de negociació de convenis col·lectius (un ambient no precisament tranquil); exerciten la memòria i  s’expressen de manera precisa (en aquest punt s’ha insistit molt) i dominant un vocabulari; controlen els seus nervis, se superen psicològicament i descobreixen que poden fer una activitat elemental des del punt de vista de les professions jurídiques que -només feia unes setmanes- no podien ni somniar.

***