
Foto:***
Cal llegir? Sí, però sobretot cal escriure (si es vol ser escriptor, és clar). L’Espinàs ens precisa la seva dieta:
“La lectura ha estat un ingredient del menú, sens dubte, però la majoria de les proteïnes les he obtingut d’altres orígens: l’observació directa d’una realitat multiforme, l’associació de les diverses observacions -mentalment productiva- , l’instint de la curiositat, la llibertat de pensament, l’estímul de l’escriptura quotidiana.”[1]
I més aliments encara (segons el mateix autor):
-La confiança en la capacitat d’improvisació i també la seva pràctica.
-L’exigència de precisió en el llenguatge.
-El dubte.
-Els pensaments que es converteixen en accions.
Encara que llegir és una de les tres o quatre coses que més m’estimo, potser he sobrevalorat el seu paper. Per a escriure cal escriure.
[1] ESPINÀS, Josep Maria: El meu ofici (2008, p. 36).