1.- De jove manar i saber no pot ser. Per aquesta senzilla raó havia de ser el casalici reconegut, amb la saviesa de les pedres velles, qui fes el primer senyal. És normal que la jovenalla vulgui diferenciar-se i acumular penjolls i marcar-se a ferro tatuatges ( he vist “llenguatge inclusiu fins a la mort” en molts braços musculosos i tersos). Però, encara que a la casa gran també tenien el mal*, han estat els primers en aplicar el remei. No esperàvem menys de les aules que un dia foren el millor lloc del món per estudiar hispàniques, per a conrear les filologies catalana i espanyola. Esperem, en bona lògica, que els casals petits i -com qui diu- acabats de fer, segueixin el mateix camí.
*
2.- La premsa* ** s’ha fet ressò de l’aprovació d’una instrucció de la Universitat de Barcelona sobre l’ús del denominat “llenguatge inclusiu”. En realitat, ha estat un doble joc, configurat per la instrucció 1/2023* i per la 4/2023**. Si la primera ja tirava per terra la legitimació d’aquesta autèntica interferència, la segona ha reforçat les possibilitats de la seva liquidació. De tota manera, encara haurem de treure punta a algunes excepcions que proposen les normes citades o a certs conceptes que les acompanyen a manera de pírcings de posar i treure (“visibilitat”, “norma sensible”, etc.).
**
3.-Ens quedarem, per tant, amb els dos paràgrafs que han fet més mal a la moda enfadosa. El primer correspon a la instrucció 1/2023 i el segon a la instrucció 4/2023 i el que he procurat subratllar en negreta és la declaració d’innecessarietat de tota aquesta faramalla:
.-Article 1 de la Instrucció 1/2023:
“1. En les disposicions normatives,2 quan les referències a càrrecs i professions no permeten estratègies inclusives àgils i naturals, com ara canvis de redacció o l’ús de mots col·lectius, invariables o no marcats, s’adopta el masculí com a genèric i es desestimen els desdoblaments sistemàtics de les formes masculina i femenina. Convé recordar que, des del punt de vista lingüístic, l’ús del masculí com a gènere gramatical no marcat no exclou ni les dones ni les persones no binàries.”
.-Directriu de tècnica normativa 3.3, segons text aprovat per la Instrucció 4/2023:
“D’acord amb la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la secretària general, la vicerectora d’Igualtat i Gènere i el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística sobre l’ús del llenguatge inclusiu, en les disposicions normatives, cal incloure-hi com a darrera disposició final (i, per tant, sempre després de les disposicions finals relatives a l’entrada en vigor de la norma) la clàusula següent: «En les denominacions de càrrecs i professions que s’esmenten en aquesta normativa es fa un ús no marcat del masculí genèric, que fa referència a qualsevol persona». No és procedent la inclusió d’aquesta clàusula final en aquells casos en què, de manera excepcional, la Instrucció 1/2023 preveu l’ús discrecional de les formes dobles.”
***
4.-Si més no, gràcies a benediccions com aquesta, els legisladors, escrivents, amanuenses i pixatinters podrem respirar una mica i treure’ns de sobre -almenys, mentre ens deixin- aquesta pesada neollengua, que alguns en diuen “inclusiva”.
****
Articles relacionats:
Ciudades, leyes y letras 