Font:***.
Quan vaig llegir les instruccions de la Universitat de Barcelona* sobre redacció de textos i liquidació del denominat “llenguatge inclusiu”, vaig intuir que aquestes normes eren més importants pel que significaven que pel que deien. I així ha estat. Ara és l’Institut d’Estudis Catalans qui es vol moure en la mateixa direcció* (després d’uns anys dubitatius, posant una espelma a Déu i una altra al diable). Ara que va quedant clar que el rei estava nu, alguns ja pleguen veles i altres parlen fins i tot de “contraatac”* del masculí genèric. De fet, les primeres notícies -abans de veure el document definitiu – acosten significativament les posicions de l’informe de la Reial Acadèmia Espanyola (del 2020*) que tanta polèmica aixecà i del dictamen que prepara l’IEC.
De tota manera, proposo anar amb calma, ja que aquests anys han produït aquest espècimen que, tot i que és una mica lleig, és un interesant fenomen d’interferència lingüística derivada de prejudicis ideològics mai demostrats (“canviem la llengua i canviarà la societat”, “la llengua invisibilitza”, etc.) . Cal estudiar-lo mentre estigui viu i ja aviso que no serà fàcil treure’l de les madrigueres legals, que és un hàbitat que li encanta i on es reprodueix d’allò més.
***
.-Articles relacionats:
Ciudades, leyes y letras 