Tal com hem dit als darrers dies, la instrucció de la Universitat de Barcelona sobre redacció de normativa tenia un profund significat que desbaratava el vodevil de la comèdia inclusiva. Venien després l’Institut d’Estudis Catalans i, ja a tot estrop, un bé de Déu d’especialistes han començat a fer llenya de l’arbre caigut.
Destaca, per exemple, la burla desfermada de Josep Martí Blanc (amb alguna broma finíssima a la qual jo mateix no m’hauria atrevit), en el seu article publicat a La Vanguàrdia del dia 28 d’octubre del 2023: “Ha esclatat la contrarevolució”*.A més de l’alegria per l’adeu al desdoblament obsessiu, l’autor posa l’accent en l’aspecte alimentari del teatret: adeu als manuals de “llengua inclusiva” de la universitat i d’altres institucions i adeu a les minutes (tot i que no serà fàcil que les deixin d’incloure al seu patrimoni o matrimoni o com es digui).
Amb un estil diferent, el sempre incisiu humor d’Enric Gomà opta per llençar a la paperera totes les noses “inclusives” (no sols la llauna duplicativa) i subratlla l’agilitat, com a qualitat del llenguatge de tota la vida que aquests bàrbars no entenen què significa:
***
Articles relacionats: Dissabtes exclusius*/ Sábados exclusivos**.
Ciudades, leyes y letras 