El 9 de gener, la Fundació Bofill -que ha inspirat algunes de les idees que han acabat ensorrant l’ensenyament a Catalunya- publicava un manifest * on es queixava que “expertes de contrastada trajectòria són assenyalades i intimidades per comptes anònims a xarxes i mitjans reaccionaris pel fet que en algun moment han col·laborat en alguna iniciativa de la Fundació Bofill.”
Reconec que aquesta no me l’hauria imaginat: la Fundació Bofill sortint com un Quixot postmodern en defensa de les Dulcinees atacades. No calia protegir , segons sembla -i ho trobo bé: ja s’espavilaran ells- els professionals de sexe masculí lligats amb la Fundació Bofill. No patiu, noies porugues, la Fundació us empara.
És curiós, perquè tot seguit el comunicat fa referència a que “en els darrers 50 anys, la Fundació hem col·laborat amb més de 3.700 experts, docents, activistes de l’educació, tècnics locals, educadors socials…”. Espero que estiguin pensant en el masculí genèric, perquè només faltaria ara l’exclusió de les dones de l’estol de col·laboradors.
En fi, misèries i contradiccions d’això que en diuen “llenguatge inclusiu”, parany en el qual ha acabat caient la Fundació (molt discreta en aquest àmbit fins ara, cal reconèixer-ho).
***
Articles anteriors.
Ciudades, leyes y letras 