Exàmens orals. Rutines acadèmiques i rituals del gener. L’ambient té un to repetitiu, de ritmes massa coneguts, de començament d’un any que ja ve gastat de casa. De sobte, com un llampec intern, m’ha vingut al cap la Teresa Rosell, que ens va deixar fa tot just unes setmanes, al començament de desembre.
Només vam treballar plegats durant un curs -el 2022-2023-, però em va cridar l’atenció de seguida la seriositat de les seves aportacions i la percepció equànime i meditada del nivell d’esforç i coneixement dels estudiants. Tenia una professionalitat sòlida i un criteri assenyat. Defensava l’examen oral: “és clar que sí, aquests nois hauran de parlar davant un jutge, només faltaria…”.
Després de classe, xerràvem dels fills, de la família. Penso en les seves dues filles. Hi estava orgullosa. Vam riure molt amb les històries dels carlins. Per atiar el foc, m’envià un dia un retall de diari amb aquest títol: “Quan érem carlins. La Vall del Ges, un baluard carlí”. Hi vam sucar pa. Torelló, el seu Torelló.
Vingueren aviat les setmanes i els mesos difícils, el llarg laberint de les esperances que no acabaven d’encaixar. Els missatges breus al final.
Torna la meva atenció a la pesadesa rítmica dels programes i de les repeticions algorítmiques. Però, animat per la seva presència imprevista, escric aquest humil homenatge als quatre vents, com el que cantava l’Ovidi Montllor per a la Teresa, símbol de la saviesa alegre[1].
[1] Teresa Rosell Fossas era advocada i va ser professora associada de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va morir el 2 de desembre del 2025.
Ciudades, leyes y letras 