Autor: Joan Amenós

Principals mèrits per a ser nomenat jutge substitut (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- A més dels requisits que varem indicar ahir, s’estableix una condició obstativa:

“f) Declaración formal de no haber ejercido durante los dos últimos años la profesión de Abogado o Procurador ante el Tribunal, Audiencia o juzgado para el que se pretenda nombramiento de magistrado suplente o de juez sustituto.”

—

2.-Cal tenir en compte que “en ningún caso, ni aun cuando sea reiterado en anualidades sucesivas, el nombramiento como magistrado suplente o juez sustituto implicará derecho o mérito de carácter preferente para el ingreso en la Carrera Judicial, sin perjuicio de la consideración como mérito ordinario a valorar para el ingreso, con arreglo a las previsiones legales”.

—

3.-L’avaluació és efectuada per una Comissió d’Avaluació, integrada per tres jutges i magistrats, que formulen la proposta motivada al Tribunal Superior de Justícia. Aquest adopta resolució també motivada i l’eleva al Consell General del Poder Judicial, per a la seva aprovació definitiva.

Cal tenir en compte que l’avaluació de mèrits és de caràcter documental i que es pot demanar informe de les entitats públiques i de les corporacions professionals de cara a concretar les activitats prèvies.

El tràmit rellevant és, sens dubte, l’entrevista que cal fer als sol·licitants que no haguessin exercit funcions com a magistrat suplent o jutge substitut. El seu contingut gira entorn els mèrits al·legats.

Principals mèrits per a ser nomenat jutge substitut (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Com és conegut, el nombre de magistrats suplents i jutges substituts és considerablement elevat (encara que fluctua i depèn molt del territori al qual ens referim).

El recent Reglament de la Carrera Judicial ha regulat als seus articles 91 i ss. aquesta figura. Assenyalarem aquí els principals mèrits que es tenen en compte. Cal recordar que els nomenaments es fan per a l’any judicial següent a l’acord (sense perjudici de possibles pròrrogues).

—

2.-El primer requisit és ja tradicional i constitueix un suport important per a la persona que ja ha aprovat algun exercici de l’oposició a judicatures (o a altres oposicions,cosa que també és important):

“Acreditación de haber superado alguno de los ejercicios que integran las pruebas de acceso por el turno libre a la Carrera Judicial, Cuerpo de Secretarios Judiciales o cualesquiera otras vinculadas a las Administraciones Públicas para las que sea requisito necesario la licenciatura en Derecho.”

—

3.- Els següents possibles mèrits són els següents:

.

3.1.-Haver exercit l’advocacia o la procuraduria.

.

3.2.-Acreditació d’haver desenvolupat l’activitat docent en matèries jurídiques.

.

3.3.-Acreditació del coneixement dels idiomes cooficials reconeguts  als Estatuts d’Autonomia i d’idiomes estrangers.

Universitat pública i recuperació econòmica.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Xavier Sala i Martín. Entrevista a «Versió RAC1»

Només cal que escolteu els primers deu minuts.

0524 17h (Dimarts 24-05-11) Economia (versio )

—

2.-Bé, les coses no són tan simples. En primer lloc, perquè no és el mateix fitxar a Alves (que esperem que tingui molta sort demà) que seleccionar un doctor que ha de decidir si els seus alumnes estan en condicions de fer una operació quirúrgica. En segon lloc, és evident que la universitat actual és la millor de la història d’Espanya (qualsevol comparació en matèria d’investigació, d’absentisme dels professors o de ratio numèrica de les classes és clarament favorable al tan denostat present).

—

3.-El problema, al meu entendre, és que la universitat ajunta una funció d’atorgament de títols (que reclama imparcialitat, independència i avorrits funcionaris) amb una activitat administrativa tècnica (la impartició de docència) que hauria de  flexibilitzar-se més. En la situació actual, calen diversos canvis si volem que la institució sigui una palanca de canvi i rellançament econòmic.

Bé, sobre aquests temes ja hem parlat altres cops al nostre bloc i allà em remeto.

Seguretat ferroviària a través d’entitats certificadores

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Durant uns anys, les primeres passes de la liberalització ferroviària hagueren de lluitar contra la imatge allotjada al subconscient per alguns desgraciats accidents coincidents amb les balbucients privatitzacions angleses.

És cert, però, que qualsevol programa d’aprofundiment en l’apertura del transport (en qualsevol modalitat) ha de plantejar-se decididament la qüestió de la seguretat.

—

2.-En l’àmbit ferroviari, cal destacar el recent “Real Decreto 641/2011, de 9 de mayo, por el que se modifica el Reglamento sobre seguridad en la circulación de la Red Ferroviaria de Interés General, aprobado por Real Decreto  810/2007, de 22 de junio”.

A més d’algunes precisions tècniques, la norma és un altre exemple del  rellevant paper que, des de fa uns anys, han pres les entitats de certificació i acreditació en camps tradicionalment administratius i públics.

—

3.-En concret, el principal canvi es produeix en matèria de manteniment de vehicles ferroviaris (permeteu-me la comparació: en aquest punt crític radica la causa del darrer accident d’Spanair a Madrid).

.

En síntesi, es preveu el següent:

.

3.1.-Tots els vehicles ferroviaris han de comptar amb una ENTITAT ENCARREGADA DEL MANTENIMENT. Aquesta entitat pot ser:

-L’empresa ferroviària (que explota la xarxa).

-El mateix Administrador de la Infrastructura Ferroviària.

-El posseïdor de vehicles ferroviaris (que, ordinàriament, els lloga a l’empresa autoritzada per a utilitzar la xarxa).

-O UNA ENTITAT ESPECIALITZADA EN EL MANTENIMENT.

.

3.2.-El Reglament és especialment primmirat en matèria de vagons de mercaderies. En aquest cas, es preveu que les entitats encarregades del manteniment han de ser:

-CERTIFICADES per la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries. S’apliquen les regles tradicionals del Dret Administratiu. Aquest tràmit s’aplica a sempre si es tracta d’empreses ferroviàries o del mateix Administrador d’Infraestructures Ferroviàries.

-CERTIFICADES per un organisme acreditat o reconegut d’acord amb un procediment específic establert per la Comissió de la Unió Europea d’acord amb la normativa europea. És aquí on el Dret Públic comença a evaporar-se i, per aquest motiu, la norma recorda que l’acreditació o el reconeixement han de respectar els “criteris d’independència, competència i imparcialitat”. En efecte, l’acreditació o el reconeixement habiliten un nou subjecte imparcial i amb coneixement tècnic (que és el que sempre s’ha predicat de l’Administració Pública).

Jordi Abel Fabre: in memoriam

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

       1.-Una conversa informal em porta la trista notícia de que Jordi Abel Fabre va morir el 3 de març del present any. Em sap greu que m’hagi passat desapercebut, ja que tots els que d’alguna manera estem vinculats amb el Dret urbanístic hem tingut ocasió de trobar l’empremta d’en Jordi Abel als llibres, als plets o als cursos sobre aquesta especialitat.

.

       En Jordi Abel pertanyia a una espècie selecta: la dels advocats que escriuen molt i, a més, escriuen molt bé. Dins del Dret Administratiu, va ser un cultivador destacat del Dret urbanístic i del medi ambient. Entre les seves obres figuren els Comentarios a la Ley de urbanismo de Catalunya (a editorial Aranzadi) i, sobretot, El sistema de compensación urbanística. Una visión a través de la doctrina, la jurisprudencia y la experiencia.

       Repassant els papers escrits arran de la seva mort, hi descobreixo també –cosa que desconeixia- una especial dedicació als temes de biologia i Dret (en especial, trasplantaments). També havia tingut un cert ressò públic darrerament la seva aplicació continuada a diverses obres benèfiques.

—

       2.-Però no vull fer aquí un obituari d’especialista, sinó una imatge expressionista i immediata, que és justament la que em ve a la retina en aquest moment del record.

.

       En primer lloc, l’especialista indiscutible. És difícil que un llibre tingui, al mateix temps, l’aplaudiment unànime dels teòrics més erudits i dels advocats més pràctics que llauren a nivell de terra. Em refereixo al seu extens volum El sistema de compensación urbanística. Una visión a través de la doctrina, la jurisprudencia y la experiencia. Un text sòlid i clar on hi conviuen el Dret administratiu i, de tu a tu, el Dret tributari i el Dret civil. Canviarà la normativa (cada Govern ha de demostrar que és capaç de fer un nou text urbanístic o una refosa!), però aquesta obra de Jordi Abel desafiarà la maledicció de Von Kirchmann i el navegant la reconeixerà com a far segur.

.

       En segon lloc, el realisme de les seves apreciacions o, millor dit, l’apertura a la realitat. Era freqüent en els seus llibres apuntar en els primers capítols una sèrie de consells per als advocats que s’inicien o per a relacionar-se amb la Administració i els seus tècnics o fins i tot algunes consideracions per a apaivagar la inquietud dels propietaris. El jurista, efectivament, parla a persones i no a objectes geomètrics.

       Aquesta apertura a la realitat li va fer encapçalar la primera de les entrevistes que, en el camp del Dret Administratiu, inclou l’editorial Bosch al seu arxiu virtual de normativa, jurisprudència i doctrina. Jordi Abel comentava la Llei del Sòl i lloava o criticava sàviament els seus preceptes. Una iniciativa que sembla elemental en aquest món de noves tecnologies i que, sorprenentment, és poc emprada en el món jurídic.

—

       3.-Per últim, vull referir-me al Jordi Abel docent i conferenciant. La claredat i el coneixement profund de les matèries, com he avançat, brillaven en la seva exposició. Però, a més, ell volia saber què pensaven els alumnes o els oients. Ell no volia “col·locar el rotllo” (com passa tan sovint a mestratgets i postgraus), sinó conèixer cap a on anaven les inquietuds dels que escoltaven o dels que ja havien escoltat: el moment del cafè o de la pausa era un dels punts centrals i càlids de les seves xerrades. Així ho vaig viure, en aquelles especialitzacions en Dret urbanístic que, ja fa molts anys, foren la llavor dels prestigiosos “màsters” que avui imparteix la Universitat Pompeu Fabra en Dret immobiliari i urbanístic.

       Descansi en pau.

Publicat el Reglament d’associacions judicials professionals.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Reglament 1/2011, d’associacions judicials professionals, fou aprovat per Acord del Ple del Consell General del Poder judicial i publicat al BOE de 18 de març.

El Reglament regula el dret a la lliure associació de Jutges i Magistrats i recorda que aquests poden lliurement associar-se o no associar-se.

—

2.- Un aspecte fonamental de la nova regulació és la distinció entre:

-Associacions amb implantació efectiva igual o superior al 2% dels integrants de la Carrera judicial en servei actiu.

-Resta d’associacions.

.

Només les primeres són qualificades com a “interlocutores” davant el Consell General del Poder judicial i gaudeixen de més drets en relació amb la gestió de diversos aspectes de la vida professional dels jutges. Per exemple, sols aquestes entitats participaran en el Consell Rector de l’Escola Judicial i a les seves Comissions Pedagògiques.

—

3.- El nou Reglament regula també el finançament de les associacions. Aquest pot ser:

-Públic: principalment, a través d’un sistema de subvencions establert pel Consell General del Poder Judicial (i que té un caràcter estable o bé per a determinades activitats).

-Privat: es prohibeixen les aportacions anònimes i tampoc poden rebre, directament o indirectament, aportacions que provinguin de partits polítics o de sindicats.

Òbviament, aquesta regulació és insatisfactòria i no queda clar el paper que poden jugar entitats amb gran poder econòmic, que trobarien una línia privilegiada de relació amb els jutges. Per exemple, una entitat bancària que finança un cicle de conferències sobre execució hipotecària.

Nova funció dels Directors de Seguretat en matèria d’infrastructures crítiques.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Infrastructura crítica. Foto: J. Amenós

1.- La recent Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques preveu l’elaboració de diversos Plans per a la defensa davant grans riscos com el terrorisme internacional, la proliferació d’armes de destrucció massiva o el crim organitzat.

.

Com ja avisava l’avi Marx, “la violència és la partera de la Història” i, a més, el Mal sempre treballa. Just com l’SPECTRE contra el que lluitava James Bond (SPecial Executive for Counter- intelligence, Terrorism, Revenge, and Extortion).

—

2.- La Llei és, fonamentalment, una Llei de coordinació interorgànica (dins l’Administració de l’Estat) i interadministrativa. No obstant, existeix una classificació administrativa rellevant sobre entitats privades que conclourà,  si procedeix , amb la designació com a OPERADOR CRÍTIC (és a dir, que gestiona una Infraestructura Crítica).

—

3.- Sobre l’operador crític recauen diversos deures. Bàsicament, de col·laboració amb l’Administració. Un d’ells és la designació de:

.

– Un “Responsable de Seguridad y Enlace”, que ha de tenir la condició de Director de Seguretat o equivalent i que serveix per a comunicar amb l’Administració Pública i executar les seves ordres.

– Un Delegat de Seguretat per a cada Infraestructura Crítica concreta.

Un home, un vot. La proposta hongaresa de vot plúrim maternal.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

 

1.- Darrerament, hem examinat dues sentències rellevants sobre el concepte i límits del sistema democràtic. La primera, al voltant de les llistes-cremallera forçoses per a les eleccions a Andalusia. La segona, entorn la participació electoral d’una coalició lligada a l’esquerra abertzale.

.

Curiosament, aquestes dues decisions del Tribunal Constitucional han vingut a coincidir amb un cert soroll sobre la “democràcia real” i la necessitat de respecte a la regla elemental “un home, un vot”.

—

2.- És sorprenent que, l’any 2011, encara hagi de defensar-se aquesta norma tan lògica. El sistema espanyol afavoreix la sobrerepresentació de les zones menys poblades. És conegut el cas de Sòria, que a penes arribaria a un escó en un districte electoral únic de tot Espanya i que, no obstant, en té tres assignats. La infrarepresentació penalitza les circumscripcions més poblades, com Madrid o Barcelona.

.

L’explicació oficial d’aquesta manipulació apuntava a la protecció dels camperols o del territori. Això no té cap sentit en una economia globalitzada i en el món d’Internet.

.

A la pràctica, però, es tractava d’articular un contrapès conservador contra les zones urbanes obreres. Però avui la majoria de partits ja són interclassistes (i fins i tot l’extrema dreta obté els seus millors resultats als vells “cinturons vermells”!).

.

Les contradiccions  ja no tenen explicació: per què el vot d’un ciutadà d’una urbanització de luxe de baixa densitat prop de Girona o d’un professional que treballa via Internet des de la seva masia de l’Empordà val molt més que el vot d’un honest oficinista de Sants?

.

Sobre aquests temes, em remeto a un deliciós i ja vell llibre de COTTERET J.M. i EMERI, C., Los sistemas electorales (1973).

—

3.- Fa pocs dies, The Guardian del 18 d’abril publicava en portada que un partit conservador del nou govern hongarès havia intentat introduir a la nova Constitució un precepte segons el qual el vot d’una mare amb fills menors d’edat tindria un valor doble. Encara que no se’n van sortir, l’objectiu és ara concretar-ho en la futura llei electoral.

2 vots?

Potser sembla una proposta estrafolària, però està basada en estudis demogràfics seriosos que imaginen una Europa només preocupada per a protegir les pensions i els interessos d’un electorat envellit. En definitiva, el debat sobre el vot i el seu abast està més viu que mai.

Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La deducció prevista només s’aplica als contribuents la base imposable dels quals és inferior a  71.007,20 € anuals i és més generosa quan la base imposable és igual o inferior a 53.007,20€.

Cal recordar que no opera sobre els habitatges afectes a activitats econòmiques, places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements anàlegs.

—

2.-La deducció incorpora, a més, una mesura directa contra l’economia submergida i els “pagaments en negre”:

.

“La base de esta deducción estará constituïda por las cantidades satisfechas, mediante tarjeta de crédito o débito, transferencia bancaria, cheque nominativo o ingreso en cuentas en entidades de crédito, a las personas o entidades que realicen tales obras. En ningún caso darán derecho a practicar esta deducción  las cantidades satisfechas mediante entregas de dinero de curso legal.”

—

3.-No obstant, el precepte té alguns punts dèbils des del punt de vista de la justícia tributària. Així, a diferència de la deducció preexistent, el contribuent la pot aplicar “a cualquier vivienda de su propiedad”. És a dir, també les residències secundàries o els habitatges en lloguer.

D’aquesta manera, és probable que, de fet, el conjunt dels contribuents ajudi a finançar les millores d’una certa classe mitja (ja que no crec que les rendes inferiors es llencin a fer grans reparacions en aquest moment).

Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

 

Urban decay. Falsas Promesas Broken Promises, John Fekner, Charlotte Street Stencils, South Bronx, NY 1980. John Fekner. Photograph by John Fekner © 1980 Donated to Wikipedia project by the artist. CC

—————————————————————————————————————-

1.- La Disposició Final Primera del Reial Decret Llei 5/2011 de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges estableix una deducció a l’IRPF per obres de millora a l’habitatge. Aquesta nova regla concorda amb l’interès mostrat per la rehabilitació tant pel legislador (per exemple, a la Llei d’Economia Sostenible), com per les administracions públiques i el sector privat (per exemple, a la recent mostra CONSTRUMAT).

–

2.- Aparentment, és una mesura positiva que potser afavoreix una mica la reactivació del sector. Però no està de més recordar que la manipulació del mercat no sol tenir efectes beneficiosos. Les generoses deduccions a l’adquisició d’habitatge també tenen la seva part de responsabilitat en la situació actual.

–

3.- El concepte de rehabilitació formulat per la norma és amplíssim i va des de la protecció de la salut i el medi ambient fins a la instal·lació de televisió digital i Internet. En concret, el seu objecte pot ser:

.

“La mejora de la eficiencia energética, la higiene, salud y protección del medio ambiente, la utilización de energías renovables, la seguridad y la estanqueidad, y en particular la sustitución de las instalaciones de electricidad, agua, gas u otros suministros, o favorezcan la accesibilidad al edificio o a las viviendas, en los términos previstos en el Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012, así como por las obras de instalación de infraestructuras de telecomunicación realizadas durante dicho periodo que permitan el acceso a Internet y a servicios de televisión digital en la vivienda del contribuyente”.

.

Examinarem demà els límits i conseqüències d’aquesta deducció.