Autor: Joan Amenós

«Llamad a cualquier puerta»: Reial Decret-Llei 1/2011, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i de requalificació professional de les persones desocupades»(I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Una de les característiques clàssiques de l’economia espanyola des del darrer terç del segle XX ha estat el seu extremisme en la creació d’ocupació en èpoques expansives, combinat també amb l’alta destrucció en temps de crisi. Així es recull a l’Exposició de Motius del Reial Decret-Llei 1/2011, que parla expressament de “problemes estructurals”.

A diferència de la preocupació existent en la doctrina administrativa sobre l’abús creixent del Decret-Llei, el professor Rojo –catedràtic de Dret Laboral- apunta la justificable urgència i necessitat d’aquest Decret-Llei (almenys, de la part principal del seu articulat).

—

2.- La primera mesura del Decret-Llei és un “programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable”. El mecanisme principal és el benefici fiscal (bonificació en les quotes de la Seguretat Social) per a determinats contractes que afectin certs col·lectius que es volen protegir (edat igual o inferior a 30 anys, període dilatat de desocupació, discapacitats, etc.).

—

3.-La segona mesura (art. 2) és un programa de requalificació professional de les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació. El programa es basa en un itinerari individualitzat de requalificació i de reinserció professional i la recepció d’un ajut econòmic en certs casos de mancança de rendes (apareix aquí el famós canvi dels 426 als 400€, de gran impacte i interès social). En concret, es tracta del 75 % de l’IPREM (“Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples”, situat per a 2011 en 532,21 € mensuals, segons la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011).

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el_13.html

.-«Llamad a cualquier puerta» (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta

Crònica de jurisprudència VI: la discutible citació com a codemandat d’ACS (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Tribunal denega la suspensió cautelar per diverses raons. En primer lloc, perquè la norma no ha entrat en vigor (i es confia en que “dentro de seis meses…este recurso pudiera estar resuelto de forma definitiva”). En segon lloc, perquè no s’observa que la norma pugui produir ara un dany i, encara que entrés en vigor i després s’anul·lés, “nada impediría que las previsiones estatutarias declaradas nulas por el art. 515 de la Ley de Sociedades de Capital recobraran su vigencia o fueran nuevamente aprobadas”.

En tercer lloc, en fi, no s’observa encara un fumus boni iruis en la pretesa declaració ultra vires de la norma.

–

2.- Ara bé, el cert és que ACS, S.A. disposa d’un percentatge d’accions que, quan s’apliqui l’article 515 indicat, li permetrà controlar la societat, ja que no seran vàlides les limitacions al dret de vot dels actuals Estatuts Socials d’IBERDROLA (segons els quals cap accionista pot emetre un nombre de vots superior al 10%).

–

3.- Aquests fets, especificats a la demanda, porten a la Sala a citar a ACS com a demandada. La resolució és discutible, ja que –llavors- caldria citar a tots els accionistes majoritaris de Societats de Capital que “patissin” limitacions en el dret de vot. A més, ACS adquirí les accions coneixent la clàusula limitativa i el mateix Tribunal accepta que atribuir-li una voluntat de control i buidament financer d’IBERDROLA és un “judici d’intencions” basat en notícies periodístiques. En definitiva, els drets d’ACS no venen d’una norma que no ha entrat en vigor, sinó de la seva titularitat d’unes concretes accions (regulada per la legislació vigent i els estatuts societaris)

En conclusió, es dóna a ACS una intervenció més pròpia d’un defensor de la legalitat (d’una norma amb rang de Llei que encara no ha entrat en vigor) que d’un codemandat.

Enllaç a l’Aute (JUR 2011/29478):

http://www.westlaw.es/wles/app/nwles/document?tid=jurisprudencia&docguid=I0ffd46b0365211e08b98010000000000&base-guids=JUR201129478&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-ANA-25&fexid=DO-ANA-23&srguid=i0ad600790000012e2e5acfd104150dfa

Crònica de jurisprudència VI: la discutible citació com a demandat d’ACS (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- IBERDROLA,SA, interposà l’1 de setembre del 2010 davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem recurs contenciós-administratiu contra l’art. 515 del R.D. Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei de Societats de Capital. El precepte diu el següent:

“Artículo 515. Nulidad de las cláusulas limitativas del derecho de voto.

En las sociedades anónimas cotizadas serán nulas de pleno derecho las cláusulas estatutarias que, directa o indirectamente, fijen con carácter general el número máximo de votos que puede emitir un mismo accionista o sociedades pertenecientes a un mismo grupo.

Cuando se produzca la admisión a negociación en un mercado secundario oficial de valores de las acciones de una sociedad cuyos estatutos contengan cláusulas limitativas del máximo de votos, la sociedad deberá proceder a la adaptación de sus estatutos, eliminando dichas cláusulas, en el plazo máximo de un año contado a partir de la fecha de admisión. Si transcurriere ese plazo sin que la sociedad hubiese presentado en el Registro Merrcantil la escritura de modificación de sus estatutos, las cláusulas limitativas del máximo de voto se tendrán por no puestas.”

—

2.-L’actora considera que aquest article té un simple rang reglamentari i no legal, ja que és contrari al principi legal rector de la vida societària: l’autonomia de la voluntat. És a dir, aquesta autonomia evitaria la nul·litat de ple dret de les clàusules dels estatuts de les societats anònimes que estableixin limitacions als drets de vot dels accionistes.

—

3.-A l’escrit d’interposició, IBERDROLA sol·licità per altressí la mesura cautelar consistent en la suspensió de l’aplicació de la norma impugnada. Cal advertir que l’article debatut entrarà en vigor l’1 de juliol del 2011 (a diferència de la resta del Decret Legislatiu, ja vigent des del 2 de juliol del 2010).

(Aute o interlocutòria del Tribunal Suprem, Sala Tercera, Secció 6ª, de 3 de gener del 2011. Repertori La Ley: 419/2011).

Ja està aquí: Pla General de Control Tributari de 2011.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 116 de la Llei General Tributària va establir l’obligació anual d’elaboració d’un Pla de control tributari, que té caràcter reservat. No obstant, això no impedeix la publicitat dels criteris generals. El Pla General de Control Tributari té la següent estructura:

a) Directrius generals.

b) Plans parcials de control de les diferents àrees (Inspecció financera i Tributària, Duanes i Impostos Especials, Gestió Tributària i Recaptació).

c) Normes d’integració dels plans parcials, incloses les actuacions conjuntes, successives o coordinades de l’Agència Tributària i les actuacions prioritàries que cal desenvolupar amb les Administracions tributàries autonòmiques.

Per Resolució de 2 de febrer del 2011 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, s’han publicat les Directrius Generals de control Tributari per a 2011.

—

2.- Aquestes directrius han generat un considerable interès en l’opinió pública per diverses raons. En primer lloc, per l’èxit de recaptació de l’Agència durant l’exercici 2010. En segon lloc, pel paper determinant que té el manteniment i augment dels ingressos públics en una situació de fort dèficit. I, en tercer lloc, per la rellevància que té l’actuació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en un ambient d’economia submergida creixent.

—

3.- El Pla té tres parts en el control del frau: comprovació i investigació  en general, fase recaptatòria i tributs cedits. Evidentment, seria difícil resumir aquí les deu pàgines de primmirats criteris que formen l’annex de la resolució. No obstant, des del punt de vista jurídic, crida l’atenció el següent:

-Es manté el caràcter prioritari en el control de les activitats professionals (despeses fictícies, repercussió incorrecta de l’IVA, etc.).

-Control de mitjans de pagament (bitllets “d’alta denominació”, moviments d’efectius elevats, etc.).

-Control del frau en subcontractacions (empreses creades per a emetre factures falses).

-Control sobre obligats tributaris ja condemnats per delicte fiscal i sobre deutors amb incompliment sistemàtic d’obligacions fiscals.

-Lluita contra l’economia submergida amb estratègies concretes de visita presencial, coordinació amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social i tractament de la informació procedent de la nova declaració anual sobre consums d’energia elèctrica.

—

.- Resolución de 2 de febrero de 2011, de la Dirección General de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se aprueban las Directrices Generales del Plan General de Control Tributario de 2011.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2280

L’objectiu vital del professor universitari.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article «The most vital goal of the lecturer»).

1.- S’està discutint actualment el Projecte de Reial Decret de l’Estatut de Personal Docent i Investigador Universitari (vegeu enllaç al final de l’article). Aquesta norma segueix l’esperit de la legislació universitària estatal i autonòmica i configura un professor que pot desenvolupar tasques diverses. En concret:

– Investigació: és la clau del prestigi i el requisit per a la promoció i ascensos.

– “Transferència de tecnologia”: és un mot que deriva de les carreres tècniques, però que es refereix, en general, a assessoraments, informes, cursos o conferències que el professor realitza per al món extern a la universitat.

Aquestes activitats posen al professor en contacte amb la realitat professional. A més –per a la Universitat i pel professor- suposen una font d’ingressos complementària.

– Gestió: el nostre sistema d’autogestió corporativa ha multiplicat els càrrecs directius i representatius per als docents. El professor s’hi dedica per múltiples raons: voluntat de servei, defensa d’interessos d’un grup de pressió, etc.

– Docència.

–

2.- L’objectiu vital del professor universitari és, lògicament, reduir al màxim el temps destinat a la docència. No és sols una opció personal, sinó un consell estructural.

–

3.- Afortunadament, un grapat de mestres no acompleixen aquest objectiu i acaben dedicant a l’ensenyament universitari temps i paciència. Això permet, fins i tot, que els resultats finals de la institució siguin dignes.

Lamentablement, no em trobo dins d’aquest grup perquè jo, a més, escric aquest quadern.

Enllaç a l’esborrany de l’Estatut del Personal Docent i Investigador Universitari: PROYECTO DE ESTATUTO DE PERSONAL DOCENTE INVESTIGADOR UNIVERSITARIO

——————————————————————————————————————–

THE MOST VITAL GOAL OF THE LECTURER.

1.- The Spanish Government is now preparing the future passing of the Decree on the regulation for university lecturers ( «Proyecto de Real Decreto sobre el Estatuto del Personal Docente e Investigador Universitario», see  link at the end of this article). This Decree implements  previous national and regional Laws on university. Accordingly, the Decree considers that lecturers can perform different tasks:

– Research: this is the key to their prestige and is also the requirement for their promotion and their career development.

–“Transfer of technology”: this is an expression related to technical studies, but in general means consulting, reports, courses and speeches. Professors do these activities outside the university. In this case, they gain professional skills at work. Normally, they and their university receive a supplementary payment.

– Management: lecturers are in charge of high positions in university commanding. They want these occupations for different reasons. For instance, because they want to do a volunteer work or because they are engaged in a movement or project. Sometimes, they are only lobbyist and try to defend own interests.

–  Teaching.

–

2.- Logically, the most essential goal of  lecturers is the maximum reduction of teaching time. It’s not only a personal choice, it’s a structural advice.

–

3.- Luckily, a handful of lecturers don’t accomplish that goal. They patiently work hard on their teaching. So, universities achieve worthy results. Unfortunately, I am not part of this group because, of course, I do a lot of things and also I am writing this blog.

Link to the «Borrador de Estatuto del Personal Docente e Investigador Universitario»: PROYECTO DE ESTATUTO DE PERSONAL DOCENTE INVESTIGADOR UNIVERSITARIO

Crònica de jurisprudència V: danys causats per animals a la via pública i recurs de cassació per infracció de doctrina (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El recurrent va considerar que els supòsits de fet de les dues sentències –impugnada i de contrast- eren idèntics:  tanca de protecció de la via en estat deficient, entrada d’animals a la calçada i producció de danys.

No obstant, la valoració de la prova efectuada en la sentència impugnada va entendre que la tanca estava en bon estat i que el dany era imputable a l’actuació negligent de l’amo de l’animal.

—

2.- El Tribunal Suprem afirma, però, que no pot revisar ara la valoració de les proves i afegeix, a la seva Sentència de 6 de juliol del 2010 (Sala Tercera, Secció 4a),  que:

“No debe olvidarse que la finalidad del recurso de casación para la unificación de doctrina no es corregir la eventual infracción legal en que pueda haber incurrido la sentencia impugnada, sino reducir a la unidad criterios judiciales dispersos y contradictorios, fijando la doctrina legal al hilo de la cuestión controvertida (STS 10 de febrero de 1997).”

—

3.-És a dir, el recurrent va intentar demostrar que, en ambdós supòsits, “les tanques estaven abatudes” i, per aquest motiu, eren substancialment idèntics. Però la identitat ha de néixer de la igual valoració que han fet els dos Tribunals, tant a la sentència de contrast com a la sentència impugnada.

En conseqüència, es desestima el recurs i es condemna en costes.

Enllaç a la sentència:

http://laleydigital.laley.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAO29B2AcSZYlJi9tynt/SvVK1+B0oQiAYBMk2JBAEOzBiM3mkuwdaUcjKasqgcplVmVdZhZAzO2dvPfee++999577733ujudTif33/8/XGZkAWz2zkrayZ4hgKrIHz9+fB8/IprrZbW8Xnz2pl7nv7DNJs1nO78wm7brrHxaTT/bxe/FZf4mm9DnbdVm5au8oY+repbXT67pt2ZeXb3ILouLrC2q5ZOsFlDFbPbZd77a2dm5d/Bw796nu7/wMq8bavDZTxYX+bLNf+G8uJg/p/+30j5rmqJ5mrXZZ69On52+On1xcnb8u+/t7+7u7O4+/N33zvd2dnd+YZNn9XT+MrvIP/vOui6aVb2e5ctpkY2zZvXuF5bLt4T0a27EUP8fiUNwhd0AAAA=WKE

Crònica de jurisprudència V: danys causats per animals a la via pública i recurs de cassació per infracció de doctrina (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- És força freqüent la irrupció d’animals a la calçada d’autopistes i carreteres, amb la posterior producció de danys greus i fins i tot mortals. La casuística davant els Tribunals de Justícia és immensa i, com és sabut, és resolta per la jurisdicció civil quan es tracta de concessionaris (per exemple, autopistes de peatge) i per la jurisdicció contenciosa-administrativa quan es reclama indemnització al titular de la via. Sovint, el problema és més complex i entren en joc les companyies asseguradores i el posterior exercici del seu dret de repetició contra titulars de terrenys pròxims que són vedats de caça.

Lògicament, aquesta enorme varietat genera resolucions amb criteris diferenciats o fins i tot contradictoris. D’aquesta qüestió tractava el cas que examinem avui, relatiu a una sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 6 de juliol de 2010.

–

2.- La Sentència resol un recurs de cassació per a unificació de doctrina. L’article 96.1 regula aquest recurs en aquests termes:

“Podrá interponerse recurso de casación para la unificación de doctrina contra las sentencias dictadas en única instancia por las Salas de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo, Audiencia Nacional y Tribunales Superiores de Justicia cuando, respecto a los mismos litigantes u otros diferentes en idéntica situación y, en mérito a hechos, fundamentos y pretensiones sustancialmente iguales, se hubiere llegado a pronunciamientos distintos.»

–

3.- Per tant, en aquesta situació trobem dues sentències, amb decisions diferents:

–  Sentència “de contrast”: no variaran les situacions jurídiques creades per ella (art. 98.1 LJCA).

–  Sentència impugnada: el recurrent demana la seva cassació. Si la resolució és favorable al recurrent, el Tribunal “resolverá el debate planteado con pronunciamientos ajustados a Derecho, modificando las declaraciones efectuadas y las situaciones creadas por la sentencia recurrida” (art. 98.2 LJCA).

Analitzarem demà un supòsit amb solucions distintes de danys greus causats per la irrupció d’animals a la calçada.

Enllaç a la Sentència:

http://laleydigital.laley.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAO29B2AcSZYlJi9tynt/SvVK1+B0oQiAYBMk2JBAEOzBiM3mkuwdaUcjKasqgcplVmVdZhZAzO2dvPfee++999577733ujudTif33/8/XGZkAWz2zkrayZ4hgKrIHz9+fB8/IprrZbW8Xnz2pl7nv7DNJs1nO78wm7brrHxaTT/bxe/FZf4mm9DnbdVm5au8oY+repbXT67pt2ZeXb3ILouLrC2q5ZOsFlDFbPbZd77a2dm5d/Bw796nu7/wMq8bavDZTxYX+bLNf+G8uJg/p/+30j5rmqJ5mrXZZ69On52+On1xcnb8u+/t7+7u7O4+/N33zvd2dnd+YZNn9XT+MrvIP/vOui6aVb2e5ctpkY2zZvXuF5bLt4T0a27EUP8fiUNwhd0AAAA=WKE

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Decret 109/2011, sobre criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per el 2010 mentre no siguin vigents els del 2011, ha establert al seu article 9 «mesures específiques en matèria de despeses de personal. En general, és més restrictiu que les previsions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat en matèria de nou personal i reposició. En concret, els tres primers apartats de l’article 9 determinen que:

“A partir de l’1 de gener de 2011 i durant el període de pròrroga pressupostària:

a) No es podran reposar els efectius de personal que hagin causat baixa per jubilació, defunció o qualsevol altra forma d’extinció definitiva de la relació laboral, llevat del personal docent del departament competent en matèria d’educació i del personal sanitari de l’Institut Català de la Salut, en què es manté l’actual taxa de reposició del 50%.

b) No es podrà nomenar nou personal interí ni contractar personal laboral per cobrir places vacants o llocs de reforç, llevat dels casos permesos per les taxes de reposició previstes en l’apartat a).

c) Queden excloses de les limitacions establertes als apartats anteriors els llocs de personal alt càrrec i eventual i els llocs de programes finançats amb recursos externs afectats.”

De la mateixa manera que es preveu amb les limitacions en la disposició de crèdits, el Govern pot modificar els límits descrits.

2.- Íntimament lligada amb l’anterior Decret ha estat l’Ordre de 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011. És molt interessant la seva exposició de motius, que constitueix una declaració del Conseller d’Economia i Coneixement sobre la situació econòmica i les seves perspectives immediates i sobre el paper que han de jugar els pressupostos de la Generalitat (ja sigui en fase de pròrroga o un cop aprovats).

3.- L’Ordre descriu com ha de ser la informació sobre ingressos i despeses que els diversos òrgans i organismes trametran a la Direcció General de Pressupostos. Volem apuntar aquí els següents aspectes:

– Tot el procediment d’elaboració i tramesa de dades i peticions és íntegrament telemàtic. Això es porta a terme a través del sistema corporatiu de gestió econòmica de la Generalitat (GECAT) i d’altres bases de dades també corporativa (per exemple, SIP per a dades de personal). No obstant, és possible l’ús de la xarxa global d’Internet “sempre que es disposi dels mitjans telemàtics i de seguretat adients” (art. 4).

– A més de les classificacions habituals (orgànica, econòmica i per programes), l’article 3.2 introdueix un nou concepte denominat “projectes de despesa”, que “són entesos com a aquells conjunts de despesa que tenen sentit per si mateixos, i que corresponen a activitats concretes, interrelacionades i coordinades entre si, que es realitzen amb la finalitat de produir determinats béns i serveis capaços de satisfer necessitats”.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 134.4 de la Constitució Espanyola estableix la pròrroga automàtica dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’exercici anterior  si no han estat aprovats abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent. Les legislacions disposen aquesta fórmula de la pròrroga per a cadascuna de les Administracions Públiques. Així, per a Catalunya, aquest efecte es preveu a la LOFCA i a la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

2.-Recentment, ha estat promulgat el Decret 109/2011, d’11 de gener, pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 mentre no siguin vigents els del 2011. Es tracta d’un Decret de contingut “clàssic”, però dos aspectes han cridat l’atenció.

3.-En primer lloc, la limitació de disposició, que regeix per a una part considerable dels crèdits, i que se situa en el 30% dels crèdits prorrogats. Això té diverses excepcions i afecta l’Administració Local o les Universitats. Així, la disposició arriba al 60% dels crèdits prorrogats en alguns altres casos. Per exemple:

-Transferències a corporacions locals per a finançar centres educatius.

-Concerts educatius.

-Finançament ordinari de les universitats.

-Concerts sanitaris.

De tota manera, és cert que existeixen crèdits per a despeses corrents sense limitació  (en concret, capítols 3,5 i 9) i que les restriccions de disposició poden ser modificades de forma singular pel Govern (art. 10).

També han fet enrenou les mesures específiques en matèria de despeses de personal, que examinarem demà.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm

Les Administracions Locals no estan mortes: la nova Llei de Règim Local a la Gran Bretanya.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article ( LOCAL GOVERNMENTS ARE NOT DEAD: THE NEW LOCALISM BILL IN UNITED KINGDOM).

1.- El Govern britànic va presentar davant del Parlament el 13 de desembre del 2010 una nova Llei de Règim Local. Actualment,  està en fase de debat a la Cambra dels Comuns, però les perspectives per a la seva aprovació final són bones.

A Europa, les administracions locals es troben en dificultats per dues raons:

–         Crisi econòmica.

–         Dubtes sobre la seva eficiència i la multiplicació excessiva de nivells administratius (especialment, supramunicipals).

En aquest context, però, el Govern ha sorprès l’opinió pública. La nova Llei de Règim Local retornarà als ajuntaments i als districtes potestats més àmplies i, a més, concedirà a les comunitats locals més control en matèria d’habitatge i d’urbanisme.

–

2.- El primer article de la nova Llei de Règim Local atorga als ajuntaments una competència administrativa general (sense perjudici de les concretes competències d’altres administracions). En síntesi, l’objectiu és augmentar el paper de la democràcia local. Per exemple, la Llei lliura als residents el dret d’impulsar referèndums sobre qualsevol assumpte d’interès local, així com el poder de vetar els increments tributaris excessius plantejats pels ajuntaments. La Presidenta de l’Associació de Governs Locals (LGA), Baronesa Margaret Eaton, ha declarat que el projecte de Llei recull moltes de les demandes que l’Associació havia formulat, però que encara rauen massa competències en el govern central.

Antonia LAYARD ha apuntat que existeix preocupació, especialment en els sectors d’esquerra, per l’articulació entre aquest “localisme” i el programa electoral dels conservadors, que propugna una noció cada cop més vaga i inexplicable de “Gran Societat” (Big Society, que s’entén a Anglaterra com a preponderància dels individus i de la societat civil sobre l’Estat). Això podria donar ales  a la configuració –també a nivell local- d’un “Estat petit”:

“En especial, existeix la consciència de que els municipis més estables i pròspers podrien invertir temps i recursos en projectes locals i que els veïnats més vulnerables o canviants podrien entrar en situació de risc. Aquestes diferències podrien créixer si no hi ha prou recursos per a encoratjar i facilitar la presa de decisions a nivell local (ja sigui en urbanisme i ús del territori, o, en general, pel que fa als serveis locals). Cal tenir en compte, a més, que s’espera una severa reducció dels pressupostos públics, amb el subseqüent tancament de serveis.»

–

3.- Les previsions en matèria d’urbanisme mostren importants modificacions. Per exemple, més possibilitats per als plans d’àmbit de districte o neighbourhood, que podrien ser aprovats si obtinguessin el 50% dels vots en un referèndum. A més, es reforma la tributació municipal sobre infrastructures, que permet als ajuntaments imposar als urbanitzadors un pagament per  la seva realització. Una part dels ingressos serà lliurement disponible pel municipi.

Finalment, la nova Llei dóna suport a les idees de KEN LIVINGSTON, ex-alcalde de Londres, i assigna noves competències en matèria d’habitatge i de regeneració urbana a la «Autoritat del Gran Londres» (Greater London Authority), i aboleix l'»Agència de Desenvolupament per a Londres» (London Development Agency).

Podeu trobar més informació a:

– La web oficial del Parlament anglès: http://www.parliament.uk/

– Un interessant blog sobre democràcia local: http://lgiu.wordpress.com/

– Un ampli blog sobre normativa urbanística (amb l’opinió complerta d’Antonia Layard): http://lawprofessors.typepad.com/land_use/

– Podeu llegir un estudi clàssic sobre competitivitat entre administracions públiques a BALLBÉ, M i PADRÓS, C: Estado competitivo y armonización europea, Barcelona, 1997.

——————————————————————————————————————————————

LOCAL GOVERNMENTS ARE NOT DEAD: THE NEW LOCALISM BILL IN UNITED KINGDOM.

1.- The British Government presented a new Localism Bill to Parliament on 13 December 2010. Now, the House of Commons is debating it, but the prospects to be passed are good.

In Europe, local governments are in trouble for two reasons:

-Financial crisis.

-Doubts about their efficiency and excessive multiplication of local level governments.

But, in this context, the UK Government has surprised public opinion. The Localism Bill will devolve greater powers to councils and neighbourhoods and will give local communities more control over housing and planning decisions.

–

2.- The first article of the Bill gives councils a general power of competence. In general, the goal is more local government. For instance, the Bill wants to give residents the power to instigate local referendums on any local issue and the power to veto excessive council tax increases. The Local Government Association (LGA) Chairman Baroness Margaret Eaton said that the Bill offers many of the things the LGA has been asking for, but there is still a long list of powers for central government.

Antonia LAYARD has noted that there is concern, particularly on the left, that this articulation of localism and the Conservative’s election commitment to a rather vague and poorly understood notion of a “Big Society” can provide further justification for a “small State”:

“Specifically, there is a sense that while stable and affluent communities may be able to invest time and resources in local projects, more vulnerable or transient communities may become exposed. These differences may be amplified if there are insufficient resources to encourage and facilitate local decision-making (on land use and in relation to local services more generally) and if local government budgets are, as expected, severely reduced with services withdrawn.”

–

3.- The planning provisions show important changes. For instance, more possibilities for neighbourhood plans, which would be approved if they received 50% of the votes cast in a referendum. The Localism Bill also amends the Community Infrastructure Levy, which allows councils to charge developers to pay for infrastructure. Some of the revenue will be available for the local community.

Finally, the new Bill backs the ideas of KEN LIVINGSTON, ex-London mayor, and gives new housing and regeneration powers to the Greater London Authority, while abolishing the London Development Agency.

You can read more information on:

–  The official web of UK Parliament: http://www.parliament.uk/

–  An interesting blog about Local Democracy: http://lgiu.wordpress.com/

–  A comprehensive blog about Land Use Law (and the full opinion of Antonia Layard): http://lawprofessors.typepad.com/land_use/

You can read a classic study about competitiveness between public administrations on BALLBÉ, M. and PADRÓS, C.: Estado competitivo y armonización europea, Barcelona, 1997.