Autor: Joan Amenós

El dia de la bèstia: Reial Decret-Llei 13/2010, de 3 de desembre, “de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo”.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Fa uns anys, el professor García de Enterría va publicar un rellevant llibre amb el títol  “Justicia y seguridad jurídica en un mundo de leyes desbocadas”. En els darrers anys, el protagonista d’aquesta boja cursa és el Decret-Llei que, emparat en la pertinaç crisi, ja no troba pràcticament obstacles al seu imperi regulador. L’últim exemple és el Decret-Llei 13/2010. El seu contingut és un autèntic trencaclosques per als operadors jurídics.

–

2.-En efecte, el Decret-Llei tracta, en síntesi, les següents matèries:

a) Modificació de la Llei de l’Impost de Societats (incentius fiscals, reducció d’obligacions formals, etc.). També es fa una modificació, en la mateixa línia,  de la Llei de l’IRPF i de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

b) Modificació de la Llei 3/1993, bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació. Entre altres aspectes, s’elimina el caràcter obligatori de la quota cameral, així com l’afiliació preceptiva.

c) Mesures per a agilitzar i simplificar la constitució de societats mercantils de capital i reducció de càrregues administratives per a actes societaris.

d) Creació de la societat anònima “Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado” i supressió de l’entitat pública empresarial del mateix nom.

e) Es contracten 1500 “orientadors” per als serveis públics d’ocupació.

f) Modificació de la Llei d’impostos especials (augment del tipus impositiu del tabac).

g) Inclusió en el règim general de Seguretat  Social dels funcionaris públics i d’altre personal de nou ingrés.

–

3.-Sens dubte, l’estrella de Decret-Llei consisteix en la creació de la societat “AENA Aeropuertos SA”. Inicialment, tot el seu capital social correspondrà a l’entitat pública empresarial AENA –que no desapareix- i que  “conservará en todo caso la mayoría de dicho capital, pudiendo enajenar el resto de conformidad con lo establecido en la Ley de Patrimonio de las Administraciones Públicas” (art. 7.1).

Això s’acompanya amb un canvi radical en el règim laboral dels controladors aeris: hores màximes anuals, controls mèdics i submissió a la direcció del Ministeri de Defensa, “quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control”. Cal recordar que això ja s’imposava abans de la declaració de l’estat d’alarma.

En definitiva, un Decret-Llei de contingut caòtic.

Per a què serveix l’Oficina del Contribuent?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Post redactat per SILVIA CAMPS COMAS, advocada.

1.- L’Oficina del Contribuent, creada mitjançant el Decret 162/2010 de 9 de novembre, té la finalitat de defensar els drets i garanties dels ciutadans en les seves relacions amb l’Administració Tributària de Catalunya.

–

2.- Les funcions de l’Oficina del Contribuent són:

– Rebre i tramitar queixes o suggeriments dels ciutadans per a millorar el funcionament, la forma de prestació o la qualitat dels serveis de l’Agència Tributària de Catalunya, la Direcció General de Tributs i la Junta de Finances. Qualsevol persona física, jurídica o ens sense personalitat jurídica amb interès legítim podrà presentar una queixa o suggeriment.

– Elaborar les respostes a les queixes i suggeriments relacionats amb els procediments administratius d’aplicació i revisió dels tributs i interpretació de la normativa tributària. Amb aquesta finalitat, l’Oficina del Contribuent s’haurà de  coordinar amb els ens i unitats corresponents, i sol·licitar-los els informes necessaris.

–

3.- Les queixes presentades no tenen en cap cas la consideració de recurs administratiu, ni paralitzen o interrompen els terminis de tramitació i resolució dels procediments administratius corresponents.

No obstant això, quan les queixes presentades reuneixin les característiques d’un recurs, denúncia o consulta tributària, s’hauran de remetre als òrgans competents per a la seva tramitació i resolució, amb notificació a les persones sol·licitants.

Finalment, cal destacar que la presentació d’aquestes queixes o suggeriments és compatible amb l’exercici de la resta d’accions o drets que puguin exercir les persones interessades en cada procediment.

“Por ser vos quien sois”: el suborn actiu.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Al nostre blog ja ens hem referit diverses vegades al nou Codi Penal, que entrarà en vigor el 23 de desembre. Especial interès té per a l’Administració Pública la nova regulació del suborn actiu, establerta a l’art. 424.

–

2.-Els elements del tipus penal són els següents:

-Un particular que ofereix o entrega un present o una retribució a una autoritat o funcionari.

-Aquesta oferta o entrega es fa perquè:

a)Realitzi un acte contrari als deures inherents al seu càrrec.

b)Per a que no faci o retardi el que hauria de practicar.

c) “O en consideración a su cargo o función”: aquí poden haver-hi alguns supòsits complexos, perquè cal observar que es tracta d’un lliurament deslligat d’una resolució concreta.

–

3.-L’art. 424.2 CP castiga el suborn actiu quan la retribució es fa prèvia sol·licitud de l’autoritat o funcionari.

Quins requisits calen per a obrir un establiment d’allotjament turístic ?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El sector turístic és un dels més regulats administrativament (cosa que, per cert, s’agraeix quan s’està lluny de casa). Ara bé, aquesta regulació també ha quedat afectada per la normativa d’adaptació a la Directiva de Serveis. En aquest sentit, està cridat a tenir una gran rellevància sòcio-econòmica el recent Decret 183/2010, d’establiments d’allotjament turístic (DOGC del 26).

–

2.-El Decret té un primer títol de Disposicions general on s’implanta un sistema de declaració responsable combinat amb la inscripció forçosa en un registre administratiu (el Registre de Turisme de Catalunya). Ara bé, aquesta inscripció pot venir acompanyada d’una verificació tècnica de la Direcció General de Turisme. Una de les claus de la inscripció és la classificació de la categoria de l’establiment, que parteix de la declaració del titular, però que pot ser revisada administrativament.

El règim de control ambiental d’activitats no s’altera.

–

3.- A més, el Decret regula les condicions de contractació (per exemple, el contracte turístic d’allotjament) i les disposicions específiques per modalitats d’establiments:

-Hotelers.

-Apartaments turístics.

-Establiments de càmping.

-Establiments de turisme rural.

Quan és obligatòria la inspecció tècnica d’un edifici?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El deteriorament del patrimoni edificat és una de les conseqüències més gràfiques de les situacions de crisi econòmica. La davallada de valor dels immobles i les creixents desavinences al si de les comunitats de propietaris configuren un paisatge aspre i complex. En aquest context, hem d’assenyalar la promulgació del recent Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges.

–

2.-Aquest Decret configura el que es coneix popularment com a “ITV dels edificis” (que ja havien instaurat algunes Comunitats Autònomes, especialment per als immobles més antics).

Especial interès té l’annex 3 de la norma, que estableix el programa d’inspeccions tècniques obligatòries. És a dir, la determinació dels edificis que hauran d’obtenir un certificat d’aptitud. Aquest serà lliurat per l’Administració competent –l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o els ens locals prèvia comunicació- i es basarà en una inspecció tècnica precedent. El cost econòmic de la inspecció serà assumit pels propietaris obligats.

A més dels supòsits del programa d’inspecció obligatòria –que veurem tot seguit-, aquesta verificació administrativa també es farà quan ho determinin els programes o les ordenances locals i quan els habitatges s’acullin a programes públics de foment de la rehabilitació.

–

3.-El programa d’inspecció tècnica obligatòria de la Generalitat es basa en els següents criteris:

–Criteri temporal: s’estableix un topall que, pels edificis nous (construïts a partir de 1971), serà de 45 anys. Pels més antics, es preveuen uns terminis de reconeixement tècnic obligatori en diverses fases fins a l’any 2015.

-“Existència de deficiències estructurals o constructives o en les instal·lacions, existència de situacions de risc per a les persones o els béns, o qualsevol altra causa degudament justificada”.

-Estar situats en àrees de conservació i rehabilitació de les que preveu la Llei del dret a l’habitatge.

Cal precisar que els edificis unifamiliars no s’han de sotmetre a inspecció tècnica obligatòria i resten subjectes a la normativa general d’habitabilitat.

Puc citar lliurement les sentències a través d’un enllaç informàtic ?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Comencen a preocupar entre els operadors jurídics els efectes i la interpretació de l’acord de 28 d’octubre del 2010, del Ple del Consell Judicial, que va aprovar el Reglament 3/2010, “sobre reutilización de sentencias y otras resoluciones judiciales”. Segons el seu art. 2.2, la reutilització basada en mètodes digitals de referència o connexió al sistema de publicació de sentències del CENDOJ (“Centro de Documentación Judicial”) no és lliure ni oberta.

El CENDOJ  disposa d’un doble arxiu informàtic de sentències: un de caràcter públic i un altre que no es publica. Per a accedir a aquest segon, cal una autorització administrativa del director del Centre de Documentació Judicial.

–

2.-Més problemes planteja l’accés a l’arxiu públic del CENDOJ. També aquí cal autorització administrativa i obtenció de la pertinent “llicència-tipus” (sense condicions especials : art. 4).

Però  la norma és generosa i salva de la necessitat de permís certes activitats:

-Les docents o d’investigació científica, excepte que hi hagi una finalitat comercial (això últim s’entendrà quan s’obtinguin guanys comercials o beneficis econòmics).

-La difusió amb finalitat d’informació al públic si té naturalesa ocasional i no té finalitat comercial (això podria obligar a demanar autorització a tots els diaris d’informació general que pul·lulen per internet, si, per exemple, tenen una secció dedicada a informació de tribunals o reiteren les connexions).

-“La aportación documental de sentencias y otras resoluciones judiciales que se realice en el seno de un procedimiento judicial para mejor fundar las posiciones de las partes” (no acceptar aquesta excepció podria haver atacat el dret a la defensa).

-Altres activitats realitzades des del Consell General del Poder Judicial (publicacions oficials, accions formatives, informació als membres de la carrera judicial, etc.).

–

3.-Cal afegir que les autoritzacions es veuen acompanyades del pertinent preu públic (contraprestació econòmica).

Encara que les primeres reaccions parlen de “nou monopoli estatal”, potser el tema no és tan senzill. Pensem, per exemple, en la disputa entre Google i els diaris generalistes, que es neguen a cedir gratia et amore les informacions que ells han elaborat i que el buscador ordena i connecta parasitàriament.

Podeu consultar la norma i les primeres reaccions a:

Acuerdo de 28 de octubre de 2010, del Pleno del Consejo General del Poder Judicial, por el que se aprueba el Reglamento 3/2010, sobre reutilización de sentencias y otras resoluciones judiciales (BOE 22/11/10).

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-17860

BIURRUN ABAD, F.: «Un monopolio estatal más, la distribución de sentencias».

http://www.legaltoday.com/opinion/articulos-de-opinion/un-monopolio-estatal-mas-la-distribucion-de-sentencias

(Aquí, per cert, amb una pregunta brillant del company BIURRUN: “¿Es la jurisprudencia una fuente complementaria de Derecho o una fuente de ingreso para las arcas públicas?”)

Quines són les principals novetats del nou Codi Penal?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El 23 de desembre entra en vigor la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 5/2010). Es tracta d’una modificació que afecta més de 150 articles i de la qual ja hem donat alguna referència en aquest mateix blog. En el nostre àmbit de treball, hem de destacar dos camps on les variacions han estat importants:

–Delictes relatius a l’ordenació del territori i a la protecció del medi ambient (arts. 319 i ss.)

–Delictes contra l’Administració Pública: suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides i corrupció internacional (arts. 419 i ss.).

–

2.-Pel que fa als delictes relatius a l’ordenació del territori i a la protecció del medi ambient, cal assenyalar un important augment de les conductes típiques. Per exemple, en matèria urbanística es fa ara una descripció expressa del delicte de realització d’obres d’urbanització –aquí està la novetat- , construcció o edificació no autoritzables en sòl no urbanitzable.

El mateix passa amb la prevaricació urbanística, que inclou d’un forma molt extensa la realització d’informes il·legals previs a tota mena de normes i resolucions urbanístiques i l’omissió d’inspeccions obligatòries (art. 320). També hi ha ampliació de la conducta típica en matèria de residus tòxics i perillosos (art. 328) i en protecció de la fauna (ja que es castiga la conducta de destruir o alterar greument l’hàbitat de l’espècie amenaçada: art. 334.1).

–

3.-Pel que fa a delictes contra l’Administració Pública, els canvis en la redacció del tipus de suborn són rellevants. Probablement, la gran novetat és ara el suborn actiu (art. 424).

Vol França reduir el nombre de municipis? Tu quoque?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Del 23 al 25 del present mes s’està realitzant a Paris el Congrés de l’Associació d’alcaldes de França –Association des Maires de France-. Aquest any, té un significat especial, perquè el Senat i l’Assemblea Nacional han aprovat ja (el 9 i el 17 de novembre, respectivament) la reforma de la normativa de les col·lectivitats territorials –Code des collectivités territoriales-.

La premsa francesa ha indicat que, al final, la nova legislació no s’ha atrevit amb la qüestió de l’existència de 36.793 communes o municipis.  Segons Michel Delbergue, a Le Monde, l’admissió de l’acumulació de mandats als alcaldes (per exemple, l’alcalde de Nancy fa 27 anys que hi exerceix com a tal) i la presència al Senat d’una representació pròpia dels electes locals doten el sistema municipal francès d’un considerable conservadorisme. Per tant, aigües calmades en aquest sentit a França.

–

2.-Ara bé, la pràctica municipal havia multiplicat extraordinàriament els syndicats de communes, una espècie–aproximadament – de mancomunitats voluntàries amb personalitat jurídica. La reforma del Codi de les col·lectivitats territorials intenta posar ordre en aquesta proliferació i ordena l’agrupació dels municipis en una tècnica de col·laboració municipal forçosa denominada communautés de communes (o altres,  per a determinats territoris, com les communautés urbaines o les communautés d’agglomérations). En canvi, la creació d’un nou municipi per fusió voluntària se segueix sotmetent a tràmits feixucs.

A més, existeixen altres ens supramunicipals, que no s’estenen per tot el territori, sinó per àmbits metropolitans. En concret, les métropoles i els pôles métropolitaines. La comissió de l’antic primer ministre Balladour i un sector de la doctrina propugnaven la constitució d’algunes entitats metropolitanes fortes, amb competències decisòries en matèria d’urbanisme, habitatge, transport i fiscalitat. Al final, però, això no s’ha concretat, encara que un decret del Consell d’Estat ha de fixar encara el llistat concret de competències en matèria d’ordenació del territori, transports i medi ambient.

–

3.-Òbviament, tot això s’aprova en un marc de congelació de les aportacions estatals als municipis i a la intercommunalité (fórmules de col·laboració local ja indicades).

Podeu seguir els discursos de l’assemblea francesa d’alcaldes a:

http://www.amf.asso.fr/congres/accueil.asp?DOC_N_ID=10155&RUBRIQUE=246

Es mantenen les compensacions de la Generalitat per a retribuir càrrecs electes locals dels petits municipis?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El 63’53 dels municipis de Catalunya tenen menys de 2000 habitants. Els seus càrrecs electes –alcaldes i regidors- combinen sovint la seva feina personal amb tasques de gestió (situació, per tant, de dedicació parcial, tot i que també hi ha casos de dedicació exclusiva). El seu sacrifici i esforç personal contrasta amb la visió “professionalista” i estereotipada que es té sovint del món local des dels grans eixams metropolitans.

2.-La dignificació de l’activitat política i l’ampliació de l’accés a aquestes responsabilitats van justificar la promulgació del Decret 69/2008, d’1 d’abril, de regulació d’un sistema de compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments per a que abonessin retribucions a determinats càrrecs electes locals.  En concret, per a municipis inferiors a 2000 habitants i en els quals els recursos ordinaris no superessin en un 75% la mitja resultant dels municipis del seu tram de població (s’establien tres trams: fins a 100 habitants, fins a 500 i fins a 2000).

3.-Ara bé, la recent resolució del Conseller de Governació de 18 de novembre del 2010 (DOGC del dia d’avui) ha alterat la configuració d’un Decret que atorgava “amb caràcter reglat” la compensació (art. 3). La resolució avui publicada estableix un règim de concurrència competitiva (vegeu art 5 i la reiterada referència a la Llei General de Subvencions) i multiplica els requisits previs a la sol·licitud i les exigències documentals. Així, per exemple, a més de la documentació econòmica i financera, es controlarà que els Ajuntaments “compleixin amb les mesures d’integració social de les persones discapacitades” i “la normativa en matèria de política lingüística” .

De fet, l’art. 6 disposa que la resolució denegatòria ha de ser motivada. Des d’un punt de vista jurídic, per tant, podria existir algun dubte de legalitat (en la relació Decret-resolució). No obstant, en definitiva, estem davant d’una altra manifestació de les creixents restriccions pressupostàries.

Poden associar-se dos o més municipis per a prestar el servei de policia local?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- La Llei Orgànica 16/2007, complementària de la «Ley para el desarrollo sostenible del medio rural», va modificar la Llei Orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat i va permetre la prestació de serveis de policia local de forma associada entre dos o més municipis limítrofes. Per tant, la resposta a la pregunta que plantegem a la capçalera ha de ser afirmativa.

2.- L’Ordre Ministerial INT/2944/2010, de 10 de novembre, ha concretat els requisits per a fer efectiva aquesta associació. Entre ells, podem assenyalar:

– Que la suma de les poblacions dels municipis associats no superi els 40.000 habitants.

– Que se subscrigui un acord de col·laboració, que pot preveure una vigència indefinida o un caràcter temporal o estacional de l’associació.

– Que els municipis assumeixin els costos derivats de l’associació.

3.- Especial interès té la tutela específica sobre els ens locals que es concreta en una autorització de l’acord de col·laboració per part de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior o de la Comunitat Autònoma (aquest darrer és el cas de Catalunya). La matèria regulada per aquesta Ordre pot tenir un efecte important, tenint en compte que la seguretat en els petits municipis és una qüestió d’actualitat.