Autor: Joan Amenós

CONCEPTE AMPLI DE “SECTOR PÚBLIC” A EFECTES DE LIMITACIONS RETRIBUTIVES AL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Un dels motius de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada en relació al Reial Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual es van adoptar mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, ha estat la seva DESIGUALTAT EN EL TRACTAMENT DELS DIVERSOS GRUPS d’empleats públics. Especialment sagnant era la seva Disposició Addicional novena, que deixava sense aplicació la reducció salarial al personal laboral no directiu de les entitats públiques empresarials RENFE, ADIF i AENA. Això va originar, per exemple, que el personal laboral de Ferrocarrils de la Generalitat sí patís la reducció (imposada en aquest cas, per la norma de la Comunitat Autònoma, amb el consegüent malestar i convocatòria de diverses vagues).

–

2.-El projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals i examinat a la web del CEMICAL, intenta corregir l’anterior defecte amb una concepció molt àmplia i comprensiva de la noció de sector públic a efectes de la planificació general de l’activitat econòmica en matèria de despeses de personal. Els apartats un i onze de l’article 22 inclouen a aquests efectes dins del sector públic:

a) L’Administració General de l’Estat, els seus Organismes autònoms, les Agències estatals i les Universitats de la seva competència.
b) Les Administracions de les Comunitats Autònomes, els Organismes d’elles depenents i les Universitats de la seva competència.
c) Les CORPORACIONS LOCALS I ELS ORGANISMES D’ELLES DEPENDENTS.
d) Les Entitats Gestores i Serveis comuns de la Seguretat Social.
e) Els òrgans constitucionals de l’Estat.
f) “Las SOCIEDADES MERCANTILES PÚBLICAS que perciban aportaciones de cualquier naturaleza con cargo a los presupuestos públicos o con cargo a los presupuestos de entes o sociedades que pertenezcan al sector público destinadas a cubrir déficits de explotación”.
g) “Las entidades públicas empresariales y el resto de los organismos públicos y ENTES DEL SECTOR PÚBLICO ESTATAL, AUTONÓMICO Y LOCAL”.
h) L’apartat 11 de l’article 22 inclou, també, el “PERSONAL DE LAS FUNDACIONES DEL SECTOR PÚBLICO y de los CONSORCIOS PARTICIPADOS MAYORITARIAMENTE POR LAS ADMINISTRACIONES Y ORGANISMOS QUE INTEGRAN EL SECTOR PÚBLICO,” així com el Banc d’Espanya.

–

3.-Recordem que, a tots els casos, el criteri rector es que no podran experimentar cap increment (amb alguna excepció singular, però).

Web del CEMICAL: http://www.diba.cat/cemical/butlleti/fitxers/Butlleti_82/num82_novembre2010.pdf > >

SISTEMATITZACIÓ DELS SUPÒSITS DE SILENCI NEGATIU A LA NOVA LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CATALANA.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.- L’article 54.1 de la Llei indicada disposa que, en els procediments iniciats a sol•licitud d’una persona interessada, “el venciment del termini sense que se n’hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre estimada per silenci administratiu la seva sol•licitud”.

2.- L’article 54.2 de la mateixa Llei concreta els supòsits de silenci desestimatori. En síntesi, són els següents:

a) Procediments relatius a l’exercici del DRET DE PETICIÓ.
b) Els casos en què una norma amb rang de LLEI, per raons imperioses d’interès general, o una norma de DRET EUROPEU, estableixen el contrari.
c) Els procediments, l’estimació de la sol•licitud dels quals té com a conseqüència la transferència a la persona interessada o a terceres persones de facultats relatives al DOMINI PÚBLIC o al SERVEI PÚBLIC.
d) Les sol•licituds que tenen com a conseqüència la transferència de facultats relatives als béns o als drets de caràcter PATRIMONIAL de les administracions afectes materialment a l’ús públic o al servei públic.
e) Els procediments que impliquin concessió d’ajuts, subvencions públiques i en general, el PAGAMENT DE QUANTITATS a càrrec de les administracions públiques.
f) Els RECURSOS d’alçada, excepte que s’interposin contra una desestimació tàcita, els recursos de reposició i de revisió i altres procediments d’impugnació d’actes i disposicions i de revisió d’actes nuls, així com les sol•licituds d’indemnització relatives a reclamacions de responsabilitat patrimonial.

APROVACIÓ DE LA LLEI CATALANA 33/2010, DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei es resumeix en un article (el 50): el finançament de les polítiques locals de joventut correspon als governs locals, excepte que connectin amb els criteris del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (que aprova el Govern de la Generalitat).

Atenció: ja s’admet que, al costat de les partides pressupostàries públiques puguin existir LES APORTACIONS DELS USUARIS DELS INSTRUMENTS D’EXECUCIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (amb els supòsits i requisits establerts per les lleis, segons precisa l’art. 46).

2.-A banda d’això, és una norma massa llarga i plena de retòrica (per cert, el concepte administratiu de jove va dels setze als vint-i-nou anys).

3.-El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) es configura com a entitat de Dret Públic amb personalitat jurídica pròpia i regit per la seva Llei específica. Però hi haurà, també, un Consell Rector del Pla Nacional, que s’encarrega de proposar el Pla al Govern i en el qual s’integren l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

A més, les administracions han de fomentar la creació de CONSELLS LOCALS DE JOVENTUT. A imitació dels seus germans grans del CNJC, han estat definits com a “entitats independents de l’Administració pública que coordinen el teixit associatiu juvenil del municipi, representen a les organitzacions juvenils del municipi i dialoguen amb els poders públics” (art. 39 c)). I reben subvencions, és clar, que la independència no s’ha d’entendre tan rígidament.

LA DIRECTIVA DE SERVEIS ES DESINFLA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Ha estat publicat al DOGC de 6 d’octubre el Decret Legislatiu 3/2100, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. El Decret Legislatiu modifica alguns articles concrets de certes normes administratives. Entre elles, el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

2.-Les modificacions són reduïdes i, a més d’alguna referència a la FINESTRETA ÚNICA com a procediment normal de relació dels prestadors de serveis amb l’Administració Local , destaca la nova regulació de l’article 236, apartats 1 i 2. Com es veu, la llicència municipal gaudeix de bona salut, excepte que una norma amb rang de Llei prohibeixi la seva imposició. Ara bé, no hem d’oblidar que els principis de l’article 236.2 (i els seus antecedents, ja des del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals) han estat força emprats per la jurisprudència per a interpretar l’aplicació de normes locals.

3.-Transcrivim els nous apartats 2 i 3 de l’article 236 de la LMRLC (LES MAJÚSCULES SÓN NOSTRES):
«1. Els ens locals poden intervenir l’activitat de la ciutadania pels mitjans següents:
a) Ordenances i bans.
b) Submissió a comunicació prèvia o a declaració responsable, de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu.
c) Submissió a LLICÈNCIA i a altres actes de control preventiu. Quan es tracti de l’accés i l’exercici d’activitats, el règim d’intervenció s’ha d’establir de conformitat amb la normativa reguladora del lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici.
d) Submissió a control posterior a l’inici de l’activitat, amb l’objecte de verificar el compliment de la normativa que la regula.
e) Ordres individuals de manament o de prohibició.»
2. L’activitat d’intervenció s’ha d’ajustar, en tot cas, als principis de legalitat, de no-discriminació, de NECESSITAT I PROPORCIONALITAT AMBL’OBJECTIU QUE ES PERSEGUEIX, i de respecte a la llibertat individual.»

IMPORTANT COP FINANCER AL RÈGIM LOCAL BRITÀNIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Als primers anys de la democràcia espanyola, algunes veus proposaren l’acostament al règim local del Regne Unit. Es considerava una gran virtut la seva simplicitat, ja que l’Administració Local britànica executa les polítiques del Govern central. Això fa als ens locals molt dependents dels criteris del govern de torn (com ha estudiat un equip coordinat per Sílvia DÍAZ-SASTRE (Coord.) dins de VELASCO CABALLERO (Dir.), «Gobiernos locales en Estados federales y descentralizados: Alemania, Italia y Reino Unido», publicat al maig del present any per l’Institut d’Estudis Autonòmics).

–

2.-El Govern britànic ha anunciat aquesta setmana al Parlament LA MAJOR REDUCCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA DES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. Podeu veure l’impacte del programa –denominat 2010 Spending Review- com a gran estrella de la web oficial del Govern: http://www.direct.gov.uk/en/Nl1/Newsroom/SpendingReview/DG_191762

–

3.-Les primeres anàlisis periodístiques consideren que L’ADMINISTRACIÓ LOCAL PODRIA SER EL NIVELL ADMINISTRATIU AMB UN RETALL MÉS CONTUNDENT (un 7,1% combinat amb una reducció de possibilitats impositives, la qual cosa ens porta a un 15% de disminució anual efectiva de la despesa fins a l’any 2015). A canvi, el Govern vol atorgar una major llibertat de determinació del lloc on s’ha de gastar. Mentre els periodistes parlen de que “els Ajuntaments li han de fer la feina bruta al Ministre d’Hisenda”, ELS REPRESENTANTS DE LES ASSOCIACIONS MUNICIPALISTES HAN EXPRESSAT LA SEVA PREOCUPACIÓ. Així, la Baroness Margaret Eaton, president de la Local Government Association (associació que integra les administracions locals) ha indicat , entre altres coses que:

“Aquests retalls causaran un dany i una preocupació real a milions de persones que utilitzen els serveis que l’Ajuntament proveeix, des de programes per a la infància fins a assegurar que els carrers siguin nets. Els Ajuntaments faran tot el que puguin per a minimitzar els efectes d’aquestes reduccions…però els estalvis que caldrà fer afectaran serveis en els quals la gent encara confia.” (Font: The Guardian del 21 d’octubre).

REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS EN ELS QUALS S’EXERCEIXEN ACTIVITATS DE NATURALESA SEXUAL.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El tema està d’actualitat i cal recordar que el recent Reglament d’Espectacles ha regulat al seu article 41 els “establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual”. Es tracta d’activitats que requereixen LLICÈNCIA MUNICIPAL i estan sotmesos a les LIMITACIONS O CONDICIONS D’EMPLAÇAMENT i als altres requisits establerts en les ordenances municipals o en la normativa urbanística aplicable. Per tant, els municipis interessats en establir exigències restrictives hauran de configurar especialment les seves normes urbanístiques o aprovar una ordenança municipal limitativa.

–

2.-El Reglament ja exigeix algunes regles constructives obligatòries. En concret, l’accés als locals directament des de la via pública i l’accés als reservats des de l’interior del local. Els reservats han de tenir una zona de vestuari i de descans.

–

3.-A més, regula altres aspectes de l’activitat que afecten directament el seu funcionament quaotidià. En concret, subministrament de preservatius, confidencialitat de les dades de caràcter personal i prohibició de l’entrada de menors d’edat.

LA LLEI CATALANA DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU HA D’INTERPRETAR-SE D’ACORD AMB EL DRET EUROPEU.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-A les primeres sessions del seminari que va donar lloc a aquest blog varem parlar de la creixent importància del Dret europeu, especialment arrel de la Directiva de Serveis (l’efecte de la qual, després de tot, tampoc ha estat tan contundent i, de fet, ha estat pràcticament ignorada a algunes normatives, com ha ocorregut amb la normativa d’equipaments comercials).

2.-La Disposició Addicional 14ª de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions catalanes –d’imminent entrada en vigor- estableix el següent:

“La interpretació d’aquesta llei s’ha de fer d’acord amb el dret i la jurisprudència europeus”.

3.-Aquest precepte pot plantejar en el futur alguns problemes interessants. Per exemple, la invocació de Directives no transposades en el lapse de temps previst, l’al•legació de transposició incorrecta, etc.

REGULACIÓ DELS CONVENIS DE COL•LABORACIÓ A LA LLEI 26/2010 I NOVES PRECISIONS EN LES EXIGÈNCIES DE PUBLICACIÓ ÍNTEGRA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, ha regulat àmpliament els convenis de col•laboració interadministratius (arts. 108 i ss.)

2.-Destaca l’esforç de clarificació i definició. Així, s’entén per CONVENI DE COL•LABORACIÓ “tot acord subjecte al dret públic, del qual es deriven obligacions jurídiques directes per a les parts, amb independència de la denominació de l’instrument que el contingui” (art. 108.1).

El conveni es distingeix dels PROTOCOLS, “que es limiten a establir acords generals de caràcter programàtic o declaratiu, sense eficàcia obligatòria directa i el compliment dels quals no és susceptible d’ésser exigit jurídicament”.

3.-Entre els aspectes que cal subratllar, hem d’assenyalar un discret enduriment de les exigències de PUBLICACIÓ OFICIAL I ÍNTEGRA, que es precisen a l’art. 112.2:

“Els convenis que afectin terceres persones, els que comportin una alteració de l’exercici de les competències de les administracions, organismes o entitats públiques, o dels òrgans administratius, i els altres en què així s’estableixi per llei o per reglament només són eficaços si, un cop signats, són publicats íntegrament en els diaris o butlletins oficials de les administracions implicades.”

LEGALITAT DE LA IMPOSICIÓ PER ORDENANÇA MUNICIPAL D’UNA FIANÇA O LA SUBSCRIPCIÓ D’UNA PÒLISSA D’ASSEGURANÇA, AMB QUANTIES PROPORCIONADES ALS DANYS QUE PUGUIN CAUSAR-SE PER ACTES CELEBRATS ALS ESPAIS PÚBLICS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La important sentència 1156/2009, de 23 de desembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5ª) va enjudiciar la discutida “ordenança de convivència” de Barcelona –Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona-. El recurs va ser parcialment estimat.

–

2.-En relació justament al que dèiem divendres 15, el Tribunal va admetre la legalitat de la imposició de la prestació d’una fiança o de la contractació d’una pòlissa d’assegurança pels organitzadors d’actes públics, com a garantia dels danys que aquests poguessin produir.

–

3.-Això no obsta a la possible impugnació dels actes concrets si l’Ajuntament s’extralimita. En efecte, l’art. 14.1 de l’Ordenança està redactat en termes considerablement amplis (les majúscules són nostres):

“Els organitzadors d’actes celebrats als ESPAIS PÚBLICS han de garantir la seguretat de les persones i els béns. A aquests efectes han de complir amb les condicions de seguretat generals i d’autoprotecció que es fixin, en cada cas, per l’òrgan competent. Quan les circumstàncies ho aconsellin, l’Ajuntament podrà exigir als organitzadors que DIPOSITIN UNA FIANÇA O SUBSCRIGUIN UNA PÒLISSA D’ASSEGURANÇA per respondre dels danys i els perjudicis que es puguin causar.”

Crònica de jurisprudència I: Legalitat d’ordenança municipal que imposa assegurança de responsabilitat civil i fiança a titulars de certes llicències d’obres

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La sentència 2114/2009, de 12 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid –Sala contencioso-administrativa, Secció 2ª- ha admès la legalitat d’una Ordenança municipal (de l’Ajuntament de Madrid) que va imposar l’aportació d’un contracte de responsabilitat civil i una fiança que cobria el cost de reposició als TITULARS DE LLICÈNCIES D’OBRES QUE PUGUIN AFECTAR EL DOMINI PÚBLIC (amb referència expressa a possibles danys a la via pública o a les PERSONES que la utilitzin).

–

2.-La sentència inclou una doctrina favorable a aquesta Ordenança Municipal com a REGLAMENT INDEPENDENT LOCAL, ja que cap norma amb rang de Llei preveia aquestes condicions accessòries.

–

3.-És cert que operen aquí com a habilitants específics la protecció del domini públic local i la seguretat en llocs públics. Ara bé, el cert és que obre una escletxa en la jurisprudència contrària a la imposició per Ordenança municipal d’assegurances de responsabilitat civil (per exemple, en el cas de la telefonia mòbil).

Un comentari més ampli de la sentència a SIBINA TOMÁS, D.: “Crònica de jurisprudència”, a Quaderns de Dret Local, 23, Juny de 2010, pp. 211-212.