Autor: Joan Amenós

SERÀ DELICTE L’OMISSIÓ DE LA REALITZACIÓ D’INSPECCIONS OBLIGATÒRIES D’INDÚSTRIES O ACTIVITATS CONTAMINANTS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El nou Codi Penal, d’imminent entrada en vigor, ha inclòs com a novetat el càstig de la conducta “que hubiere omitido la realización de inspecciones de caràcter obligatorio” quan es tracti d’indúestries o activitats contaminants (art. 329.1).

–

2.-L’anterior suposa una novetat i donarà lloc a alguns dubtes interpretatius. En principi, cal precisar que EL CARÀCTER OBLIGATORI DE LA INSPECCIÓ HA D’ESTAR PREVIST A LA NORMA REGULADORA DE LA INDÚSTRIA O ACTIVITAT (per exemple, una posta en servei).

–

3.-D’altra banda, es manté com a infracció la conducta de l’autoritat o funcionari públic que amb motiu de les inspeccions d’indústries o activitats contaminants “hubiere SILENCIADO LA INFRACCIÓN de leyes o disposiciones normativas de carácter general que las regulen” (art. 329.1 del nou CP).

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT, SOCIETAT MERCANTIL AMB CAPITAL TOTALMENT PÚBLIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Decret-Llei 4/2010, de 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic a de la Generalitat de Catalunya ha autoritzat el Govern a transformar l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en una societat mercantil amb capital 100% públic (D.F.tercera).

–

2.-La DF segona de la mateixa norma autoritza aquesta entitat perquè pugui actuar com a empresa turística de mediació en la venda de bitllets i reserves de places en les mitjans de transport així com la reserva d’habitacions i dels serveis en establiments hotelers i la resta d’allotjaments turístics situats ne les instal•lacions d’esport i turisme de la seva competència.

És a dir, ens acostem al model francès de la SNCF com a gran «pool» de transport, turisme i mobilitat.

–

3.-Encara que és una fórmula de gestió més agosarada que la de RENFE –entitat empresarial pública i no societat mercantil, encara- suposa un pas més en la flexibilització de les fórmules de gestió del sector públic (però no una privatització).

REGULACIÓ COMPLETA DE LES SESSIONS VIRTUALS DELS ÒRGANS COL•LEGIATS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El recent Reglament d’Espectacles ha inclòs al seu art. 7 una regulació completa de les sessions virtuals dels òrgans col•legiats. Aquesta s’aplica, en principi, als òrgans col•legiats de la Generalitat previstos en aquesta norma (per exemple, la Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives). Ara bé, és possible que operi com a regla supletòria d’altres òrgans.

–

2.-La sessió virtual té una durada de tres dies, però pot ser de menys duració si ho acorden les dues terceres parts de les persones membres. Té una primera fase de pronunciament sobre les qüestions incloses a l’ordre del dia i una segona de formulació de propostes d’acord pel president o pel vicepresident i votació posterior. En el termini màxim de 24 hores d’haver finalitzat la sessió, la secretaria formalitza els acords adoptats.

–

3.-És important l’art. 7.1. e) del Reglament d’Espectacles, que precisa el següent:

“Si un mínim d’una quarta part de les persones membres de l’òrgan col•legiat considera que el desenvolupament virtual de la sessió no ha garantit suficientment el seu dret de participació i de defensa de les seves posicions, poden requerir, en el termini de 24 hores d’haver finalitzat la sessió virtual, que es repeteixi en format presencial. En aquest cas, la presidència ha de convocar la sessió presencial, amb una antelació mínima de dos dies, amb el mateix ordre del dia que la virtual.”

ADMISSIÓ I REGULACIÓ DE LES AUTORITZACIONS I LLICÈNCIES PROVISIONALS AL NOU REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El vigent Reglament –Decret de 31 d’agost- admet la llicència provisional, que permet obrir l’establiment, tot i que caduca en el termini d’un any (art. 122).

–

2.-El Reglament exigeix l’acompliment d’aquests requisits:

-Que l’acta de control inicial, malgrat ser desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no suposen risc per a la seguretat de les persones i béns, ni molèsties per a les persones que viuen a la seva proximitat.

-Que l’acta de control inicial acrediti que l’eventual llicència “no infringeix la normativa ambiental ni l’altra normativa sectorial que incideixi en l’establiment” (qüestió que generarà considerables discussions).

-Dipòsit de la fiança que assenyali el mateix òrgan atorgant.

–

3.- A més, l’òrgan competent per atorgar l’autorització o la llicència pot imposar altres requisits. Hem d’entendre que aquesta habilitació permet una imposició discrecional, però no arbitrària, de clàusules.

EL 5 DE NOVEMBRE ENTRARÀ EN VIGOR LA NOVA LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CATALANA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El 5 d’agost es va publicar al DOGC la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Es preveu una vacatio legis de 3 mesos des de la publicació. No obstant, pel títol relatiu al procediment d’elaboració de les disposicions reglamentàries, es preveu l’entrada en vigor sis mesos després de la publicació.

2.-La llei regula el règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i, lògicament, és aplicable a les entitats que integren l’Administració local. L’art. 3 e) considera que la Llei també s’ aplica als consorcis en què participen majoritàriament les administracions. Igualment, l’art. 3.f) inclou entre els destinataris de la norma “les entitats creades per llei del Parlament no dependents ni vinculades a l’Administració de la Generalitat quan exerceixen potestats administratives”.

3.-La llei incorpora una regulació integral dels òrgans administratius (principis generals) i del procediment administratiu. En gran part, reprodueix la legislació bàsica estatal i l’alteració d’aquesta implicaria l’automàtica modificació de la Llei. La disposició final primera es refereix, en concret, a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu i a la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

CRÍTIQUES A L’OPERATIVITAT EN EL FUTUR CONSELL DE GOVERNS LOCALS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El futur Consell de Governs Locals representarà els municipis i les vegueries de Catalunya. Es compon de cent membres, entre els quals n’hi ha de nats i de designats.

2.-Seran membres nats del Consell de Governs Locals:

-Els presidents dels consells de vegueria.
-L’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
-Els presidents de les entitats municipalistes més representatives.

3.-Els partits polítics, les federacions, les coalicions o les agrupacions d’electors que hagin obtingut més del cinc per cent dels vots en les eleccions municipals a Catalunya designen, amb la consulta prèvia a les entitats municipalistes més representatives, els alcaldes que representen llurs formacions polítiques. En definitiva, ens trobem amb un “macroconsell” d’alcaldes format per autoritats ja amb una agenda prou atapeïda i que s’integraran en un òrgan d’estructura quasiparlamentària.

CONSTITUCIÓ DEL CONSELL DE GOVERNS LOCALS DESPRÉS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS.

~ Joan Amenós ~ 4 comentarios

1.-En el marc del tancament del dibuix institucional dels ens locals que ha portat ha terme la Generalitat de Catalunya als darrers mesos, no podem oblidar el Consell de Governs Locals, establert per la Llei 12/2010, del 19 de maig. El primer Consell de Governs Locals s’ha de constituir en el període màxim de sis mesos després que hagin tingut lloc les primeres eleccions municipals.

2.-Per què un Consell de Governs Locals? Estem davant d’un òrgan representatiu dels municipis i les vegueries de Catalunya . Les seves principals funcions son:
a)Participar en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.
b)Participar en la tramitació de plans d’àmbit general, normes reglamentàries i avantprojectes de llei que afecten de manera específica les administracions locals. La participació del Consell es porta a terme per mitjà del tràmit d’audiència o de l’emissió d’un dictamen.
c)Pot sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de llei, les proposicions de Llei i els projectes de decret legislatiu.

3.-Aquesta institució ha estat tractada per el professor MARC VILALTA REIXAC, professor ajudant de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya al seu llibre «El consejo de Gobiernos Locales. La nueva participación de los entes locales en las Comunidades Autónomas», editorial Iustel, Madrid 2007 i al seu article «La participación de las entidades locales en el ámbito normativo autonómico: el Proyecto de Ley sobre el Consejo de Gobiernos Locales de Catalunya», dins FONT I LLOVET. I GALÁN GALÁN,A: «Anuario del Gobierno Local 2009. La Directiva de Servicios. Contratación Local y crisis económica. Nuevos desarrollos estatutarios», Fundación Democracia y Gobierno Local-Institut de Dret Públic, Madrid, 2009 pp. 137 i ss.

ELS HORARIS DE LES NOVES CATEGORIES D’ESTABLIMENTS PREVISTES PEL REGLAMENT D’ESPECTACLES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Disposició Transitoria tercera del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (Decret 112/2010) regula els horaris de les noves categories d’establiments previstes al reglament. Aquests horaris tenen un caràcter transitori «mentre no es faci la regulació horària definitiva».

–

2.-En concret, es prevenen els següents horaris de funcionament:

«a) Restaurants musicals: obertura a les 6 hores i tancament a les 2:30 hores.
b)Sales de concert: obertura a les 17 hores i tancament a les 4:30 hores.
c)Sales de festa amb espectacle i concerts d’infància i joventut: obertura a les 11 hores i tancament a les 22 hores.
d)Discoteques de joventut: obertura a les 17 hores i tancament a les 22 hores.
e)Salons de banquet: obertura a les 6 hores i tancament a les 2:30 hores.
f)Establiments de règim especial: obertura a les 7 hores i tancament a les 14 hores.»

–

“3.-Els establiments dels apartats a),b) i e) del paràgraf precedent “podran perllongar l’horari de tancament per un període de 30 minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius”.

EL NOU REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Decret 112/2010, de 31 d’agost, ha aprovat el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. Desplega, per tant, la Llei 11/2009. Estem davant d’un reglament important i, en aquest blog, precisarem els propers dies alguns dels seus aspectes.

–

2.-El primer que destaca -i així ho indica la mateixa Exposició de Motius- és una interpretació rigorosa dels motius d’interès públic que, segons la Directiva de Serveis, permeten «mecanismes d’intervenció administrativa més rigorosos». És a dir, les institucions que sempre ens han estat més familiars: l’autorització i llicència i el silenci administratiu negatiu. Aquests es mantenen «en relació amb les activitats recreatives, els espectacles públics i els establiments de major incidència social, els quals poden afectar significativament els drets i els interessos de terceres persones».

–

3.-La Disposició Final 1ª.1 precisa que una gran part del Reglament (es concreten els articles) té caràcter supletori de les ordenances municipals. A més, el número 2 del mateix article estableix que «les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits i condicions addicionals a les que preveu aquest Reglament amb caràcter general».

DATA DE CONSTITUCIÓ DE LES FLAMANTS VEGUERIES I DE LA NOVA ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La constitució del primer Consell Metropolità s’ha d’efectuar un cop tingudes les primeres eleccions locals que es convoquin (Disposició transitòria cinquena de la Llei 31/2010, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

2.-Els consells de Vegueria de Barcelona,Girona,Tarragona i Lleida es constituiran després de les primeres eleccions locals (22 de maig de 2011, segons la Disposició Transitòria Primera 1 la Llei 30/2010, de vegueries).

3.-No obstant, els Consells de Vegueria de Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona hauran d’esperar la modificació de la legislació estatal sobre límits provincials (D.T.1a 2 de la Llei 30/2010).