Entre calles, ordenanzas y libros.
A l’àrea metropolitana de Barcelona existeixen diversos dipòsits d’aigua potable, situats en punts alts de cara a garantir la seva distribució per simple joc amb la gravetat. El moment de màxim consum se situa entre les set i les vuit del matí.
Els dipòsits tenen aigua disponible sols per un dia. Això vol dir que el treball d’extracció d’aigua (de pous o superficial) i bombeig elèctric cap als dipòsits ha de ser constant. Una bella expressió del principi de continuïtat dels serveis públics.
***
……1.-Magnífica conferència, el 20 de març, del Dr. Jordi Miralda, a Terrassa, organitzada per la infatigable Agrupació Astronòmica de Terrassa, amb el títol “Present i futur de la vida a l’univers”.
.
2.-Per a començar, va exposar una comparació ja famosa: si la vida de l’univers hagués durat un any, la història humana a penes apareixeria als últims segons del dia 31 de desembre. Seguidament, va exposar la tesi de l’expansió creixent del cosmos. Aquesta constatació complica la recepció dels missatges o senyals lumínics que ens podrien arribar d’altres civilitzacions. Cada cop estem més lluny. Agreuja, a més, la possibilitat de que estem situats en escales temporals diferents i, per tant, la comunicació seria gairebé impossible. La paradoxa de Fermi i la legió dels escèptics, en definitiva, sembla que han pres la davantera.
.
3.-Però, en el darrer punt, la xerrada sí que va ser clarament optimista. El Dr. Miralda es va arriscar a pronosticar que, abans de l’any 3000, és possible que ja estiguem vivint fora de la Terra. Allà, un cop creada l’atmosfera necessària, tot serà més fàcil, ja que la inexistència de la gravetat ens permetrà transportar amb facilitat els materials que necessitem (i que són abundants a l’espai).
.
…..Va insistir el Dr. Miralda que la condició principal era evitar l’autodestrucció. Aquest serà el camp del Dret, per cert. Aquesta profecia em va recordar una mica la confiança en el futur de Julian L. Simon, que ja va mantenir a ratlla a Paul Ehrlich i als apòstols del creixement zero. Però parlar del mestre Simon ens obligaria a omplir milions de pàgines d’admiració.
***
Un vers molt senzill, que els meus estudiants encara no poden comprendre, però que em ve sovint a la memòria : «Mes compagnons de jeux/Sont devenus des hommes,…». Potser especialment aquests dies.
. 1.-Magnífica exposición (el 23 de marzo) de Estefanía Pérez López en la UNED. Como directora, la infatigable Marta Lora-Tamayo Vallvé. Coincidencias amplias en el Tribunal -del cual tuve el honor de formar parte-, con los compañeros Ramón País i José María Rodríguez de Santiago (que era el presidente).
. 2.-El discurso fue un buen resumen de la triple crítica de la desnaturalización del patrimonio público del suelo, que ha ido cambiando de bienes, de fines y de formas de operación en el tráfico jurídico. Incluso, ha acabado convertida en una fórmula de alivio a la deuda comercial y financiera municipal.
. 3.-Interesante también la discusión en el Tribunal sobre el ligamen con la política y el Derecho de la vivienda y con la pérdida de la fe en el control de precios de los inmuebles desde la Administración. Al final, un inquietante quoi faire nos mantiene atentos al futuro de la institución.
***
. 1.-Tarda amb els companys del GEA (Grup d’Estudis Autònoma). Ens parla el mestre Eduardo Rojo i és sempre un plaer escoltar una persona que, no sols coneix la matèria sinó que, a més, la viu apassionadament.
. La reforma laboral es condensa en la normativa dictada en el 2012, encara que ha continuat, de fet, amb normes posteriors. La STC de 22 de gener del 2015 beneeix la normativa del 2012 (existeixen, a més, altres sentències en idèntica direcció). L’aplicació dels criteris d’idoneïtat, necessitat i proporcionalitat combinats amb el bàlsam justificador de “la crisi econòmica” configuren un cànon de constitucionalitat molt tou.
.
. 3.-S’inicia la discussió en el grup sobre la tutela constitucional dels diferents drets, més exigent i fàcil en els individuals i més complicada en els drets de caire col·lectiu i en els prestacionals. El Dret del treball és un bon laboratori per a aquest debat, ja que integra drets amb perfils rigorosos (llibertat sindical, vaga…) amb altres de construcció constitucional més misteriosa (dret al treball, per exemple). La controvèrsia jurídica, com sol passar al GEA, obre la porta a un soterrat debat ideològic entre el sector liberal i el sector més esquerrà (ahir especialment actiu a causa de la gravetat dels efectes de la sentència).
El resultat final és una autèntica demolició del Dret del Treball construït per la jurisprudència constitucional des dels seus inicis i l’aspra conclusió de que la Norma Suprema admet models de relacions laborals molt diferents, extremament allunyats.
Molt interessant, per cert, l’al·lusió final al Dret civil, ja sigui en un sentit liberalitzador (mort del Dret del Treball) o per a recuperar el radical sentit tuïtiu del Dret laboral (respecte als pactes entre contractants en posició equivalent). Això consagra la vella dita judicial en la qual sempre he cregut: “Saps Civil? Doncs saps Dret”.
***
.1.-En marcha hacia el rompeolas de todas las Españas, en la ya clásica expresión machadiana. En este caso, para juzgar la tesis de Estefanía Pérez López: El patrimonio municipal del suelo. La desnaturalización de una institución.
.
.2.-Por supuesto, la obligación de secreto me impide hacer ahora cualquier comentario. Pero es verdad que me vienen a la cabeza viejas lecturas y reflexiones sobre la vivienda pública (que era, en principio, una de las claves justificativas del patrimonio municipal del suelo).
.
.3.-Me voy a remitir, por tanto, a un viejo comentario que ya hice en otro blog y, sobre todo, al film que centraba mis anotaciones: el Documental Ocharcoaga, de Jordi Grau (o Jorge Grau). No me cansaría de verlo. Son sólo 11 minutos que os reconcilian con la cultura de la imagen, con la ironía fina (y nunca sabremos cómo fue la película sin la pequeña censura que se le aplicó). Por cierto, hago aquí un llamamiento por si alguien sabe algo del director Jorge Grau (o Jordi Grau) y de la historia de este contundente documental.
. 1.-Macías Castaño, in his book, affirms that there has been an authentic constitutional reform. The CJEU has imposed a change in our constitutional jurisprudence.
.
. 2.-This conclusion needs some explanations. Actually, nobody has amended the text of the article 24.2 CE (Spanish Constitution). But the solid and stable interpretation made by our Constitutional Court has evaporated.
. 3.-Macías concludes that there has been another substantial mutation. Commentators and jurists had understood that the preliminary ruling question was a peculiar form of “dialogue” between Courts (specifically, between CJEU and national Courts). However, it is now probably working as a genuine judicial review in the hands of the European Court. The author warns that this blunt solution could discourage the request for a preliminary ruling.
***
1.-The Constitutional Tribunal is the highest interpreter of our Constitution. Until now, this Court considered that the right to effective judicial protection (art. 24 Spanish Constitution: CE) implied “the right to participate in person in a trial and to self- defend”. This constitutional regulation also indicated that “the defendants right to be present in a trial is a requirement of audi alterem partem principle and a tool to allow the exercise of the right to self-defence against prosecution” (Judgement 91/2000, march 30th, third section of legal basis). So, in case of heavy penalties, no person shall be condemned in his absence, eventhough he had designated a lawyer as a representative in oral arguments.
.
2.-But, in its judgement 26/2014, February 13th, the Constitutional Court changed the jurisprudence and considered that a condemnation without the presence of the defendant doesn’t infringe on the Spanish Constitution. However, this High Tribunal imposed three conditions:
-The defendant has freely chosen his absence. His option is clear and unambiguous.
-The defendant has been rightly notified.
-The defendant has appointed a lawyer. Moreover, this attorney has effectively defended the position of the accused.
.
3.-This transformation is not only a mere evolution in Constitutional Court jurisprudence, but it’s a change caused by a judgement of the Court of Justice of the European Union (CJEU) that decided a preliminary ruling question about interpretation and validity of European Law. That was the only question proposed by the Spanish Constitutional Court until now.
***
1.-Hemos tenido hoy el placer de escuchar, en el seminario del área de Derecho Administrativo, la interesante exposición del profesor argentino Óscar Cuadros.
.
2.-La charla se centró en el criterio de razonabilidad como parámetro que puede enjuiciar la regulación y las decisiones administrativas. Se trata de una noción en la que el profesor Cuadros ha profundizado y que conecta, entre otras, con la aportación de los principios efectuada por Alexy o con la construcción que ya utiliza el Tribunal Constitucional español para el control de constitucionalidad.
.
3.-A lo largo del debate, el ponente planteó la necesidad de que el criterio del “interés general” o de los “intereses nacionales” no opere como fácil expediente para la justificación de las normas y los actos administrativos. Ello dio lugar a una enriquecedora discusión sobre las experiencias argentina y española (por ejemplo, casos Repsol-YPF y Castor, respectivamente). Por otra parte, es fácil observar la expansión de técnicas de control judicial que, tomadas del common law, parece que van a jugar un papel preeminente en el Derecho público global.
1.-I have been thinking these days about the use of pictures in the teaching of Law. Probably, you are thinking that it’s a strange idea. Actually, it is another turn of the screw in the brilliant Ihering suggestions written in his Scherz und Ernst in der Jurisprudenz (1884), translated in Spanish as Bromas y veras de la jurisprudencia (Jokes and truths of the jurisprudence).
.
2.-In one of his articles, Ihering described a Faculty of Law that had recruited a group of actors to collaborate in classes. It went something like this: when the professor was explaining, for instance, the legal position of a debtor, an actor appeared in the classroom to play the debtor’s role. Another actor assumed the role of the creditor and so on. That was the Ihering remedy against boring abstraction of Law concepts.
.
3.- In the same article, the protagonist of the fable –perhaps really Ihering- remembered that one of his professors explained the subject correlating all the legal concepts with a beautiful golden cigarette case. For instance, the owner transferred that case and the professor showed a delicate movement with the object. After, the lecturer was speaking about the consequences of selling and all the explanations were concentrated to the golden box. After this experience, Ihering envisioned the fictitious cast of players of the Faculty of Law.
Ciudades, leyes y letras 