Autor: Joan Amenós

SOBRE LES NOTES DOCENTS DEL BLOC D’ACTUALITAT JURÍDICA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Tal com ja varem anunciar, ahir es van iniciar les notes docents, dins del present bloc d’actualitat jurídica: http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/

 

2.-Es tracta de notes sobre aspectes concrets que han aparegut a l’explicació i que poden referir-se a exemples específics, qüestions d’actualitat o punts foscos apareguts a classe. No substitueixen ni l’explicació ordinària del programa ni els manual recomanats (especialment, el text del professor SÁNCHEZ MORÓN).

 

3.-.Es refereixen globalment a l’assignatura de Dret Administratiu (ja sigui la seva primera part, la segona o parts més específiques).

NOTES DOCENTS: AEROPORTS DE CATALUNYA, EXEMPLE D’ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Entrada de referència: Gerencialisme i agilització administrativa en matèria d’aeroports.

1.-Observeu l’especialització de fins, pròpia d’aquestes entitats.

—

2.-Observeu com es concreten els diversos òrgans: President, Vicepresident, Consell d’Administració i director.

—

3.-Obserrveu també la tutela o control que hi exerceix el Govern de la Generalitat.

 

NOTES DOCENTS: LES RECLAMACIONS ECONÒMICO-ADMINISTRATIVES

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

1.-La normativa tributària presenta diverses especialitats respecte al procediment administratiu general. Per exemple, en relació a la revisió d’ofici dels actes il·legals (arts. 218 i ss. LGT) o en relació a les fases d’iniciació, desenvolupament o acabament dels procediments tributaris (arts. 98 i ss. LGT). L’art. 97 de la LGT  avisa al seu apartat b) que les disposicions generals sobre els procediments administratius són supletòries.

 

No obstant, a nivell pràctic la principal peculiaritat està constituïda per un la regulació d’un sistema propi de recursos administratius.

 

—

 

2.-En primer lloc, cal dir que el recurs potestatiu de reposició manté una regulació pràcticament idèntica a la del procediment administratiu general (arts. 222 i ss. LGT). En síntesi, hem de dir que el termini d’interposició és d’un mes a partir del dia següent al de la notificació de l’acte recurrible i que es pot considerar desestimat si ha transcorregut un mes des de la seva interposició. És competent per a conèixer i resoldre el recurs de reposició l’òrgan que va dictar l’acte recorregut.

 

—

 

3.- El recurs de reposició té un caràcter previ a la reclamació econòmico-administrativa. Aquest tipus de recurs es`ta previst per a l’aplicació de tributs i la imposició de sancions realitzades per l’Administració General de l’Estat i les entitats de dret públic amb ella vinculades o dependents i per a l’aplicació dels tributs cedits per l’Estat a les Comunitats Autònomes o dels recàrrecs establerts per aquestes sobre tributs de l’Estat.

 

L’especificitat que ens interessa és que les reclamacions econòmico-administratives són resoltes per uns òrgans constituïts per funcionaris públics i denominats Tribunals econòmico-administratius (però no són tribunals inclosos en l’estructura del Poder Judicial). La peculiaritat aportada per l’ordenament sectorial tributari és la institució d’uns òrgans que, amb una neutralitat funcionarial consagrada legalment, es dediquen sols a resoldre recursos i estan diferenciats orgànicament dels òrgans actius (que prenen les resolucions impugnades).

 

El termini per a la interposició és d’un mes i el termini per a la resolució és d’un any. Els tribunals econòmico-administratius resolen en instància única o en primera instància. En aquest darrer cas, es preveu un recurs d’alçada ordinari davant del Tribunal Econòmico-Administratiu Central de les resolucions preses pels Tribunals Econòmic-Administratius Regionals, que són d’àmbit autonòmic.

Postdata. La lluita no s’acaba

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Hem parlat sovint en aquest bloc sobre l’escàs desenvolupament del periodisme jurídic. Alguna cosa haurem de fer algun dia els que ens dediquem al món del Dret per a entrar, amb seriositat i coneixement, en el món de les velles rotatives (i, avui, dels grans portals digitals dels antics diaris).

2.-Escric aquesta darrera nota inspirat pel magnífic article d’avui de l’Arcadi Espada. Deixa un sabor decebedor: la sentència judicial  no té cap importància quan altres intàncies ja han dictat -unilateralment- la implacable pena de la mort civil. Parafrasejant a Von Kirchmann, tres paraules al titular converteixen milions de fonaments jurídics en escombraries. Salut i, ara sí, fins aviat.

Fins aviat

~ Joan Amenós ~ 6 comentarios

Benvolguts lectors:

Com heu pogut veure ,  a les darreres setmanes el nombre d’entrades ha baixat considerablement. Les noves tasques docents pròpies de la feina universitària fan difícil la continuació d’aquest bloc. És un fenomen habitual en aquest gènere: ha de començar i ha d’acabar (almenys, transitòriament). El bloc es va iniciar el 10 de novembre del 2010 i queda conclós en aquesta primera etapa el 24 de febrer del 2012. Han aparegut 311 entrades i hem rebut 12.054 visites, amb 12.899 pàgines vistes.

No és un tancament total, ja que la part relativa a la informació personal i a la normativa seran actualitzades habitualment. A més, el contingut  es podrà seguir consultant, ja que, per amabilitat de la UAB, mantenim les portes obertes (serà com visitar una casa on vam viure, quan els objectes i les parets ja no diuen exactament el mateix). D’altra banda, em fa molta il·lusió deixar per un temps el bloc sabent que l’amic, home de lleis i professor  Jaume Ranyer -que va tenir el seu quadern inactiu uns mesos- va tornar a la càrrega el 25 de desembre.

La crònica judicial que m’hauria agradat escriure

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Em disculpareu aquests atrafegats dies de congresos, conferències sobre les Lleis òmnibus i inici de curs. Tornem a la càrrega i em pemetreu fer-ho amb la referència a un altre blog.

 

2.-Hem parlat altres vegades de les dificultats i fins i tot misèries del periodisme jurídic. Us remeto avui al món de la crònica del Dret que m’hauria agradat fer. Es tracta de la connexió a dos mestres: José Martí Gómez y Santiago Tarín, a partir de la interessant web «La lamentable«.Es reuneixen dos articles obituaris relatius a la mort de l’advocat JUAN ANTONIO ROQUETA.

L’article de Santiago Tarín (i Domingo Marchena i Francesc Peirón) apareix després del de Martí Gómez. Una de les estrelles d’aquests articles és la frase que apareix a  la part superior de la web i que està presa de l’obituari de La Vanguardia.

 

 

Estatut intervencionista i legislació agilitzadora

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Els companys de l’Associació Catalana de municipis m’han convidat a fer demà un xerrada dins del cicle sobre les lleis òmnibus. Us passo un fragment -relatiu a la Llei 11/2011, que és la que se m’ha assignat- en el que plantejo la contrpaosició ideològica entre un Estatut d’autonomia intervencionista i pesat i els nous aires de la política legislativa, que vol la simplificació i l’agilitat, a més de reduir el paper del sector públic:

 

»

«19.-Però si fins ara tot era complex i primmirat, detallista  mesquí, en el Títol III –relatiu al Consell Català de l’Empresa i a l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana- tot és expansió i alegria.

 

Així, per una banda, hi apareix el Consell Català de l’Empresa –fill directe de l’art. 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya-, on s’encabiran les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i també les institucions, corporacions de dret públic i també les associacions “l’activitat de les quals té relació directa amb la innovació, la internacionalització, l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial”. Un reglament establirà la composició i funcions d’aquest Consell.

 

Aquí cal apuntar que l’Estatut d’Autonomia –l’art. 45 és un magnífic exponent[1]– és una norma molt intervencionista, que casa poc amb la mentalitat més restrictiva i liberal de les darreres lleis ( i també, potser, de la Llei que comentem).

 

En el mateix títol III es fa néixer l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, entitat de dret públic adscrita al departament d’indústria i que, al meu entendre, encaixa poc en una Llei d’agilització i aprimament administratiu. A més, se li vol donar un paper actiu, ja que pot constituir societats mercantils i participar en qualsevol altre ens, públic o privat, amb ànim de lucre o sense.»

 

[1] ARTICLE 45 DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC

  1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
  2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar.
  3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de nodiscriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes.
  4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu.
  5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
  6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials.
  7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin.
  8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.

 

Congrés de l’Associació Espanyola de professors de Dret Administratiu

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Des de fa uns anys, se celebra anualment el Congrés de l’Associació Espanyola de professors de dret Administratiu. Aquest mes de febrer –dies 10 i 11– se celebra a Tarragona, sota l’impuls dels infatigables companys Josep Ramón Fuentes, Judith Gifreu i Lucía Casado.

 

Ordinàriament, la selecció de temes és un bon termòmetre per a conèixer les matèries que preocupen el gremi.

 

—

 

2.-Així, la primera ponència –el matí del divendres- gira entorn les estructures administratives i la racionalització de la despesa pública, amb una consideració específica de l’administració institucional i de la subvenció “en temps de crisi”. Els ponents són Encarnación Montoya Martín i Germán Fernández Farreres.

 

En realitat, a partir de l’any vinent crec que ja no caldrà l’afegitó del “temps de crisi”, ja que els vells esquemes ja no tornaran. La retallada és per sempre –és a dir, per molts i molts anys, ja que el mot “sempre” no existeix en la realitat social-.

 

—

 

3.-La segona ponència –el divendres a la tarda- examina els problemes actuals de l’expropiació forçosa i la hipòtesi d’una nova regulació. Els ponents són Mercedes Fuertes López i Andrés Boix Palop (a qui tinc en gran estima, perquè és el mestre dels bloggers jurídics).

 

Són moltes les qüestions que darrerament està generant la qüestió expropiatòria, però imagino que l’estrella serà el valor del sòl urbanitzable i la inclusió en el seu còmput de les expectatives urbanístiques.

 

Per últim, el dissabte, el ja “mític” administrativista Luciano Vandelli ens parlarà sobre la reforma dels ens locals a Itàlia en el context de la crisi econòmica (“cuando veas las barbes de tu vecino pelar…”). Després, es procedirà a l’exposició de les conclusions.

Gerencialisme i agilització administrativa en matèria d’aeroports.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1-La “tercera Llei òmnibus” (Llei 11/2011, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa) intenta fer més operativa l’entitat Aeroports de Catalunya  Es tracta d’un ens creat per la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries. És una entitat de dret públic adscrita al departament competent en matèria aeroportuària.

 

Aeroports de Catalunya té per objecte “fomentar el desenvolupament del sector

aeronàutic en general i del transport aeri a Catalunya, administrar les infraestructures

aeroportuàries de titularitat de la Generalitat que li adscrigui el Govern i la

seva zona de servei i gestionar les infraestructures aeroportuàries que aquest li

encomani.   “ (art. 12.1 de la Llei 14/2009).

 

—

 

2.-No hi ha grans canvis, en realitat. Els òrgans de govern segueixen sent el president, el vicepresident i el Consell d’Administració. L’òrgan d’administració era abans el conseller delegat i ara és el director. Aquest és membre del Consell, però es diferencia dels membres denominats “consellers”. Es vol un director executiu, no un representant dels experts a l’àmbit aeronàutic, al món local o a la promoció econòmica. Aquests darrers representants –principalment, “experts”, diu la Llei- són els consellers. Són nomenats pel Govern, “atenent criteris professionals i de representativitat” (aquest és el matís que ara s’introdueix).

 

—

 

3.-El director, nomenat pel Govern, s’encarrega de la gestió ordinària de l’entitat i executa les directrius aprovades pel Consell d’Administració. És la peça clau de l’entitat, a més del president  (que també és nomenat pel Govern i que tindria un perfil més polític).

 

Per últim, se simplifica el Consell Social d’Aeroports de Catalunya, que era abans una barreja preceptiva de diversos departaments, d’ajuntaments amb instal·lacions aeroportuàries, de les Cambres…Ara, simple tria lliure entre representants de la Generalitat, de les entitats locals i de les entitats relacionades amb el sector.