1.-“Per a les tropes que havien participat, la situació es resumia en una amarga decepció després de totes les promeses. Un oficial d’infanteria de la Setena Divisió Cuirassada estava dormint al ras amb el seu batalló, a prop de Démouville, a “un camp sembrat amb alemanys morts”. “Innumerables mosques pul·lulaven sobre els cadàvers. Els cucs bullien a les incisions de les ferides obertes. Era repugnant, però no podia treure els ulls d’un noi que no devia tenir més de setze anys; només una mica de pelussa a la seva barbeta. Els seus  ulls morts semblaven clavar la mirada a l’infinit, les seves dents sobresortien en l’agonia de la mort. Ell no hauria dubtat en matar-me, però he de reconèixer que ara em sentia trist.” » *

—

2.-De vegades critiquem –i hem de fer-ho- les contradiccions del procés d’integració europea. Ens queixem de l’excessiva preponderància de la faceta econòmica (unificació dels mercats, rigidesa dels pressupostos públics,…). Altres cops ens pesa el reglamentisme del DOCE, la imposició teutona o  l’estancament productiu, tan llunyà d’altres terres més lliures i dinàmiques.

Oblidem, però, que és molt probable que la immensa majoria de la humanitat estaria encantada de viure al vell continent.

—

3.-I, a més, ens falta perspectiva històrica. Fa menys de setanta anys,  els europeus es dessagnaven entre ells en una guerra terrible. I fa menys de vint-i-cinc, un mur de terror separava poblacions que avui intenten caminar plegades.

*BEEVOR, A.: D-Day. The battle for Normandy, Penguin Books, London, 2009, p.349. Podeu llegir el text original aquí.

El testimoni de l’oficial està extret de N.F.Burrell, 1/7th Queens, Second World War Experience Centre archive, Horsforth, Leeds, LEEWW, 2004-2680.

1.-L’Ordre procura afavorir la transparència i compensar l’asimetria informativa entre consumidors i entitats bancàries amb una sèrie de regles estrictes sobre informació precontractual i contractual. No s’oblida l’aspecte sancionador, ja que l’incompliment de les seves previsions es considera una vulneració específica de la normativa d’ordenació i disciplina bancària, sense perjudici de la legislació general sobre consumidors i usuaris.

—

2.-L’Ordre s’aplica als serveis bancaris prestats als clients que siguin persones físiques. No obstant, hi ha una àmplia exclusió dels serveis més complexos. Així, segons l’art. 2.2:

“2. Quedan excluidos del ámbito de esta orden ministerial los servicios, operaciones y actividades comprendidos en el ámbito de la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores, de la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de Instituciones de Inversión Colectiva, del texto refundido de la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, aprobado por el Real Decreto Legislativo 6/2004, de 29 de octubre, del texto refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2002, de 29 de noviembre, y de la Ley 26/2006, de 17 de julio, de Mediación de Seguros y Reaseguros Privados.”

Igualment, l’art. 2.4  precisa que  “cuando el cliente actúe en el ámbito de su actividad profesional o empresarial, las partes podrán acordar que no se aplique total o parcialmente lo previsto en esta orden, con la excepción de lo establecido en el capítulo II del título III” (relatiu als crèdits i prèstecs hipotecaris).

—

3.-Els serveis bancaris regulats són els següents:

–Dipòsits (tant a la vista com a termini, però amb garantía del principal).

–Crèdits, prèstecs i serveis de pagament. La reglamentació més exhaustiva és la del crèdit i prèstec hipotecari, amb una abundosa información sobre tipus d’interès, taxa anual equivalent, hipoteca inversa, etc. També es tracten  els crèdits al consum i els serveis de pagament.

1.-Ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat el projecte de Llei de reorganització de l’Administració Local de Catalunya. Tot i que ha de passar el tràmit parlamentari, no s’esperen grans variacions, ja que diversos grups de la Cambra han mostrat el seu suport al text. Només s’observa una certa oposició en alguns representants municipals, que han indicat una possible vulneració de la Carta Europea de l’Autonomia Local. També les organitzacions municipalistes estan vivint un intens debat al respecte.

L’objectiu principal del text és la reducció dràstica del nombre de municipis. En concret, en un període de tres anys desapareixeran tots els municipis inferiors a 5000 habitants (i es deixa la porta oberta a altres supressions, si es demostra la insuficiència financera de l’ens).

—

2.-En conseqüència, els serveis fins ara prestats pels ens suprimits seran assumits per les següents entitats:

-Per una agrupació municipal forçosa dels ens preexistents (o bé per un municipi més gran que absorbirà ex lege els que desapareixen).

-Per la comarca que, sorprenentment, agafa un paper rellevant en aquesta norma.

-Per la Diputació Provincial, especialment  si el Ple del municipi ho sol·licita per majoria absoluta (se suposa que ha pesat aquí la possible desconfiança respecte a la comarca assignada).

—

3.-La principal preocupació de la Llei és la rendibilitat econòmica. Des del punt de vista jurídic, és una Llei força llarga, ja que inclou, per exemple,  la reforma de la legislació de funció pública –de cara a flexibilitzar la reassignació d’efectius- i de la normativa de patrimoni dels ens locals, ja que es preveu una venda massiva de parcel·les i edificis sobrants. Igualment, s’instaura un Fons per al Transport Públic Local ja que, lògicament, alguns serveis perdran proximitat.

Podeu consultar el text sencer del projecte aquí.

1.-Els goliards de l’Edat Mitja eren clergues vagabunds i estudiants bergants (pícaros)  que vagaven per les universitats i per les ciutats i que vivien de l’almoina, de l’espectacle i del que podien. Una espècie de “perroflauta” avant la lettre i amb més nivell. Fins i tot, passaren a la història de la literatura, especialment amb la seva poesia satírica.  Aprofitant aquest il·lustre antecedent universitari, l’autor d’aquest bloc us felicita les festes amb un poema en tres versions.

.

2.-La primera –la matriu- és un poema del gran poeta anglès Philip Larkin, que vaig descobrir gràcies a Marcel Riera. En concret, gràcies al llibre Finestrals, que en Riera va traduir i prologar (La breu edicions, 2009).

El segon és, justament, la traducció en català treta del llibre indicat. En efecte, és una traducció que funciona perfectament com a vers amb qualitat pròpia (cosa raríssima en el sector). I no m’estranya, perquè abans d’ahir Marcel Riera obtingué el premi Carles Riba a la Nit de Santa Llúcia.

El tercer és ja un plagi adaptatiu d’un servidor, que potser no té gaire gràcia, però que funciona com a petit joc goliàrdic.

THIS BE THE VERSE

They fuck you up, your mum and dad.

They may not mean to, but they do.

They fill you with the faults they had

And add some extra, just for you.

But they were fucked up in their turn

By fools in old-style hats and coats.

Who half the time were soppy-stern

And half at one another’s throats.

Man hands on misery to man.

It deepens like a coastal shelf.

Get out as early as you can.

And don’t have any kids yourself.

Philip Larkin.

—

QUE AQUEST SIGUI EL VERS

Et varen ben fotre, el papa i la mama.

Potser no ho volien, però així és de cru.

A aquells defectes que els donaren fama

has d’afegir-hi els teus, i aquest ets tu.

Però a ells els van fotre també

uns vells folls amb barret i abric galdós

que tot i tenir un aspecte sever

solien barallar-se com gat i gos.

D’uns homes a uns altres, talment un fat,

l’aflicció, com un banc de sorra, creix.

Així doncs, fot el camp ben aviat

i si vols tenir fills, doncs tu mateix.

Versió de Marcel Riera.

—

QUE AQUEST SIGUI EL VERS

Et varen ben fotre, els teus professors.

Potser no ho volien, però així és de cru.

A aquells defectes que els donaren fama

has d’afegir la teva mandra, i aquest ets tu.

Però a ells els van fotre també

uns catedràtics desganats, amb discurs tenebrós,

que es passaven el dia en negocis aliens

i mai preguntaren a un alumne el seu nom.

D’un curs a un altre, talment un fat,

l’avorriment, com un banc de sorra, creix.

Així doncs, fot el camp ben aviat

i, si vols fer el doctorat, doncs tu mateix.

Contraversió de Joan Amenós.

1.-La lectura del Decret 413/2011, que comentàvem ahir, em fa venir una antiga reflexió sobre la claredat de redacció de les normes jurídiques (encara que el Reglament citat no és dels pitjors en el sentit que veurem ara).

—

2.-Des de fa ja força temps, ha guanyat terreny el moviment “contra el llenguatge sexista”(amb especial preocupació pels textos legals). En principi, no hi ha res a dir, ja que és possible que calgui matisar o  apaivagar certes expressions discriminatòries. No obstant, a la pràctica aquesta tendència ha optat per frases recargolades que no tenen res a veure amb la discussió substancial (i que sovint hem portat a aquestes pàgines, com quan hem parlat, per exemple, de la constitucionalitat de les llistes electorals de “cremallera” o al 50% d’homes i de dones).

D’altra banda, fa més de trenta anys que va néixer a Anglaterra el moviment Plain English , que lluitava contra la complicació i la foscor del llenguatge jurídic (o, en general, com deien ells, del llenguatge emprat per les grans organitzacions públiques i privades).

Curiosament, ambdues campanyes han acabat tenint uns objectius radicalment diferents: una vol complicar i l’altra vol aclarir.

—

3.-Com a exemple, prenem el RD 413/2011. Em converteixo en un paladí del plain catalan i proposo al costat de cadascuna d’aquestes cites legals una redacció més senzilla:

-“2.1. El Consell Tècnic està presidit pel conseller primer o consellera primera, si ha estat nomenat, o altrament, pel vicepresident o vicepresidenta del Govern”:

“2.1. El Consell Tècnic està presidit pel conseller primer, si ha estat nomenat, o altrament, pel vicepresident del Govern.”

.

             -“2.3 La Secretaria del Consell Tècnic correspon a la persona titular de la Secretaria del Govern, o bé a la persona que aquesta designi entre els membres del Consell Tècnic si es dóna el supòsit de l’apartat 2.2. La persona que exerceix la secretaria és assistida per la persona titular de la Direcció General de Coordinació Interdepartamental, que actua amb veu i sense vot”:

“2.3 La Secretaria del Consell Tècnic correspon al Secretari del Govern, o bé al membre del Consell Tècnic que designi, si es dóna el supòsit de l’apartat 2.2. El Secretari és assistit pel Director General de Coordinació Interdepartamental, que actua amb veu i sense vot”.

.

            -“2.6: en cas d’absència de la persona que exerceix la presidència del Consell Tècnic, la substitució correspon a la persona titular de la Secretaria del Govern, la qual ha de designar la persona membre que exerceix la secretaria”:

“2.6: en cas d’absència del President del Consell Tècnic, li substituirà el  Secretari del Govern que, a més, designarà un membre del Consell com a secretari.”

.

            -“11.2. El conseller primer o consellera primera, si ha estat nomenat o nomenada, o, altrament, el vicepresident o vicepresidenta del Govern, han de rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret…”:

“11.2. El conseller primer, si ha estat nomenat, o, altrament, el vicepresident del Govern, han de rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret…”.