Autor: Joan Amenós

Notícia de llibres: com articular el bon govern local

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’Associació Catalana de Municipis (dins la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals) i la Universitat Autònoma de Barcelona han publicat un llibre amb el suggeridor títol Anàlisi dels elements del bon govern local. Codi del bon govern local.

.

 

L’estudi està dirigit per Ramon-Jordi Moles Plaza i coordinat per Endrius Cocciolo. Precisament, és aquest darrer autor qui signa el primer dels treballs, relatiu als conflictes i registres d’interessos dels membres i directius de les corporacions locals. Es tracta d’una completa reflexió sobre l’ “estatut de la integritat” dels membres i directius de les corporacions locals.  L’autor apunta els canvis organitzatius que seran necessaris per a posar en marxa l’indicat “estatut”.

 

—

 

2.-Un segon i interessant bloc del treball està constituït per l’aplicació de les regles de bon govern o integritat als diversos sectors de l’activitat local. En concret, funció pública, policia local, Administració electrònica, serveis públics, contractació administrativa, medi ambient, comerç i hisenda. Ara bé, a nivell pràctic, potser interessarà més un complet “Codi del bon govern local” que  apareix al final i que se suggereix que, en el futur, pugui ser aplicable als ens locals de Catalunya. No es tracta d’un llistat de desitjos, sinó d’un articulat amb obligacions concretes per als ens locals (tant a nivell general, com a cadascú dels sectors).

 

—

 

3.-Tot el llibre està inspirat per una vocació preventiva, més que repressiva. És a dir, en línia amb el que ens mostren els estudis del professor Cocciolo, la solució de la corrupció o de les desviacions respecte a l’interès general, ha de venir més d’una estructura fixa de control previ i menys de les sacsejades del Dret Penal (que haurien de ser la ultima ratio).

La regulació de les agències de qualificació creditícia

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Només en comptades ocasions els ritmes dels diaris oficials coincideixen exactament amb l’evolució dels diaris i de l’opinió pública. Però als darrers dies s’ha donat aquesta coincidència, ja que recentment es va publicar la Llei 15/2011, per la qual es modifiquen determinades normes financeres per a l’aplicació del Reglament del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre del 2009, sobre agències de qualificació creditícia.

 

Entre altres coses, la Llei es refereix al doble requisit d’aquestes agències. En primer lloc, que estiguin registrades d’acord amb la normativa de la Unió Europea o, si són d’un país no membre de la Unió, que tinguin una autorització equivalent. En segon lloc, “se requerirá, además, que la agencia de calificación sea reconocida a tal efecto por el Banco de España, de acuerdo con los criterios que establezca para ello y valorando, en todo caso, la objetividad, independencia, transparencia y contínua revisión de la metodología aplicada, así como la credibilidad y aceptación en el mercado de las calificaciones de crédito realizadas por dicha empresa.”

 

És a dir, les famoses agències que efectuen les qualificacions externes de crèdit no són entitats al marge de la regulació, sinó que estan sota una vigilància pública que gaudeix d’un ampli camp de discrecionalitat.

 

—

 

2.-A més, els Fons d’Inversió Immobiliària i els Fons de Titolització Hipotecària han de ser, obligatòriament, avaluats per una agència de qualificació creditícia. Les agències atorguen el valor que consideren adequat ( i que ha de constar al fullet d’emissió).

 

—

 

3.-Per últim, cal precisar que les agències de qualificació creditícia establertes a Espanya i,  a més,  “las personas que participan en las actividades de calificación, las entidades calificadas o terceros vinculados, los terceros a los que las afencias de calificación crediticia hayna subcontratado algunas de sus funciones o actividades, y las personas relacionadas o conectadas de cualquier forma con las agencias o con las actividades de calificación crediticia” queden sota la supervisió, inspecció i sanció de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

 

Imatges del Dret IX: el capità va mentir.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

1.-El buscador de perles César Torrero em va fer conèixer fa uns anys aquesta magnífica cançó. Es tracta d’”Everybody knows”, de Leonard Cohen (recentment guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Lletres). “Tothom ho sap, …que el capità va mentir”. Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta frase.

 

—

 

2.-“El capità va mentir”. No hi havia armes de destrucció massiva. Els títols hipotecaris contenien riscos no especificats.

.

 

La mentida sempre ha estat una de les claus de la vida social. De fet, és un problema central del Dret. Fins i tot, algunes institucions del Dret Administratiu estan configurades per a assegurar que algú sigui fiable. Em refereixo, per exemple, a la protecció del funcionari públic a través del principi d’estabilitat ( i d’altres regles) per a assegurar que pugui dir la veritat sense pressions. La vella jurisprudència parlava de “presumpció de veracitat” del funcionari públic.

 

—

 

3.-Però el pecat concret al qual es refereix Cohen és la mentida de l’autoritat, del capità, del líder. Aquesta qüestió encara és més greu.

.

 

“Everybody knows” fou publicat el 1988 dins de l’àlbum “I’m your man”  i fou escrita pel cantant i pel seu col·laborador Sharon Robinson. Transcric aquí la lletra en anglès (la grabació de you tube inclou una traducció acceptable). Per cert, també he subratllat la frase prèvia: “el vaixell s’està omplint d’aigua”.

 

—

 

EVERYBODY KNOWS (Leonard Cohen).

 

.

 

Everybody knows that the dice are loaded
Everybody rolls with their fingers crossed
Everybody knows that the war is over
Everybody knows the good guys lost
Everybody knows the fight was fixed
The poor stay poor, the rich get rich
That’s how it goes
Everybody knows
Everybody knows that the boat is leaking
Everybody knows that the captain lied
Everybody got this broken feeling
Like their father or their dog just died

Everybody talking to their pockets
Everybody wants a box of chocolates
And a long stem rose
Everybody knows

Everybody knows that you love me baby
Everybody knows that you really do
Everybody knows that you’ve been faithful
Ah give or take a night or two
Everybody knows you’ve been discreet
But there were so many people you just had to meet
Without your clothes
And everybody knows

Everybody knows, everybody knows
That’s how it goes
Everybody knows

Everybody knows, everybody knows
That’s how it goes
Everybody knows

And everybody knows that it’s now or never
Everybody knows that it’s me or you
And everybody knows that you live forever
Ah when you’ve done a line or two
Everybody knows the deal is rotten
Old Black Joe’s still pickin’ cotton
For your ribbons and bows
And everybody knows

And everybody knows that the Plague is coming
Everybody knows that it’s moving fast
Everybody knows that the naked man and woman
Are just a shining artifact of the past
Everybody knows the scene is dead
But there’s gonna be a meter on your bed
That will disclose
What everybody knows

And everybody knows that you’re in trouble
Everybody knows what you’ve been through
From the bloody cross on top of Calvary
To the beach of Malibu
Everybody knows it’s coming apart
Take one last look at this Sacred Heart
Before it blows
And everybody knows

Everybody knows, everybody knows
That’s how it goes
Everybody knows

Oh everybody knows, everybody knows
That’s how it goes
Everybody knows

Everybody knows

Publicada la Llei estatal del joc (i III). Operadors i garanties.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Els operadors que hagin obtingut les llicències han de constituir les garanties previstes a les ordres ministerials reguladores.

Aquesta garantia queda afectada al compliment de les obligacions establertes a la Llei i a l’abonament dels premis, a les responsabilitats derivades del règim sancionador i al pagament de les taxes generades en matèria de joc.

—

2.-Els operadors han de ser persones jurídiques amb forma de societat anònima que tinguin com a únic objecte social l’organització, la comercialització i l’explotació de jocs.  Hauran d’acreditar solvència tècnica, econòmica i financera.

.

La relació entre el participant i l’operador habilitat constitueix una relació de caràcter privat i, per tant, les disputes o controvèrsies que poguessin sorgir estaran subjectes als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional civil, sense perjudici de l’exercici de la potestat sancionadora exercida per la Comissió Nacional del Joc.

—

3.-L’homologació dels sistemes tècnics de joc correspon a la Comissió Nacional del Joc, encara que es preveu, en el futur, que els títols habilitants concedits pels òrgans competents de les Comunitats Autònomes podran tenir efectes en els procediments regulats per la Llei.

.

Per últim, hem de dir que la disposició addicional segona de la Llei reitera el règim específic aplicable a la ONCE com a Corporació de Dret Públic i de caràcter social “y como operador de juego de reconocido prestigio sujeto a un estricto control público”.

Publicada la Llei estatal de regulació del joc (II). El sistema de llicències cumulatives.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei sotmet l’activitat de joc a la prèvia obtenció de títol habilitant. En concret, llicències i autoritzacions. Abans de l’atorgament d’aquests títols, les Comunitats Autònomes emetran informe preceptiu.

A més, la instal·lació o obertura de locals presencials o d’equips precisa d’autorització administrativa de la Comunitat Autònoma (regit per la seva normativa).

—

2.- El sistema de llicències i autoritzacions té algunes peculiaritats.

En primer lloc, cal obtenir una llicència general per a cada concreta modalitat de joc. El procediment de convocatòria d’atorgament de llicències pot ser promogut per qualsevol interessat o adoptat d’ofici per la Comissió Nacional del Joc. Això genera una convocatòria basada en els principis de publicitat, concurrència, igualtat i transparència.

La limitació del nombre d’operadors haurà de motivar-se específicament per raons d’interès públic, de protecció de menors o de prevenció de l’addicció al joc.

—

3.- A més, un cop es tingui la llicència general, caldrà una segona llicència singular abans d’iniciar l’explotació. La seva duració fluctua entre 1 i 5 anys.

Finalment, hem de recordar que la celebració ocasional de jocs també queda sotmesa a autorització.

Publicada la Llei estatal de regulació del joc (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

  1.-Ha estat aprovada recentment la important Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. Aquesta norma regula les diferents modalitats de joc que es desenvolupen amb àmbit estatal. Això inclou també  -i és una de les principals preocupacions de la Llei- el joc que es fa a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius.

—

2.-Els objectius de la regulació administrativa (que inclou la subjecció a llicències o autoritzacions) són :

-Garantir la protecció de l’ordre públic.

-Lluitar contra el frau.

-Prevenir les conductes adictives.

-Protegir els drets dels menors.

-Salvaguardar els drets dels participants als jocs.

—

3.- Dins de la Llei queden inclosos, entre altres casos, els jocs de caràcter ocasional i les activitats de joc transfrontereres.

Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei, entre d’altres, els jocs o competicions  “de puro ocio, pasatiempo o recreo que constituyan usos sociales y se desarrollen en el ámbito estatal, siempre que éstas no produzcan transferencias económicamente evaluables” (art. 2.2).

La reglamentació bàsica de cada joc serà establerta per Ordre Ministerial  i l’art. 5.3. preveu que “cualquier modalidad de juego no regulada se considerará prohibida”.

Crònica de jurisprudència XVII: anotació preventiva d’embargament de béns situats fora del terme municipal del recaptador local.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La important Sentència de 16 de març del 2011, dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem, estableix la següent doctrina legal:

.

“El titular del órgano recaudatorio de una entidad local es competente para dictar, en el seno delprocedimiento ejecutivo de apremio, mandamiento de anotación preventiva de embargo de bien inmueble, respecto de inmuebles radicados fuera de su término municipal”.

 

—

 

2.- Es tractava d’una sentència dictada en recurs extraordinari de cassació en interès de la Llei. La qüestió ja havia estat debatuda, amb resultats contraris a les pretensions municipals, per diverses resolucions de la Direcció General de Registres i del Notariat (tal com es precisa la Fonament de Dret cinquè):

.

“Pero además la conflictividad sobre la materia se muestra patente a la vista de las tres resoluciones de la Dirección  General de los Registrso y del Notariado de fecha 3 de abril de 2009 (BOE 1 de mayo) desestimando recurso de Recaudadores municipales contra negativas de registradores de la propiedad a practicar una anotación preventiva de embargo por falta de competencia del Ayuntamiento, al carecer de jurisdicción para trabar bienes en actuaciones de recaudación ejecutiva situados fuera del territorio de dicha entidad local, siguiendo un reiterado criterio del centro directivo al que hace mención el Ayuntamiento al mencionar Resoluciones de los años 2006, 2007 y 2008.”

—

3.-Cal precisar, però, que la sentència es refereix a la fase cautelar i no, encara, al procediment d’execució forçosa. Complicar la fase cautelar amb una exigència de col·laboració interadministrativa “comporta una burocratización no querida ni buscada por nuestro ordenamiento en aras al principio de eficacia y economía procedimental que debe inspirar el funcionamiento de la Administración y el pleno desarrollo por las Corporaciones Locales de sus potestades propias”.

.

En conseqüència, la decisió cautelar constituïda per la sol·licitud d’anotació preventiva d’embargament pot ser adoptada per l’òrgan recaptador municipal –i, normalment, serà admesa pel registrador si segueix els requisits legals- encara que el bé se situï fora de la circumscripció municipal.

Suspensió de la constitució de les vegueries.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei 4/2011, del 8 de juny, ha suspès la data de constitució de les vegueries fins  a l’aprovació de la normativa estatal sobre  àmbit provincial i règim electoral pertinent.

—

2.-En conseqüència, la disposició final primera de la citada Llei 4/2011 determina que recuperen la vigència els articles relatius a les províncies i diputacions a la Llei municipal i de règim local de Catalunya. És a dir:

-Definició de la província (art. 87)

-Organització i competències provincials (art. 88).

-Organització provincial (art. 89).

-Ple de la diputació (art. 90).

-Competències de les províncies (art.91).

-Funcions d’assistència i cooperació (art. 92).

-Assistència i cooperació comarcal (art. 93).

—

3.-Una vegada s’hagin aprovat les indicades modificacions normatives, la constitució dels consells de vegueria es farà d’acord amb els resultats de les darreres eleccions municipals que s’hagin celebrat.

Crònica de jurisprudència XVI: desviació de poder en cas de canvi de qualificació dirigit a finançar una permuta (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Tribunal Suprem, en cassació, desestima les pretensions de l’Ajuntament de Pozuelo  (Sentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 2011). És més, considera provat que va existir “desviació de poder”: “Ciertamente no proliferan las decisiones judiciales que estiman una desviación de poder porque normalmente no concurre una prueba suficiente que evidencie tal desviación.”

.

Però, en aquest cas, es va considerar que sí existia desviació perquè la raó de la requalificació “es sufragar una “permuta” para adquirir otra finca, según las “conversaciones” iniciadas entre el Ayuntamiento y el particular, respecto de terrenos que eran zona verde pública”.

—

2.- No obstant, el Tribunal Suprem fa dues precisions interessants:

.

– La desviació de poder pot donar-se encara que es persegueixin finalitats públiques:

“En este sentido, esta Sala viene declarando, por todas, Sentencia de 18 de junio de 2001, dictada en el recurso de casación nº 8570/1995 , que » La jurisprudencia tiene declarado que la desviación de poder resulta apreciable cuando el órgano administrativo persigue con su actuación un fin privado, ajeno por completo a los intereses generales, o cuando la finalidad que pretende obtener, aunque de naturaleza pública, es distinta de la prevista en la norma habilitante, por estimable que sea aquélla ( sentencias del Tribunal Supremo, entre otras, de 24 de mayo de 1986 y 11 de octubre de 1993)”.

– Potser –apuntem nosaltres- si s’hagués seguit el tràmit formal del conveni urbanístic i no unes meres “converses”, la decisió del Tribunal Suprem hauria canviat.

—

3.- Des del punt de vista de la sociologia i la realitat urbana, es pot fer la següent apreciació:

– Els recurrents aconsegueixen que el seu propi interès –una zona verda al costat de casa- es transmuti en interès general protegit. És una estratègia d’autoprotecció de l’entorn admesa per l’ordenament. Però ¿I si la finca del carrer Doctor Borrachero contenia, efectivament, més arbres per al comú de veïns de Pozuelo? En aquest cas, el conjunt dels veïns s’hauria beneficiat de la revisió del Pla, encara que, pels veïns del Camino del Piste, els arbres haurien quedat més lluny…

Crònica de jurisprudència XVI: desviació de poder en cas de canvi de qualificació dirigit a finançar una permuta (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Xalets unifamiliars a Pozuelo de Alarcón. Extraradi de Madrid. Anys de creixement, accés a la propietat i augment del benestar (començaments del 2000). Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana aprovat pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid el 6 de juny del 2002.

.

El Pla General revisava la qualificació d’unes finques, que eren zona verda pública al pla anterior. Passen a ser zona edificable d’ús lucratiu. Tot això, a l’àrea denominada “Camino del Piste”.

—

2.- Els veïns de “Camino del Piste” perden la seva zona verda pública propera i impugnen la revisió.

.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid accepta les pretensions de la demanda i considera provat que la requalificació es va fer per a : “ “financiar” una permuta para adquirir otra parcela con valores ambientales. Aunque esto último es elogiable, no lo es, por el contrario, recalificar zonas verdes en zonas residenciales para permutarlas, y contraviene el ordenamiento jurídico cuando esa es la única causa que justifica la alteración de la calificación, debiendo tenerse en cuenta, además, el carácter restrictivo que preside la institución no basta con justificar su conveniencia sino acreditar la necesidad (vid sentencia del Tribunal Supremo de 2 de julio de 2002 ). En palabras del Tribunal Supremo, la «necesidad» que integra un concepto jurídico indeterminado, se concreta en la valoración de dos extremos diferentes que atañen a la necesidad de la adquisición de determinados bienes y, además, a que para tal adquisición, desde el punto de vista del interés público, resulte indicada permuta”.

Així es recull a la Sentència de 18 de març del 2011 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (secció cinquena), que estem examinant.

—

3.- És a dir, l’objectiu de l’Ajuntament era obtenir la finca del carrer Doctor Borrachero, que es considerava de més valor ambiental (augmentava la massa arbòria). Així, tindria una zona verda pública de qualitat.

Ara bé, per a fer això calia compensar el propietari. Solució: permutar terrenys. El propietari cedia la finca desitjada i, a canvi, se li transmetien finques de l’Ajuntament, que abans eren “verd públic”, però que calia requalificar a ús residencial per a augmentar el seu valor. Si no, la permuta no seria equilibrada.