Autor: Joan Amenós

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (i IV). Convenis de col·laboració i contractes administratius singularitzats

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La darrera de les modalitats específiques de contractació per a personal de recerca és el contracte d’investigador distingit (art. 23). Només s’admet per a equips, centres o projectes singulars de gran relleu.

.

Té la duració que les parts acordin, però la Llei autoritza l’extinció per desistiment de la part empresarial. En aquest cas, l’investigador contractat tindrà dret a percebre la indemnització prevista per acomiadament improcedent.

—

2.-La Llei regula àmpliament el conveni de col·laboració entre agents públics o bé entre agents públics i agents privats que realitzin activitats d’investigació científica i tècnica (art. 34).

.

Els convenis han d’incloure les aportacions realitzades per les parts, així com el règim de distribució i protecció dels drets i resultats de la investigació, el desenvolupament i la innovació.

.

Cal tenir en compte dos advertiments:

-L’objecte d’aquests convenis no podrà coincidir amb cap dels contractes regulats a la legislació sobre contractes del sector públic.

-La creació de centres, instituts i unitats d’investigació a través de convenis de col·laboració ha de tenir en compte les normes pròpies de constitució que siguin d’aplicació.

—

3.- Per últim, l’art. 36 de la Llei fa un avís rellevant:

-Es regeixen pel dret privat  ( i pel principi de llibertat de pactes) i podran ser adjudicats de forma directa els següents contractes relatius a la promoció, gestió i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació:

—contractes de societat subscrits amb ocasió de la constitució o participació en societats.

—contractes de col·laboració per a la “valorització” i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació.

—“ c) contratos de prestación de servicios de investigación y asistencia técnica con entidades públicas y privadas, para la realización de trabajos de carácter científico y técnico o para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación. No obstante, en el caso de que el receptor de los servicios sea una entidad del sector público sujeta a la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector público, ésta deberá ajustarse a las prescripciones de la citada ley para la celebración del correspondiente contrato.”

 

.

Aquest tipus de contractes, com es veu, poden ser importants per a l’explotació per estructures de col·laboració público-privada dels resultats nascuts de la recerca realitzada per entitats públiques (patents, experimentacions d’alta complexitat, etc.).

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (III). Modalitats contractuals específiques per al personal investigador.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Fotografia d'Alex S.Maclean. Robert Koch Gallery Exhibition. Consultable al facebook d'Alex S.Maclean. Ús autoritzat.

–*

1.-La Llei de la Ciència ha configurat tres modalitats específiques de contracte de treball per al personal investigador. És molt important assenyalar els patrons autoritzats a emprar-les, que es detallen a l’art. 20.2:

.

“Podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo específicas que se establecen en esta sección las siguientes entidades:

a) Los Organismos Públicos de Investigación de la Administración General del Estado y los Organismos de investigación de otras Administraciones Públicas.

b) Las Universidades públicas, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal investigador o para el desarrollo de sus programas propios de I + D + i.

.

Además, las entidades citadas podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo establecidas por el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de que corresponde a las Comunidades Autónomas que hayan asumido estatutariamente la competencia exclusiva para la regulación de sus propios centros y estructuras de investigación la definición y regulación del régimen de contratación de personal investigador de sus propios centros y estructuras de investigación, en el marco de la legislación laboral vigente. “

—

2.-La primera fórmula és la del contracte predoctoral, per a persones que tinguin el títol de Llicenciat o màster universitari i que hagin estat admeses a un programa de doctorat. La duració és d’un any, prorrogable a quatre.

—

3.-La institució més rellevant a la pràctica és el contracte d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, que té aquestes característiques:

.

-Cal estar en provisió del títol de Doctor.

-La duració no pot ser inferior a un any ni superior a cinc.

-La retribució no pot ser inferior a la que correspongui al personal investigador que realitzi activitats anàlogues.

–No fan docència (com a màxim, amb certs requisits, 80 hores anuals).

-La seva activitat és avaluada d’acord amb les normes de la universitat o de l’organisme contractant i inclourà un informe extern d’ANECA (Agencia nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) o d’ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva)  o de l’organisme equivalent de la Comunitat Autònoma.

-El treball realitzat comptarà com a mèrit en els processos selectius de personal laboral fix de les universitats i dels organismes d’investigació.

.

Examinarem demà la darrera modalitat: el contracte d’investigador distingit (only for brilliant researchers).

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (II). Excedència temporal específica i autorització per a prestar serveis en entitats mercantils.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El concepte de personal investigador és ampli a la Llei 14/2011, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació és ampli i inclou el personal amb funcions de recerca a les universitats públiques i també el que pertany a altres organismes públics d’investigació. Poden ser funcionaris públics o tenir una relació regida pel Dret laboral.

.

En aquest sentit, és important advertir que la noció no es limita al personal estrictament científic o tecnològic, sinó que podria incloure les denominades “ciències socials” (a diferència del que va preveure la normativa en altres ocasions, amb un criteri més restrictiu).

—

2.-A més de la possible adscripció de l’investigador a altres agents públics d’investigació  (o privats sense ànim de lucre), es preveu  “una excedencia temporal para incorporarse a otros agentes públicos de ejecución del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación” (art. 17.3). El termini màxim d’aquesta excedència especial és de cinc anys.

—

3.-Molt interès té també l’autorització de les universitats o d’organismes públics d’investigació al seu personal de recerca per a prestar serveis en societats mercantils creades o participades per l’ens matriu citat.

Es tracta d’un contracte laboral a temps parcial i de duració determinada, que no modifica la jornada ni l’horari del lloc de treball inicial de l’interessat (art. 18).

.

Examinarem demà les modalitats contractuals del personal investigador de caràcter laboral (arts. 20 i ss.), que és una de les apostes fortes de la Llei.

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (I)

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.-Confessions d’un vell col·lega: quan es promulga una Llei, el professor o el comentarista han de criticar-la. Si no, tot és avorrit i inútil i ja no cal fer la conferència prevista.

.

He recordat aquest consell (massa amarg, crec) en llegir la recent Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. És probable que tingui mancances –no és fàcil veure-les- però és una bona Llei. Un text seriós. Res a veure amb la Llei d’Economia Sostenible, que buscava també la innovació i apuntava algunes normes disperses per a impulsar la investigació científica en un marc bla, bla, bla…

.

Ara que és moda llescar “els polítics”, no està de més anotar la mà d’una ministra competent, intel·ligent  i formada en la matèria.

—

2.-Davant la dèbil fe investigadora del sector privat espanyol (obviously, amb nombroses excepcions), la Llei situa el sector públic com a locomotora de la recerca i construeix el “Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación”. Aquest queda definit així a l’art. 3.1:

.

“ 1. A efectos de esta ley, se entiende por Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de financiación, de ejecución, o de coordinación en el mismo, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para promover, desarrollar y apoyar la política de investigación, el desarrollo y la innovación en todos los campos de la economía y de la sociedad.
Dicho Sistema, que se configura en los términos que se contemplan en la presente ley, está integrado, en lo que al ámbito público se refiere, por las políticas públicas desarrolladas por la Administración General de Estado y por las desarrolladas, en su propio ámbito, por las Comunidades Autónomas.   “

—

3.- Examinarem demà alguns punts sensibles de la Llei. Per ara, anotem el següent esquema:

.

-Un títol preliminar que inclou disposicions generals i un títol primer sobre els òrgans administratius i plans públics que governen el Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.

.

-Un importantíssim títol segon, destinat als recursos humans dedicats a la investigació, amb un rellevant contracte d’accés al Sistema indicat, regit pel Dret laboral.

.

-Un títol  tercer sobre mesures d’impuls a la investigació, amb regulació específica dels convenis de col·laboració.

.

-Un títol quart sobre foment i coordinació de la recerca, però aplicable només a l’Administració General de l’Estat.

Què es demana a una carrera de Dret?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Dr. Argullol, catedràtic de Dret Administratiu, ens explicava fa molts anys, quan promogué la creació de la Universitat Pompeu Fabra, que va tenir la feliç idea de reunir alguns representants de les empreses de més importància i dimensió radicades a a Catalunya i els hi va preguntar què li demanaven a un jove llicenciat. En conclusió, reclamaven tres requisits:

.

–Idiomes estrangers (especialment, l’anglès, és clar).

–Escriure correctament (una carta, un informe, una nota,…).

–Expressió oral precisa i clara.

.

El coneixement de la matèria es donava per fet o, simplement, es considerava secundari. Aquest llistat tan senzill sempre m’ha semblat la clau de la qualitat universitària. Ens podem fer aquesta pregunta: quin percentatge dels nostres recent llicenciats serien capaços d’aixecar-se en una reunió o una assemblea i exposar clarament una opinió fonamentada (malgrat els nervis)? Quants serien capaços d’enviar un article atractiu i ben escrit sobre un tema de la seva especialitat per a la revista de l’empresa? Quants podrien llegir un diari en anglès? Òbviament, si el resultat fos minso, la responsabilitat no seria seva, sinó principalment nostra…

—

2.- M’ha vingut al cap aquesta interessant conclusió quan he vist els requeriments que el legislador imposa actualment a la carrera de Dret (el «grau», en la nomenclatura actual). Atenció, professors, no cal que llegiu els llargs llistats de “competències i habilitats”, ja que l’ordenament els ha concentrat a l’art. 3.1 del recent Reial Decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals:

“a) Conocer y comprender los elementos, estructura, recursos, interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico e interpretar las fuentes y los conceptos jurídicos fundamentales de cada uno de los distintos órdenes jurídicos.

.

b) Conocer y comprender los mecanismos y procedimientos de resolución de los conflictos jurídicos, así como la posición jurídica de las personas en sus relaciones con la Administración y en general con los poderes públicos.

.

c) Conocer y saber aplicar los criterios de prelación de las fuentes para determinar las normas aplicables en cada caso, y en especial el de la conformidad con las reglas, los principios y los valores constitucionales.

.


d) Interpretar textos jurídicos desde una perspectiva interdisciplinar utilizando los principios jurídicos y los valores y principios sociales, éticos y deontológicos como herramientas de análisis.

.

e) Pronunciarse con una argumentación jurídica convincente sobre una cuestión teórica relativa a las diversas materias jurídicas.

.

f) Resolver casos prácticos conforme al Derecho positivo vigente, lo que implica la elaboración previa de material, la identificación de cuestiones problemáticas, la selección e interpretación del dato de Derecho positivo aplicable y la exposición argumentada de la subsunción.

.

g) Manejar con destreza y precisión el lenguaje jurídico y la terminología propia de las distintas ramas del derecho: Redactar de forma ordenada y comprensible documentos jurídicos. Comunicar oralmente y por escrito ideas, argumentaciones y razonamientos jurídicos usando los registros adecuados en cada contexto.

.

h) Utilizar las tecnologías de la información y las comunicaciones para la búsqueda y obtención de información jurídica (bases de datos de legislación, jurisprudencia, bibliografía, etc.), así como herramientas de trabajo y comunicación. “

.

—

3.-Uf!, un catàleg llarg i més que suficient (que fins i tot podria vulnerar el principi orteguià d’economia a l’ensenyament, ja que tot això s’ha de fer en tres o quatre anys). Potser cal apuntar que és un reguitzell massa operatiu, massa “pràctic” (“practicón”, com es diu a l’argot).  Ho dic en el sentit de que totes les competències són instrumentals: interpretar, pronunciar-se, resoldre…Fora bonic que haguessin deixat alguna línia per a “conèixer la Història del Dret” (per exemple, ja que historia magister vitae).

Un facebook local

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Publiquem avui l’editorial de la Revista per al món local Ayuntamientos XXI, que em fou encarregat per al seu número del mes de juliol. Es tracta d’una publicació principalment dirigida als polítics i gestors locals i té una difusió per a tot Espanya. A l’editorial es condensa habitualment alguna nota d’actualitat o alguna reflexió sintètica sobre el món local:

.

«FRENTE A LA CRISIS, INNOVACIÓN Y SOLIDARIDAD.

.

Los nuevos consistorios afrontarán, como es sabido, una época difícil (aunque son muchos los que disfrutan de unas cuentas razonables y que, en la misma línea, conviene apuntar que el problema de fondo de nuestra economía es el endeudamiento particular, más que el público).  Sonará con estridencia la vieja canción del excesivo número de municipios. Serán  inevitables las reducciones y las restricciones y reverdecerá la antigua agrupación forzosa para el sostenimiento de ciertos gastos.

.

Frente a ello, el municipalismo ha de responder con solidaridad e innovación. No se trata sólo de las clásicas mancomunidades o de los consorcios de salvación con las “grandes” administraciones. Los ayuntamientos son una red inmensa que puede sorprender con sus innovaciones. Por ejemplo, recibiendo algunos servicios desde la enorme economía de escala de las asociaciones municipalistas. Supuestos concretos: asesoría jurídica, auditoría, formación, etc. Obsérvese que estamos ante una galaxia con unas masas de miembros que superan ampliamente a las viejas diputaciones (que nacieron con la misma idea), a las Comunidades Autónomas e incluso a los Estados.

.

En fin, me despido con una cuestión en absoluto frívola: ¿para cuándo un facebook de Ayuntamientos y para Ayuntamientos? «

Publicat el Reglament sobre accés a les professions d’Advocat i Procurador.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La formació d’advocats i procuradors té tres fases:

.

Primera.-El títol universitari de grau.

Segona.-Formació especialitzada impartida a universitats públiques o privades o a escoles de pràctica jurídica homologades. Les universitats i les escoles poden signar convenis per a la impartició conjunta d’aquesta formació. Aquesta fase inclou  un període de pràctiques externes.

Tercera.-Avaluació per a cadascuna de les professions a un examen únic i idèntic a tot el territori espanyol.

—

2.-Comencem per l’examen final. Es tracta d’un test i d’un cas pràctic (art. 17.3):

.

“La prueba será escrita y constará de dos partes que se realizarán en el mismo día. El primer ejercicio consistirá en una prueba objetiva de contestaciones o respuestas múltiples. El segundo ejercicio de la evaluación consistirá en resolver un caso práctico previamente elegido por el aspirante entre varias alternativas.”

—

3.-La convocatòria serà anual i no tindrà limitació de places. La qualificació final serà d’apte o no apte.

El primer exercici incorporarà –en un 20%- la nota obtinguda en el curs de formació.

ENAGÁS com a societat d’economia mixta

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius aprofita (aquestes associacions mentals del legislador!) per a modificar  la Llei 34/1998, del Sector d’Hidrocarburs. En concret, preveu la constitució de dues societats filials d’ENAGAS, SA, encarregades dels següents objectes:

.

-Gestor tècnic del sistema.

.

-Transportista.

.

ENAGAS, SA ostenta la  totalitat del capital social d’aquestes dues societats.

—

2.-La reforma configura ENAGAS, SA com a interessant exemple de societat d’economia mixta i articula limitacions específiques per als socis privats:

.

“Ninguna persona física o jurídica podrá participar directa o indirectamente en el accionariado de la sociedad matriz, en una proporción superior al 5 por 100 del capital social, ni ejercer derechos políticos en dicha sociedad por encima del 3 por 100. Estas acciones no podrán sindicarse a ningún efecto. Aquellos sujetos que realicen actividades en el sector gasista y aquellas personas físicas o jurídicas que, directa o indirectamente participen en el capital de éstos en más de un 5 por 100, no podrán ejercer derechos políticos en dicha sociedad matriz por encima del 1 por 100. Dichas limitaciones no serán aplicables a la participación directa o indirecta correspondiente al sector público empresarial. Las participaciones en el capital social no podrán sindicarse a ningún efecto.

Asimismo, la suma de participaciones directas o indirectas, de los sujetos que realicen actividades en el sector de gas natural, no podrá superar el 40 por 100.”

.

L’incompliment de la limitació en la participació en el capital es considera infracció administrativa molt greu i són responsables les persones físiques o jurídiques que resultin titulars dels valors  o a qui resulti imputable l’excés de participació en el capital o en els drets de vot.

—

3.- El Dret Administratiu reapareix amb força, a més, a la nova disposició addicional vintena de la Llei del Sector d’Hidrocarburs:

.

“El Director Ejecutivo de la sociedad filial de ENAGÁS, S.A. que ejerza las funciones del Gestor Técnico del Sistema será nombrado y cesado por el Consejo de Administración de la sociedad, con el visto bueno del Ministro de Industria, Turismo y Comercio.

.

El personal de la filial que ejerza las funciones como Gestor Técnico del Sistema suscribirá el código de conducta al que hace referencia el artículo 63 de la presente Ley garantizando su independencia respecto al resto de actividades desarrolladas por el grupo empresarial.”

Imatges del Dret VIII: mai més darrera una tanca

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Manifestació de 30 de maig del 1968 a París. Foto de LAPI/Roger-Viollet.Ús autoritzat.

1.-Aquest bloc va néixer directament d’un curs per a alcaldes i regidors . Està vinculat , per tant, al món local per origen i per vocació. Per això, em va saber greu veure la fotografia de la constitució del consistori de la població on visc: l’Alcalde i els regidors, amb la seva banda tradicional, darrera una tanca d’obres que els separava d’uns senyors que estaven fent càmping a la plaça de l’Ajuntament.

.

Les eleccions municipals a aquest municipi van tenir una participació propera al cinquanta per cent (amb un augment del 4% respecte a les eleccions municipals anteriors). Van votar més de 72.000 persones. Sincerament, crec que tots mereixíem la fotografia neta davant de la Casa consistorial, comme il faut. És clar que, posats a consolar-se, pitjor sort va tenir el regidor d’Elorrio que va haver de sortir per cames.

—

2.-Evidentment, l’actual sistema democràtic és clarament millorable. Ha de perfeccionar-se, a més, perquè té al davant una transformació econòmica sense precedents. Com avisava el mestre Leonard Cohen, venen temps difícils i molts us lliurareu a la beguda. Seguint amb el xarel·lo, és lamentable pressentir que el vi agre de l’antipolítica se servirà a moltes taules: al bar que heu anat tota la vida i a les tavernes brutes de les cantonades fosques…

—

3.-Una associació freudiana em porta a triar una imatge de la gran manifestació a París del 30 de maig del 1968, après l’anarchie.   Va ser organitzada pels comités de défense de la république i els historiadors francesos parlen d’un milió de persones al carrer. En primera línia, es poden reconèixer, entre d’altres, M.Poniatowski (que seria després Ministre de l’Interior), M.Schumann (que havia desembarcat a Normandia i que fou un col·laborador directe de De Gaulle a Anglaterra) i André Malraux, que no necessita presentació. Amb una estètica una mica camp, llueixen satisfets la tricolor sense tanques. Potser la decadència comença quan es perd la tensió, el nervi i l’orgull republicà.

Energia nuclear: limitació de responsabilitat (i IV).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

Central nuclear d'Angra dos Reis. Fotografia de Carlos A. Machado. Seleccionada per al projecte Google Earth.Font:http://www.panoramio.com/user/1024442/tags/Angra%20dos%20Reis

  1.- L’article 15.1 estableix un termini de la garantia de:

.

– 30 anys, en cas de danys a persones.

– 10 anys, en cas d’altres danys.

—

2.- L’article 15.2, per la seva banda, imposa el següent termini de prescripció:

“La acción para exigir una indemnización por daños causados por un accidente nuclear prescribirá a los tres años a contar desde el momento en que el perjudicado tuvo conocimiento del daño nuclear y del explotador responsable, o bien desde el momento en que debió razonablemente tener conocimiento de ello, sin que puedan superarse los plazos establecidos en el apartado anterior.”

—

3.- La Llei, però, té tres sorpreses més:

.

– L’adequació del Pla Bàsic d’emergència Nuclear i Química per a Tarragona, que es farà en sis mes (Disposició addicional primera).

– Una refosa de l’Impost de Societats per a les transmissions d’actius realitzada en compliment de disposicions amb rang de llei (Disposició addicional segona).

– La transformació d’ENAGAS, S.A., que tractarem dilluns.