Entre calles, ordenanzas y libros.
En efecte, sempre falta temps per a explicar-ho i, per tant, em remeto a :
1.-Recentment, ens havia interessat la nova regulació de la ONCE per la Disposició Addicional Tercera de la Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social. Aquesta regulació s’ha de completar amb l’Ordre SPI/1015/2011, de 15 d’abril, que publica els Estatuts de l’organització.
.
Com ja varem avançar, estem davant un cas peculiar d’Administració Corporativa, integrat per uns afiliats –els membres de la corporació- que són les persones “con ceguera o deficiencia visual grave que lo soliciten y sean admitidas en la Organización por concurrir las condicines personales y demás requisitos establecidos en estos Estatutos.”(Exposició de motius). L’art. 3.2. a) dels Estatuts es refereix a la ONCE com a “organización de base asociativa privada”.
—
2.-Cal tenir en compte que els estatuts també configuren, a l’art. 114, la “comunitat de persones jurídiques de la ONCE”, a la qual s’integren també la Fundació ONCE, els grups empresarials CEOSA i FUNDOSA i altres “entidades de naturaleza societaria, asociativa y fundacional, con fuerte vinculación a aquélla” (art. 114).
—
3.-El funcionament de l’ONCE és democràtic, ja que el seu Consell General –màxim òrgan de govern- és elegit pels afiliats. Especial interès té, en aquest sentit, la regulació de la relació d’afiliació (arts. 8 i ss.).
L’Estat exerceix, però, diverses tuteles. Aquestes poden tenir un caràcter general, com les que practica el Consell de Protectorat integrat dins l’Administració de l’Estat. Aquest Consell controla, entre altres aspectes, les modalitats i productes de joc de l’ONCE i la rendició de comptes.
A més, existeixen vigilàncies específiques, com la desenvolupada pel Consell de Ministres en relació a les autoritzacions d’explotació del joc (límits, barems aplicables, etc.).
1.-Ha estat promulgada recentment la important Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social. La norma abraça un poti-poti de fórmules jurídiques diverses (cadascuna amb el seu estatut) més o menys unides pel trencadís somni de fer rutllar seriosament l’economia al marge de l’ànim de lucre i del repartiment de beneficis als socis capitalistes. En concret, l’art. 5.1 precisa el següent (no és un numerus clausus, segons avisa l’art. 5.2):
.
“Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pesacadores, las sociedades agrarias de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los principios establecidos en el artículo anterior.”
—
2.- Especial interès té la configuració de la ONCE (“Organización Nacional de Ciegos Españoles”) a la Disposició Addicional Tercera. És un tema força discutit en Dret públic. Aquesta norma la defineix com a “organització singular d’economia social” i es manté la vigència de les normes reglamentàries i Estatuts que la regulen.
—
3.- El segon paràgraf de la disposició addicional tercera precisa que:
.
–La ONCE és “una Corporación de Derecho Público de carácter social”.
.
–Els seus fins socials són “la consecución de la autonomía personal y plena integración de las personas ciegas y con deficiencia visual grave“.
.
–Té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar i d’autoorganització.
.
–A la seva activitat social, econòmica i empresarial es regeix pels principis de solidaritat, absència d’ànim de lucre i interès general.
.
-Que “ejerce en todo el territorio español funciones delegadas de las Administraciones Públicas, bajo el Protectorado del Estado”.
.
-Per al finançament dels seus fins socials “goza de un conjunto de autorizaciones públicas en materia de juego”.
1.-La STS d’u de febrer que citàvem ahir especifica que les Comunitats de Regants formen part del gènere de les Comunitats d’usuaris i tenen caràcter de corporacions de Dret públic. Estan adscrites a l’Organisme de Conca, que és qui exerceix sobre elles la tutela administrativa de control (l’Organisme de Conca és la Confederació Hidrogràfica del riu).
La funció primordial de les Comunitats de Regants és administrar i distribuir entre els seus membres els aprofitaments col·lectius d’aigües públiques concedides. Per a acomplir aquesta funció, tenen una sèrie de potestats, entre les quals cal destacar (d’acord amb el Text Refòs de la Llei d’Aigües, Reial Decret Legislatiu 1/2001):
“1) La potestad organizatoria y normativa, por medio de tales Estatutos y Ordenanzas, teniendo en cuenta los contenidos organizativos mínimos relativos a la equidad para contribuir a sus gastos, la garantía de los derechos políticos de sus miembros y el funcionamiento democrático de sus miembros (artículo 82.2);
2)La ejecutividad de sus actos, en los términos previstos en la Ley 30/1992 (artículo 84.5);
3)La utilización de la ejecución sustitutoria para actos que impongan a los usuarios una obligación de hacer de carácter no personalísimo (artículo 83.1);
4)La utilización de la vía de apremio para el cobro de sus deudas líquidas, devengadas con motivo de gastos de conservación, limpieza y mejoras y por la administración y distribución de las aguas, con motivo de ejecución subsidiaria o deudas provenientes de multas e indemnizaciones impuestas por los Tribunales o Jurados de Riego (artículo 83.1 y 4);
5)La potestad de dirimir las controversias de hecho que se susciten entre los usuarios, así como de imponer multas por las infracciones previstas en las Ordenanzas e indemnizaciones (artículo 84.6); y,
6)El carácter de beneficiarias de la expropiación forzosa y de la imposición de servidumbres (artículo 83.2).”
—
2.-Ara bé, les anteriors potestats s’equilibren amb les dues vies de tutela previstes per a l’Organisme de Conca:
-L’aprovació dels seus Estatuts i Ordenances (a més de les seves modificacions), amb la precisió de que la denegació d’aprovació o la imposició de variacions precisen previ dictamen del Consell d’Estat.
–Recurs d’alçada contra Acords de la Junta General i de la Junta de Govern de la Comunitat de Regants.
—
3.- No obstant, el Tribunal afegeix que, al costat d’aquesta funció pública, existeix un interès netament privat. És la seva presència la que permet que el Tribunal Suprem consideri desencertat el criteri del TSJ de València. Segons aquest, l’art. 20.c) LJCA impedia a la Comunitat de Regants interposar recurs contenciós-administratiu contra els actes de la Confederació Hidrogràfica.
El TS considera que aquesta limitació no és aplicable a l’ens corporatiu quan, en el seu recurs, defensa un benefici per als seus associats, ja que “no cabe desconocer la existencia de un interés netamente privado, de carácter profesional, que estuvo presente en sus orígenes históricos, como agrupaciones de agricultores para la autogestión y distribución del agua del riego de un modo eficaz, ordenado y equitativo, carácter que pervive en la actualidad, por más que la evolución histórica de estas agrupaciones se haya caracterizado por una tendencia a acentuar sus funciones públicas, aunque sin llegar a desnaturalizar o eliminar su carácter de agrupación privada para satisfacer los intereses de los comuneros.”
En conseqüència, el Tribunal Suprem revoca, casa i anul·la la sentència (decidint, també, sobre altres punts de menor relleu doctrinal i conceptual).
1.-Els que hagueu patit, com a professors o com a estudiants, l’assignatura de Dret Administratiu, potser recordareu que mai donava temps d’explicar “l’Administració Corporativa”. Sempre quedava arraconada en una definició massa abstracta (associats privats amb interessos privats/certs interessos públics) i en alguns exemples que feien pudor cadavèrica (l’extinció de les Cambres de la Propietat Urbana i la lenta però implacable reducció de les competències efectives dels Col·legis Professionals i de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació).
La cosa s’animava una mica amb les Federacions Esportives (que se salven gràcies als lligams amb entitats privades de gran relleu social i econòmic i a les sucoses subvencions estatals) i tornava a refredar-se quan el gran exemple pràctic que podíem posar –les Juntes de Compensació Urbanística– queia com aigua en cistella davant el minso terreny que avui està en procés efectiu d’urbanització (encara que, és clar, deuen estar gestionant els immensos i desèrtics lots d’immobles amb estretes línies de ciment en llits de margarides silvestres).
—
2.-Menys solució s’ albirava quan ho intentàvem amb una altra institució corporativa molt arrelada, però només coneguda pels especialistes: les Comunitats de Regants.
Aquí la raresa era evident perquè ni el professor hi els estudiants sabem exactament on i com es fan els tomàquets. Ho comentava fa poc l’amic i estendard dels blocs catalans, en Jaume Renyer, a l’entorn de la desídia dels mitjans de comunicació sobre les recents eleccions a les Cambres Agràries (que, precisament, també solen situar-se en l’esfera de les Administracions Corporatives).
—
3.-Amb aquest panorama, és molt interessant la Sentència del Tribunal Suprem (Sala 3ª, ponent FERNÁNDEZ VALVERDE) d’u de febrer d’aquest any, que examina el concepte de Comunitat de Regants (és una resolució molt doctrinal, un autèntic i pedagògic resum) i determina la seva posició processal per a impugnar acords d’altres Administracions Públiques.
Ho examinarem demà.
—
Bloc d’en Jaume Renyer:
Ciudades, leyes y letras 