Categoría: Contractació administrativa

Crònica de jurisprudència XX: responsabilitat contractual de l’Administració concedent d’una autopista quan no ha construït els trams posteriors. Com es concreta el dret al reequilibri econòmic (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

            1.-Interessant sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig del 2011 (Sala tercera, secció 7ª, relativa a la concessió per l’Administració de l’Estat de l’obra pública d’una  important autopista de peatge (R. La Ley 61671/2011). El concessionari assumia que l’oferta que li va fer obtenir l’adjudicació havia de patir una rebaixa en els ingressos previstos a causa de tres factors:

 

            1.El període de ramp up o d’aprenentage dels usuaris.

            2.Els efectes de la crisi econòmica des del 2008.

 

            3.L’estalvi en costos de conservació explotació derivats de la menor utilització de la via.

 

—

 

            2.-Ara bé, l’indicat concessionari considera que té dret al reequilibri econòmic davant dos fets:

 

                        2.1.L’Administració de la Comunitat Autònoma va desdoblar i va convertir en autovia una carretera en part paral·lela a l’autopista concedida. Això li restava volum de trànsit.

 

                        2.2.L’Administració de l’Estat no ha construït un tram d’autopista que havia de continuar la ja concedida (segons es preveia a la documentació contractual). D’aquesta manera, els dos trams sumarien un corredor privilegiat per a l’accés ràpid de les regions centrals a Andalusia.

 

—

 

            3.-El primer motiu fou rebutjat pel Tribunal, perquè considerà que les actuacions de millora de la xarxa efectuades per una altra Administració Pública formen part del risc i ventura del concessionari: “no nos parece que tal desdoblamiento sea un hecho extraordinario e imprevisible que deba quedar fuera del riesgo y ventura del contratista”. I afegeix que “De lo contrario, se estaría coartando la responsbilidad de las Administraciones competentes de mejorar las infraestructuras existentes,(…)”

 

            Examinarem dimecres el segon motiu.

La Llei de contractes del sector públic als àmbits de la defensa i la seguretat i els acords-marc.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

             1.-La Llei estatal 24/2011, d’u d’agost, de contractes del sector públic als àmbits de la defensa i la seguretat, introdueix algunes modificacions o precisions en relació a la normativa general de contractació pública.

 

            És convenient fixar el seu àmbit objectiu d’aplicació, que s’estipula a l’art. 2:

 

“Artículo 2. Ámbito objetivo de aplicación.

1. Son contratos incluidos dentro del ámbito de aplicación de la presente Ley los contratos relacionados con las actividades de la defensa y de la seguridad pública, cualquiera que sea su valor estimado, y que tengan por objeto:

a) El suministro de equipos militares, incluidas las piezas, componentes y subunidades de los mismos.

b) El suministro de armas y municiones destinadas al uso de las Fuerzas, Cuerpos y Autoridades con competencias en seguridad.

c) El suministro de equipos sensibles, incluidas las piezas, componentes y subunidades de los mismos.

d) Obras, suministros y servicios directamente relacionados con los equipos, armas y municiones mencionados en las letras a), b) y c) anteriores para el conjunto de los elementos necesarios a lo largo de las posibles etapas sucesivas del ciclo de vida de los productos.

e) Obras y servicios con fines específicamente militares u obras y servicios sensibles.

2. La investigación y el desarrollo se consideran servicios a los efectos de la aplicación de la presente Ley.

3. Los contratos de colaboración entre el sector público y el sector privado quedarán incluidos en el ámbito de aplicación de esta Ley, rigiéndose por las normas generales del Título I y las especiales que les sean de aplicación, de conformidad con el régimen jurídico de la prestación principal, tal como dispone el artículo 289 de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de contratos del sector público.

4. Cuando se adjudique un contrato con diversas prestaciones no podrán integrarse en su objeto aquellas prestaciones que no guarden relación entre sí.”

 

— 

            2.- Entre els aspectes interessants d’aquesta norma destaca el denominat “acord-marc” (arts. 53 i ss.). L’acord-marc s’adjudica a una o més empreses, pels procediments previstos a la Llei. Un cop adjudicat, evita la necessitat de noves licitacions, si tots els termes del contracte ja estan establerts a l’acord-marc.  Si cal fer una nova licitació, se seguiran els criteris de l’esmentat acord.

 

            La definició  de l’acord-marc apareix a l’art. 53.1:

 

      “1. Los acuerdos marco podrán celebrarse entre uno o varios órganos de contratación, de una parte, y una o varias empresas, de otra, y tendrán por objeto establecer las condiciones que hayan de regir los contratos a adjudicar durante un período determinado, en particular las relativas a los precios y, en su caso, a las cantidades previstas.”

—

          3.-Com veiem, aquest acord-marc busca una relació estable amb una empresa o amb un grup d’empreses, que passen a tenir un tracte més fluïd i constant amb l’Administració (sense el “perill” de nous processos licitadors que facin aparèixer nous contractistes).

 

            Per a evitar un encarcarament de la relació, l’art. 53.4 preveu que, com a regla general, l’acord marc no podrà superar els set anys i, a més, “los poderes adjudicadores y los órganos de contratación no podrán recurrir a los acuerdos marco de manera abusiva o de manera que la competencia se vea obstaculizada, restringida o falseada.”

 

 

 

Creació de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (i II). Designació discrecional de funcionari públic.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

 

     1.-Havíem començat a examinar ahir la creació a Catalunya d’aquest nou òrgan unipersonal per a la resolució de recursos contractuals. En efecte, a diferència de l’opció estatal –un Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda- , el legislador català ha optat per un òrgan unipersonal adscrit al Departament de la Presidència.

 

 

 

     Els requisits per a ser designat titular de l’òrgan esmentat són el següents:

 

 

     -Ésser funcionari de carrera dels cossos o escales del grup A1, que hagin desenvolupat la seva activitat professional per un temps superior a quinze anys, “preferentment en l’àmbit del dret administratiu relacionat directament amb la contractació pública”.

 

     -Llicenciatura en dret.

 

     –“Competència professional acreditada”.

 

—

 

     2.- La provisió del lloc ha d’ajustar-se als principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat i el procés de selecció i designació s’inicia amb la convocatòria pública corresponent.

 

 

 

     El titular serà designat pel titular del Departament de la Presidència. La mateixa resolució establirà les retribucions i el règim jurídic. Tot i que no queda clar a la Llei, no estem estrictament davant un concurs de mèrits amb barems taxats i, pel contrari, s’observen elements de designació discrecional entre els candidats presentats.

 

—

 

     3.-El titular és inamovible i el seu mandat té una durada de cinc anys.  S’admet la reelecció.

 

     Com és habitual en aquests supòsits, les causes de remoció o cessament són taxades:

 

     -Defunció.

 

     -Acabament del mandat.

     -Renúncia escrita i acceptada pel titular del Departament de la Presidència.

 

     -Pèrdua de la condició de funcinari.

 

     -Incompliment greu de les seves obligacions.

 

     -Condemna, per sentència ferma, a pena privativa de llibertat o inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics.

 

     -Incapacitat sobrevinguda per a l’exercici del càrrec.

 

     -Pèrdua de la nacionalitat.

 

 

Creació de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

            1.-La disposició addicional quarta de la Llei catalana 7/2011, de mesures fiscals i financeres, ha creat l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya.  Aquest òrgan “té naturalesa d’òrgan administratiu especialitzat que actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seves competències” (núm. 1 de la indicada Disposició Addicional).

 

            L’òrgan té la competència per a resoldre els diferents recursos, les sol·licituds d’adopció de mesures provisionals i les qüestions de nul·litat previstes a la Llei de l’Estat 30/2007, del 30 d’octubre, de contractes del sector públic (així com a la Llei 31/2007, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals).

 

—

 

            2.- El seu àmbit subjectiu d’actuació inclou:

 

            -L’Administració de la Generalitat i les entitats i organismes que formen part del seu sector públic i que tenen la consideració de poders adjudicadors.

 

            -Les administracions locals integrades en el territori català, incloent les entitats i els organismes locals que tenen la consideració de poders adjudicadors.

 

                        Cal precisar que els municipis de més de cinquanta mil habitants del territori de Catalunya poden crear un òrgan propi amb competència per a per a resoldre els recursos de llur àmbit local i sector públic.

 

            -El Parlament de Catalunya i les institucions i entitats que en depenen i també les altres institucions i entitats de la Generalitat creades per l’Estatut d’Autonomia poden atribuir la competència per a resoldre els recursos i les reclamacions a l’Òrgan Administratiu del Recursos Contractuals de Catalunya si formalitzen el pertinent conveni.

 

—

 

            3.- Lògicament, el punt de partida és que es tracta d’un òrgan que actua amb plena independència i que no s’integra en l’estructura jeràrquica de l’Administració (números 5, 6 i 7 de la disposició addicional quarta).  Estem davant d’un dels supòsits que la doctrina anomena de “jerarquia afeblida” . Així, en el precitat número 7 s’indica que tampoc rep instruccions de cap tipus dels òrgans de les administracions afectades.

 

            Examinarem demà la concreta opció organitzativa desenvolupada per la Generalitat.

***

 

 

 

 

 

 

 

Fer neteja: pagar els deutes dels ens locals amb empreses i autònoms (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

            1.-Una de les estrelles normativas del Reial Decret-Llei 8/2011, d’1 de juliol, és la línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes de les Entitats Locals amb empreses i autònoms. L’art. 4 de la norma citada indica el següent:

 

      “Con el fin de permitir la cancelación de sus obligaciones pendientes de pago con empresas y autónomos, derivadas de la adquisición de suministros, realización de obras y prestación de servicios, las Entidades locales, con carácter excepcional, podrán concertar operaciones de crédito a largo plazo, con los límites, condiciones y requisitos que se establecen en los artículos siguientes y con arreglo al acuerdo que, con carácter de urgencia, deberá adoptar la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos por el que instruirá al Instituto de Crédito Oficial para la puesta en marcha de la correspondiente línea financiera”.

—

 

            2.-A aquesta línia financera es poden acollir les Entitats locals, els seus organismes autònoms i entitats dependents.

 

            L’objectiu preferent de la línia financera prevista és “la cancelación de las deudas con los autónomos y las pequeñas y medianas empresas, considerando así mismo [sic] la antigüedad de las certificaciones o documentos” (art. 5.2).

 

.

 

            Cal tenir en compte que l’import dels deutes que es cobreixen, junt amb els interessos estimats que l’operació de crèdit generaria, no podrà excedir, en cap cas, del 25% de l’import anual de les entregues a compte de la participació de l’entitat local en tributs de l’Estat de l’any 2011.

 

—

 

            3.- No s’inclouen a l’operació els imports que corresponguin a obligacions accessòries a la principal, establertes a la “Ley 3/2004, de 29 de diciembre, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales”. D’aquestes obligacions accessòries han de respondre les Entitats locals deutores.

.

            Examinarem demà algunes notes del procediment de petició del crèdit per les entitats locals i el posterior pagament que haurà de fer l’entitat local a l’ICO  per a tornar el prèstec.

 

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (i IV). Convenis de col·laboració i contractes administratius singularitzats

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La darrera de les modalitats específiques de contractació per a personal de recerca és el contracte d’investigador distingit (art. 23). Només s’admet per a equips, centres o projectes singulars de gran relleu.

.

Té la duració que les parts acordin, però la Llei autoritza l’extinció per desistiment de la part empresarial. En aquest cas, l’investigador contractat tindrà dret a percebre la indemnització prevista per acomiadament improcedent.

—

2.-La Llei regula àmpliament el conveni de col·laboració entre agents públics o bé entre agents públics i agents privats que realitzin activitats d’investigació científica i tècnica (art. 34).

.

Els convenis han d’incloure les aportacions realitzades per les parts, així com el règim de distribució i protecció dels drets i resultats de la investigació, el desenvolupament i la innovació.

.

Cal tenir en compte dos advertiments:

-L’objecte d’aquests convenis no podrà coincidir amb cap dels contractes regulats a la legislació sobre contractes del sector públic.

-La creació de centres, instituts i unitats d’investigació a través de convenis de col·laboració ha de tenir en compte les normes pròpies de constitució que siguin d’aplicació.

—

3.- Per últim, l’art. 36 de la Llei fa un avís rellevant:

-Es regeixen pel dret privat  ( i pel principi de llibertat de pactes) i podran ser adjudicats de forma directa els següents contractes relatius a la promoció, gestió i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació:

—contractes de societat subscrits amb ocasió de la constitució o participació en societats.

—contractes de col·laboració per a la “valorització” i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació.

—“ c) contratos de prestación de servicios de investigación y asistencia técnica con entidades públicas y privadas, para la realización de trabajos de carácter científico y técnico o para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación. No obstante, en el caso de que el receptor de los servicios sea una entidad del sector público sujeta a la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector público, ésta deberá ajustarse a las prescripciones de la citada ley para la celebración del correspondiente contrato.”

 

.

Aquest tipus de contractes, com es veu, poden ser importants per a l’explotació per estructures de col·laboració público-privada dels resultats nascuts de la recerca realitzada per entitats públiques (patents, experimentacions d’alta complexitat, etc.).

Nou «watchdog» intern en matèria de contractació pública a la Generalitat

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Post redactat per Sílvia Camps Comas, advocada.

1.- El Decret 203/2001, de 18 de gener, crea la Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, que es troba adscrita al Departament de la Presidència i que té rang orgànic de direcció general.

La creació d’aquesta oficina respon a la necessitat d’incrementar el principi de transparència en la contractació pública de la Generalitat de Catalunya, distribuint les competències entre el Departament de la Presidència i el Departament d’Economia i Coneixement (fins ara concentrades en una mateixa unitat directiva). Així, el Departament de la Presidència assumeix les importants competències en matèria de contractació pública que li han estat atribuïdes mitjançant el Decret 200/2010, de 27 de desembre.

–

2.- L’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública té, entre altres, les següents funcions:

– Vetllar per l’aplicació del principi de transparència administrativa en la contractació pública a la Generalitat i al seu sector públic.

– Establir directrius i unificar els criteris d’actuació en matèria de contractació pública.

– Proposar canvis i millores en els aspectes administratius, tècnics i econòmics  de la contractació pública que consideri adients.

– Analitzar, supervisar i controlar els procediments, processos i sistemes de gestió i organització de la contractació pública.

– Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de contractació pública i garantir la introducció de millores en els procediments de gestió i organització de la contractació pública.

–

3.- Cal tenir present que la Direcció General del Patrimoni del Departament d’Economia i Coneixement assumirà la resta de funcions en matèria de contractació pública no previstes en el present Decret. A més, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa i la Comissió Central de Subministraments restaran adscrites al Departament d’Economia i Coneixement.

Conveni/contracte: el laboratori jurídic de la xarxa sanitària

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El sector sanitari ha estat el camp tradicional de la figura del conveni i del concert, a través del qual l’Administració pacta amb una entitat preexistent (sovint sense ànim de lucre, però no sempre) la prestació de determinats serveis a la població.  Per exemple, el concert amb l’hospital d’una mútua privada per a la utilització d’un nombre determinats de llits pels beneficiaris de la Seguretat social pública.

Als darrers anys però, la força expansiva de la normativa de contractació pública ha arribat al sector sanitari. És un bon exemple el recent Decret del sistema sanitari d’utilització pública de Catalunya: http://www.gencat.cat/diari/5776/10347076.htm

2.-Aquest Decret configura les obligacions de tots els centres –públics i privats- que formen el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.  És a dir, s’inclouen els centres gestionats per l’Institut Català de la Salut o per altres entitats de naturalesa pública i també els de titularitat privada que ho sol·licitin.

3.-Llavors, quins requisits han de complir els centres particulars per a integrar-se? Bàsicament, són de dos tipus:

-Primera, autorització administrativa atorgada pel Departament de Salut i inscripció en el Registre de centres, serveis i establiments sanitaris.

-Segona, sotmetre’s a la normativa de contractes del sector públic. No obstant, aquí s’estableixen alguns matisos. Per exemple, es fa una menció pròpia i específica al conveni amb centres d’internament, “sense perjudici” de la normativa de contractes de gestió de serveis assistencials. En altres casos, cal inscriure’s al “Catàleg de potencials proveïdors” i aquest registre ja serveix com a fase primera del procediment restringit de contractació.