Categoría: Crisi econòmica

El Decret-Llei 8/2011: sobre deutes hipotecaris i d’ens locals i també sobre altres matèries

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

1.-Un altre Decret-llei ple de normes disperses. En concret, el “Real Decreto-ley 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa.”

 

—

 

2.-El contingut és realment divers. Comença amb una reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil en matèria d’execució hipotecària. Segueix després la regulació d’una línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes de les Entitats Locals amb empreses i autònoms.

 

S’efectua també, amb l’objectiu d’impuls de l’activitat empresarial, una reforma de la Lleide l’IRPF i de les Lleis de l’Impost sobre Societats, sobre Renta de no Residents i sobre el Patrimoni. També hi ha una variació important en el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària.

 

En la línia de la Lleid’Economia Sostenible, el legislador torna a entrar en la rehabilitació urbana i arquitectònica i, a més, es reforma la Llei estatal del Sòl.

 

Per últim, es fan algunes precisions en matèria de silenci administratiu, preveient el seu sentit estimatori al llistat que incorporala Llei.

 

Apareixen també modificacions concretes dela Lleid’Aigües, dela Lleide Prevenció i Control Integrats dela Contaminació, del Soroll, de Responsabilitat Mediambiental i de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera.

 

—

 

3.- La modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil  introdueix una sèrie de regles que asseguren que l’adjudicació del bé immoble al creditor hipotecari no baixarà del 60% (encara que no hi hagi cap altre postor).

 

Aquesta norma intenta, per tant, reduir el deute futur que encara li quedarà al deutor. No obstant, si el valor actual del bé és realment inferior a aquest 60% adjudicat (cosa perfectament possible a l’actual mercat), serà l’entitat bancària qui assumirà la pèrdua  i així hauria de constar als seus comptes (factor que pot tenir altres conseqüències que es fàcil intuir en aquests dies d’stress test…)

La regulació de les agències de qualificació creditícia

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Només en comptades ocasions els ritmes dels diaris oficials coincideixen exactament amb l’evolució dels diaris i de l’opinió pública. Però als darrers dies s’ha donat aquesta coincidència, ja que recentment es va publicar la Llei 15/2011, per la qual es modifiquen determinades normes financeres per a l’aplicació del Reglament del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre del 2009, sobre agències de qualificació creditícia.

 

Entre altres coses, la Llei es refereix al doble requisit d’aquestes agències. En primer lloc, que estiguin registrades d’acord amb la normativa de la Unió Europea o, si són d’un país no membre de la Unió, que tinguin una autorització equivalent. En segon lloc, “se requerirá, además, que la agencia de calificación sea reconocida a tal efecto por el Banco de España, de acuerdo con los criterios que establezca para ello y valorando, en todo caso, la objetividad, independencia, transparencia y contínua revisión de la metodología aplicada, así como la credibilidad y aceptación en el mercado de las calificaciones de crédito realizadas por dicha empresa.”

 

És a dir, les famoses agències que efectuen les qualificacions externes de crèdit no són entitats al marge de la regulació, sinó que estan sota una vigilància pública que gaudeix d’un ampli camp de discrecionalitat.

 

—

 

2.-A més, els Fons d’Inversió Immobiliària i els Fons de Titolització Hipotecària han de ser, obligatòriament, avaluats per una agència de qualificació creditícia. Les agències atorguen el valor que consideren adequat ( i que ha de constar al fullet d’emissió).

 

—

 

3.-Per últim, cal precisar que les agències de qualificació creditícia establertes a Espanya i,  a més,  “las personas que participan en las actividades de calificación, las entidades calificadas o terceros vinculados, los terceros a los que las afencias de calificación crediticia hayna subcontratado algunas de sus funciones o actividades, y las personas relacionadas o conectadas de cualquier forma con las agencias o con las actividades de calificación crediticia” queden sota la supervisió, inspecció i sanció de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

 

Un facebook local

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Publiquem avui l’editorial de la Revista per al món local Ayuntamientos XXI, que em fou encarregat per al seu número del mes de juliol. Es tracta d’una publicació principalment dirigida als polítics i gestors locals i té una difusió per a tot Espanya. A l’editorial es condensa habitualment alguna nota d’actualitat o alguna reflexió sintètica sobre el món local:

.

«FRENTE A LA CRISIS, INNOVACIÓN Y SOLIDARIDAD.

.

Los nuevos consistorios afrontarán, como es sabido, una época difícil (aunque son muchos los que disfrutan de unas cuentas razonables y que, en la misma línea, conviene apuntar que el problema de fondo de nuestra economía es el endeudamiento particular, más que el público).  Sonará con estridencia la vieja canción del excesivo número de municipios. Serán  inevitables las reducciones y las restricciones y reverdecerá la antigua agrupación forzosa para el sostenimiento de ciertos gastos.

.

Frente a ello, el municipalismo ha de responder con solidaridad e innovación. No se trata sólo de las clásicas mancomunidades o de los consorcios de salvación con las “grandes” administraciones. Los ayuntamientos son una red inmensa que puede sorprender con sus innovaciones. Por ejemplo, recibiendo algunos servicios desde la enorme economía de escala de las asociaciones municipalistas. Supuestos concretos: asesoría jurídica, auditoría, formación, etc. Obsérvese que estamos ante una galaxia con unas masas de miembros que superan ampliamente a las viejas diputaciones (que nacieron con la misma idea), a las Comunidades Autónomas e incluso a los Estados.

.

En fin, me despido con una cuestión en absoluto frívola: ¿para cuándo un facebook de Ayuntamientos y para Ayuntamientos? «

Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La deducció prevista només s’aplica als contribuents la base imposable dels quals és inferior a  71.007,20 € anuals i és més generosa quan la base imposable és igual o inferior a 53.007,20€.

Cal recordar que no opera sobre els habitatges afectes a activitats econòmiques, places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements anàlegs.

—

2.-La deducció incorpora, a més, una mesura directa contra l’economia submergida i els “pagaments en negre”:

.

“La base de esta deducción estará constituïda por las cantidades satisfechas, mediante tarjeta de crédito o débito, transferencia bancaria, cheque nominativo o ingreso en cuentas en entidades de crédito, a las personas o entidades que realicen tales obras. En ningún caso darán derecho a practicar esta deducción  las cantidades satisfechas mediante entregas de dinero de curso legal.”

—

3.-No obstant, el precepte té alguns punts dèbils des del punt de vista de la justícia tributària. Així, a diferència de la deducció preexistent, el contribuent la pot aplicar “a cualquier vivienda de su propiedad”. És a dir, també les residències secundàries o els habitatges en lloguer.

D’aquesta manera, és probable que, de fet, el conjunt dels contribuents ajudi a finançar les millores d’una certa classe mitja (ja que no crec que les rendes inferiors es llencin a fer grans reparacions en aquest moment).

Economia submergida: s’ofereix regularització.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Economia submergida.Foto:J.Amenós

1.-Ha estat promulgat recentment el Reial Decret-Llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges. Un altre Decret-Llei, per tant, confirmant que una gran part de la política econòmica ja es canalitza normalment a través d’aquesta font del Dret.

.

L’ocupació submergida és un element rellevant de l’estructura econòmica espanyola. L’objectiu del Decret-Llei és promoure l’alta de treballadors (que ja estiguessin de fet treballant) al corresponent règim de la Seguretat Social.

.

El procés de regularització ofert conclourà el 31 de juliol del 2011. Després, ja sense pietat, les sancions per manca d’afiliació s’enduriran. És a dir, majors quanties sancionatòries i no només per a l’acció principal (no donar d’alta), sinó també en l’obstrucció a la inspecció administrativa que actuï en aquests fets. A més, afecta també la contractació administrativa de l’empresari sancionat.

—

2.-Els empresaris acollits a la regularització han de formalitzar un contracte de treball amb el treballador, mitjançant qualsevol modalitat contractual -indefinida o temporal o de duració determinada-.

—

3.-Tres límits importants de la regularització:

.

3.1.-Com han assenyalat el professor Eduardo Rojo i la inspectora de Treball M.Martínez Aso –en un comentari al bloc del primer– la determinació del període ja treballat queda de fet en mans de l’empresari (ja que hem de recordar al respecte que cal ingressar les cotitzacions ja generades).

.

3.2.-En cas de contractes temporals o de duració determinada, no operen les regles de conversió a contractes fixos previstes per l’Estatut dels Treballadors.

.

3.3.-La regularització no és aplicable quan ja s’ha iniciat una actuació a l’empresa en matèria de seguretat social que afecti les mateixes situacions o ja existissin denúncies, reclamacions o escrits presentats a la Inspecció de Treball i Seguretat Social o demandes davant la Jurisdicció Social.

Retenció de la participació de les entitats locals en els tributs estatals

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El clima polític imperant i diverses mesures normatives estan accentuant la pressió sobre les Comunitats Autònomes i les Entitats locals de cara a reduir el dèficit i controlar la despesa pública. En aquesta línia, és important l’article 36 de la recent Llei d’Economia Sostenible (LES), relatiu a l’incompliment pels ens locals de l’obligació de remetre la informació relativa a la liquidació de pressupostos a l’Administració de l’Estat.

—

2.-El supòsit de fet és la vulneració de l’obligació de remetre al Ministeri d’Economia i Hisenda tota la informació relativa a la liquidació dels seus pressupostos (art. 193.5 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals).

La conseqüència jurídica és la RETENCIÓ DE L’IMPORT DE LES ENTREGUES MENSUALS A LES ENTITATS LOCALS A COMPTE DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS ESTATALS QUE ELS CORRESPONGUI.

Es tracta d’una innovació rellevant, ja que el quantum d’aquest suma pot situar-se al voltant del 30% dels ingressos dels municipis i altres entitats locals.

—

3.- No obstant, la justificació raonada de la impossibilitat material d’acomplir l’obligació indicada –expressada en una sol·licitud del Ple–  pot ser acceptada per la Direcció General de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals i, en conseqüència, aquest òrgan està facultat per a suspendre la retenció de fons.

Mentrestant: Llei 1/2001, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario


1.-A altres entrades d’aquest bloc ens hem referit a l’articulació de la pròrroga automàtica dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que presenta aquest any un especial interès jurídic i econòmic. De fet, alguns autors ja parlen de “l’experiment català” com a primer plantejament seriós de pressupostos de crisi planificats amb antelació. La darrera manifestació  és la Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

—

2.- El primer objectiu de la Llei és l’autorització per a fer operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, “per a finançar inversions reals, transferències de capital i variació d’actius financers, consignades en els capítols 6,7 i 8 dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives”, per un import de 2.613.000.000 d’euros (art. 1).

El segon aspecte afectat (art. 2) és el manteniment de les disposicions relatives al règim de modificacions pressupostàries i de gestió pressupostària que estaven a la Llei 25/2009, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010. Cal entendre que això permetrà a la Generalitat modificacions pressupostàries en període de pròrroga d’acord amb aquest règim específic (i no amb el general de la normativa pressupostària).

L’article 3 manté la vigència de les quotes dels següents tributs concrets: gravamen de protecció civil (per a determinades empreses afectades), el cànon de l’aigua, la tarifa d’utilització de l’aigua i, en general, les taxes amb tipus de quantia fixa.

—-

3.-La disposició final primera inclou una generosa habilitació al Departament d’Economia i Coneixement per a “fer les modificacions pressupostàries que calgui, d’acord amb la normativa pressupostària vigent, per a desplegar i executar aquesta llei”.

—

.- Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

http://www.gencat.cat/diari/5824/11046040.htm

.-Bibliografia bàsica sobre la pròrroga pressupostària: ALCANTARILLA HIDALGO, F.J.:»La prórroga automática de las leyes de presupuestos», Actualidad Administrativa, núm. 20, quinzena del 16 al 30 de novembre del 2004, Editorial La Ley.

Que la tieta no pateixi*: Reial Decret-Llei 2/2011, per al reforçament del sistema financer(i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Varem examinar ahir el percentatge de capital principal respecte a les seves exposicions totals exigit a bancs i caixes d’estalvi en general. Hem de fer, però, un important advertiment: el Banc d’Espanya, discrecionalment, pot exigir el compliment d’un nivell de capital principal superior al previst “si la entidad no alcanza, en el escenario más adverso de una prueba de resistencia del conjunto del sistema, el nivel de recursos propios mínimos exigido en dicha prueba y hasta el límite de dicha exigencia”. Enllaça aquest extens poder discrecional amb les indeterminacions que ja lluïen a les circulars del Banc d’Espanya que varem examinar a la nostra entrada de 13 de gener  . En definitiva, una relació de subjecció especial de les que han de constar als manuals.

—

2.- Els terminis són realment curts: les entitats han de complir els requisits de capital principal abans del 10 de març del 2011. Si no arriben, disposen de 15 dies hàbils per a presentar una estratègia i calendari de capitalització. Aquesta estratègia ha de ser aprovada pel Banc d’Espanya.

Sense perjudici d’aquest procés de recapitalització, l’incompliment dels percentatges de capital principal es considera infracció molt greu o greu i és sancionable administrativament (art. 3).

—

3.- En el pla de recapitalització apareixen els temors expressats per un sector de l’opinió pública. En concret, la intervenció del “Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria” (FROB), que podrà adquirir accions ordinàries representatives del capital social o aportacions al capital social. Aquestes adquisicions poden ser amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat.

Aquesta subscripció d’accions i aportacions determina la incorporació del FROB a l’òrgan d’administració de l’entitat emissora. Es preveu l’alienació dels títols adquirits en un termini no superior a cinc anys i “a través de procedimientos que aseguren la competencia” (art. 9.8).

—

.-**Real Decreto-ley 2/2011, de 18 de febrero, para el reforzamiento del sistema financiero

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3254

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/?s=Banc+d%27espanya

—

*A “La tieta” -mítica cançó de Serrat- es descriu al vida d’una típica dona soltera de tantes famílies catalanes dels segles XIX i XX. El diumenge de rams, la tieta donava al nét “vint durets per a obrir una llibreta”, ja que “cal estalviar els diners, com sempre ha fet la tieta”. La història de la societat catalana és inexplicable sense la referència -sociològica, econòmica i fins i tot sentimental- a les caixes d’estalvi.

http://www.youtube.com/watch?v=mhPzt1D3fjM

Que la tieta no pateixi*: Reial Decret-Llei 2/2011, per al reforçament del sistema financer(I).

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.-Els mitjans de comunicació ja havien avançat els darrers dies els trets del Decret-Llei finalment publicat dissabte.

L’art. 1 estableix els requisits de solvència financera de les entitats de crèdit. És a dir, el percentatge de capital principal respecte a les seves exposicions totals. El concepte de capital principal es defineix legalment a l’art. 2 (i inclou el capital social de les societats anònimes, les seves reserves efectives i expresses, etc.).

—

2.- En el citat article primer apareix la doble vara que ha generat tant enrenou a la opinió pública:

–8% de capital principal com a exigència general.

–10% per a entitats que, a més de certes característiques en el seu sistema de finançament, tinguin la consideració de caixes d’estalvi (bàsicament, sense títols representatius del capital social). Les caixes entraran ordinàriament en aquest apartat, excepte que el seu “finançament majorista” no superi el 20%).

—

3.-L’Exposició de Motius justifica aquesta distinció en que el Decret-Llei pretén “que las entidades se doten un capital, de la màxima calidad, suficiente para garantizar una elevada solidez, siendo la exigencia más alta para aquellas entidades que tienen menor agilidad para captar capital básico en caso necesario”.

Queda servit així el relat sobre les caixes com a princeses del poble devorades pel Gran Capital (narració especialment punyent a Catalunya i a altres Comunitats Autònomes). Però la història no és pas tan maniquea.

De fet, la discussió sobre la naturalesa jurídica de les caixes és ja centenària. Els seus fins d’interès general –canalització de l’estalvi popular i impuls del teixit econòmic- i el seu lligam amb la beneficència justificaren històricament un intens control públic (que adoptà fins i tot la fórmula del Protectorat). Després, però, s’han comportat com a fundacions-empresa i la seva activitat econòmica de captació d’estalvi ha entrat en competència directa amb els bancs.

Demà veurem el procediment aplicable en cas d’incompliment dels ràtios de solvència indicats.

.-**Real Decreto-ley 2/2011, de 18 de febrero, para el reforzamiento del sistema financiero

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3254

—

*A «La tieta» -mítica cançó de Serrat- es descriu al vida d’una típica dona soltera de tantes famílies catalanes dels segles XIX i XX. El diumenge de rams, la tieta donava al nét «vint durets per a obrir una llibreta», ja que «cal estalviar els diners, com sempre ha fet la tieta». La història de la societat catalana és inexplicable sense la referència -sociològica, econòmica i fins i tot sentimental- a les caixes d’estalvi.

http://www.youtube.com/watch?v=mhPzt1D3fjM

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Decret 109/2011, sobre criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per el 2010 mentre no siguin vigents els del 2011, ha establert al seu article 9 «mesures específiques en matèria de despeses de personal. En general, és més restrictiu que les previsions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat en matèria de nou personal i reposició. En concret, els tres primers apartats de l’article 9 determinen que:

“A partir de l’1 de gener de 2011 i durant el període de pròrroga pressupostària:

a) No es podran reposar els efectius de personal que hagin causat baixa per jubilació, defunció o qualsevol altra forma d’extinció definitiva de la relació laboral, llevat del personal docent del departament competent en matèria d’educació i del personal sanitari de l’Institut Català de la Salut, en què es manté l’actual taxa de reposició del 50%.

b) No es podrà nomenar nou personal interí ni contractar personal laboral per cobrir places vacants o llocs de reforç, llevat dels casos permesos per les taxes de reposició previstes en l’apartat a).

c) Queden excloses de les limitacions establertes als apartats anteriors els llocs de personal alt càrrec i eventual i els llocs de programes finançats amb recursos externs afectats.”

De la mateixa manera que es preveu amb les limitacions en la disposició de crèdits, el Govern pot modificar els límits descrits.

2.- Íntimament lligada amb l’anterior Decret ha estat l’Ordre de 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011. És molt interessant la seva exposició de motius, que constitueix una declaració del Conseller d’Economia i Coneixement sobre la situació econòmica i les seves perspectives immediates i sobre el paper que han de jugar els pressupostos de la Generalitat (ja sigui en fase de pròrroga o un cop aprovats).

3.- L’Ordre descriu com ha de ser la informació sobre ingressos i despeses que els diversos òrgans i organismes trametran a la Direcció General de Pressupostos. Volem apuntar aquí els següents aspectes:

– Tot el procediment d’elaboració i tramesa de dades i peticions és íntegrament telemàtic. Això es porta a terme a través del sistema corporatiu de gestió econòmica de la Generalitat (GECAT) i d’altres bases de dades també corporativa (per exemple, SIP per a dades de personal). No obstant, és possible l’ús de la xarxa global d’Internet “sempre que es disposi dels mitjans telemàtics i de seguretat adients” (art. 4).

– A més de les classificacions habituals (orgànica, econòmica i per programes), l’article 3.2 introdueix un nou concepte denominat “projectes de despesa”, que “són entesos com a aquells conjunts de despesa que tenen sentit per si mateixos, i que corresponen a activitats concretes, interrelacionades i coordinades entre si, que es realitzen amb la finalitat de produir determinats béns i serveis capaços de satisfer necessitats”.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm