Categoría: Crisi econòmica

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 134.4 de la Constitució Espanyola estableix la pròrroga automàtica dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’exercici anterior  si no han estat aprovats abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent. Les legislacions disposen aquesta fórmula de la pròrroga per a cadascuna de les Administracions Públiques. Així, per a Catalunya, aquest efecte es preveu a la LOFCA i a la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

2.-Recentment, ha estat promulgat el Decret 109/2011, d’11 de gener, pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 mentre no siguin vigents els del 2011. Es tracta d’un Decret de contingut “clàssic”, però dos aspectes han cridat l’atenció.

3.-En primer lloc, la limitació de disposició, que regeix per a una part considerable dels crèdits, i que se situa en el 30% dels crèdits prorrogats. Això té diverses excepcions i afecta l’Administració Local o les Universitats. Així, la disposició arriba al 60% dels crèdits prorrogats en alguns altres casos. Per exemple:

-Transferències a corporacions locals per a finançar centres educatius.

-Concerts educatius.

-Finançament ordinari de les universitats.

-Concerts sanitaris.

De tota manera, és cert que existeixen crèdits per a despeses corrents sense limitació  (en concret, capítols 3,5 i 9) i que les restriccions de disposició poden ser modificades de forma singular pel Govern (art. 10).

També han fet enrenou les mesures específiques en matèria de despeses de personal, que examinarem demà.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm

Dues rellevants Circulars del Banc d’Espanya

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Banc d’Espanya ha dictat recentment dues importants circulars :

.-Circular 8/2010, de 22 de diciembre, del Banco de España, a entidades de crédito, de modificación de la Circular 4/2004, de 22 de diciembre, sobre normas de información financiera pública y reservada, y modelos de estados financieros.

PDF (BOE-A-2010-20070 – 19 págs. – 310 KB)

.-Circular 9/2010, de 22 de diciembre, del Banco de España, a entidades de crédito, de modificación de la Circular 3/2008, de 22 de mayo, sobre determinación y control de los recursos propios mínimos.

PDF (BOE-A-2010-20071 – 23 págs. – 354 KB)

La primera d’elles es dicta per a omplir determinats buits deixats per reglaments comunitaris (de la Comissió) pel que fa a la modificació de la norma internacional de comptabilitat número 27 (IAS 27) sobre estats financers consolidats i separats i de la norma internacional d’informació financera número 3 (IRRS 3 ) sobre combinació de negocis.

–

2.-Considerable interès jurídic  i econòmic presenta la segona norma citada, relativa a determinació i control dels recursos propis mínims. En l’actual conjuntura es tracta, evidentment, d’una circular fonamental.

Des del punt de vista jurídic, volem introduir la següent reflexió. La Circular 3/2008 sobre el mateix assumpte fou dictada prèvia habilitació normativa de la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficient d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers i altres normes del sistema financer, la seva reforma per Llei 36/2007 i del RD 216/2008, que la desenvolupa. Aquestes normes concretaren la transposició al Dret espanyol de dues directives comunitàries. Modificades aquestes directives parcialment l’any 2009, el Banc d’Espanya considera que pot dictar la Circular en base a la mateixa habilitació. És això admissible? I si el legislador espanyol decideix –com ho va fer l’any 2007-que la transposició ha d’efectuar-se ara amb nous criteris?

El tema es complica perquè el Banc aprofita per “transposar” la Directiva 2009/111/CE. Ara bé, la transposició “autèntica” d’aquesta Directiva forma part d’un “Proyecto de Ley recientemente remitido al Congreso de los Diputados” (Exposició de Motius de la Circular). Per tant, com que el Banc ja admet en aquest cas que no hi ha habilitació, promulga una “Guía” que “aún sin tener carácter vinculante, sirven para orientar y favorecer el cumplimiento de sus propias normas en lo que se refiere a disponer de sólidos procedimientos de gobierno interno”.

De fet, la Circular és una reforma tècnica, però l’annex o “Guía” són autèntiques instruccions de política econòmica per a les entitats, amb una considerable dosi de discrecionalitat. Per exemple (paràgraf sisè del punt 2):

“-Las entidades estudiarán distintas herramientas de reducción del riesgo de liquidez, en particular un sistema de límites y “colchones” de liquidez que permita afrontar diversos escenarios de tensión, y una estructura de financiación y un acceso a fuentes de financiación adecuadamente diversificadas. Estas medidas se someterán a revisión periódicamente.”

–

3.- Per últim, hem de dir que la Circular avança en l’harmonització bancària mundial, amb diverses al·lusions a la potestat de reconeixement pel Banc d’Espanya de l’equivalència entre les disposicions de supervisió i regulació bancària d’altres països i les pròpies de la Unió Europea.

Sobre aquests darrers aspectes, es recomanable la lectura d’ORRIOLS I SALLÉS, M.A.: El Banco Central Europeo y el Sistema Europeo de Bancos Centrales. Régimen jurídico de la autoridad monetaria de la Comunidad Europea (Comares, 2004).

Diguem, per concloure, que l’especialització del vocabulari no justifica la foscor enfarfegada d’una gran part de l’articulat. Acomiadem al lector  amb la reforma de l’apartat primer de la Norma Octava:

“En la medida en que las entidades no integren los porcentajes citados de estas plusvalías entre sus recursos propios computables, o las integren solo [sic] parcialmente (bien sea porque solo [sic] las computen para algunas participaciones o riesgos, bien porque solo [sic] computen una parte del total de las plusvalías contabilizadas, o bien por ambas circunstancias), el valor del activo o, lo que es lo mismo, la exposición a considerar, tanto a efectos de los requerimientos de riesgo de crédito como a efectos de las deducciones previstas en las Normas Novena y Décima o de los límites a los grandes riesgos, solo [sic] tendrán en cuenta los importes brutos de las plusvalías que hayan contribuido a incrementar los recursos propios.”

Aquellos polvillos…: el Decret-Llei 1/2010 sobre prestació de serveis de trànsit aeri.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.- El mestre i company Eduardo Rojo, Catedràtic de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona, em passa les dades del seu blog, on analitza alguns antecedents del conflicte amb els controladors.

–

2.-El que més crida l’atenció és la promulgació d’un primer Decret-Llei 1/2010, de 5 de febrer, “por el que se regula la prestación de servicios de tránsito aéreo, se establecen las obligaciones de los proveedores civiles de dichos servicios y se fijan determinadas condiciones laborales para los controladores civiles de tránsito aéreo”.

És un Decret-Llei curiós per diverses raons. Per exemple, l’Exposició de Motius és més llarga que l’articulat (set pàgines pràcticament senceres contra cinc, ja que només estem parlant de quatre articles i , això sí, diverses addicionals, transitòries i finals).

–

3.-En síntesi, l’objectiu del Decret-Llei era doble:

a) Apertura a la possibilitat de que els serveis de control aeri fossin prestats, a partir d’aquell moment, per “proveïdors civils de serveis de trànsit aeri”, amb el seu propi personal (que té una relació laboral ordinària amb el proveïdor civil, però que es veu afectat per la Llei 21/2003, de Seguretat Aèria). El proveïdor civil serà proposat pel gestor aeroportuari (i designat –sembla que de forma reglada- pel Ministeri de Foment).

b) Regulació de les condicions de treball dels controladors com a personal laboral, tot al·legant l’Exposició de Motius “la naturaleza jurídico-pública de su relación laboral” i el fet que sus “acuerdos colectivos” han d’ajustar-se a “los principios y reglas contenidos en el Estatuto Básico del Empleo Público” (EBEP).

La doctrina laboralista mostra la seva preocupació per aquesta entrada del Decret-llei fins al menjador i la cuina del conveni col·lectiu. L’EBEP, que semblava el darrer pas per a inocular definitivament el Dret laboral a la funció pública, és emprat ara per a “funcionaritzar” una  vinculació inicialment laboral. En definitiva, el natural retorn a la relacions de supremacia especial, que tenien la seva justificació en l’existència d’aquesta mena de tasques (ordinàriament assumides per funcionaris públics).

Fa uns dies, com ja sabem, es donava un pas més i entrava en escena el Ministeri de Defensa (vegeu la nostra entrada del dia 7 de desembre).

-Referències del blog d’Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/12/el-contenido-laboral-del-real-decreto.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/12/sometimiento-legal-de-los-controladores.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/05/la-audiencia-nacional-desestima-el.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/02/supresion-del-derecho-la-negociacion.html

-Referències Decret Llei 1/2010:
http://www.boe.es/boe/dias/2010/02/05-2/pdfs/BOE-A-2010-1916.pdf

Els municipis nord-americans encaren la crisi

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article (USA cities face up to crisis).

1.-L’especialista en administracions públiques Neil Peirce publicava el diumenge 5 de desembre al Washington Post un article sobre la crisi fiscal de les ciutats als Estats units. En principi, llegim un vocabulari similar a la realitat europea, amb reducció d’ingressos i finalització dels programes d’estímul que fins ara havia mantingut el Govern Federal (central). A més, s’observa un extraordinari augment en les despeses socials i de salut pública, en part per l’impacte social de la crisi i en part per l’avenç en les polítiques de cobertura sanitària impulsades per l’Administració Obama.

–

2.-No obstant, la realitat descrita mostra algunes peculiaritats interessants. En primer lloc, l’escassa esperança en que els republicans –sovint favorables als governs locals- capgirin la situació, ja que l’augment d’influència del Tea party (implacablement contrari al deute públic) els lliga de peus i mans. El mateix autor –lleugerament favorable a les tesis demòcrates- considera que el dèficit nord-americà és un autèntic tsunami.

A més, creix el nombre d’Estats contraris a l’aprovació de lleis d’habilitació als grans municipis per a que participin de la tributació sobre la renda.

–

3.-Un altre aspecte curiós és que l’autor lloa, no obstant, que més del 90% dels municipis nord-americans tenen els seus pressupostos equilibrats i que no existeixen grans riscos de fallides. Segons sembla, la disminució d’ingressos serà compensada amb acomiadaments massius de personal.

Podeu llegir tot l’article a:

http://citiwire.net/post/2423/comment-page-1/#comment-1976

——————————————————————————————————————————

USA cities face up to crisis.

1.- Neal Peirce is a specialist in public administration. On Sunday 5th December, he published an article in the Washington Post about the financial crisis in American cities. In general, his words and ideas are similar to those in Europe: revenue will plunge sharply and the federal stimulus financing is going to be seriously reduced. Localities also suffer an increase in social subsidies and health care costs. Both are consequences of the economic downturn and the improvement in public support for “Medicare”, fostered by the Obama Administration.

–

2.- We should look more closely at some aspects of this situation. The first question is the position of the Republican Party. This party often backs local government interests. But a rising Tea Party could react angrily if they lift a finger to help. Don’t forget that the Tea Party wants to fight strongly against public deficit at all levels of America’s federal system. Peirce is probably close to Democratic Party positions, but considers that American public spending is a dangerous hurricane.

Also, more and more States are denying big cities the right to share income taxes.

–

3.- Peirce remarks that over 90% American municipalities have balanced budgets. There aren’t big failure risks. However, it does seem that there could be a lot of lay offs if incomes are reduced.

You can read the complete article:

http://citiwire.net/post/2423/comment-page-1/#comment-1976

Dret Públic 2 – Fugida del Dret Administratiu, 1.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La jornada començava amb un gran gol de la privatització i fugida del Dret Administratiu, ja que l’art. 7.1 del R.Decret Llei 13/2010 disposava la creació de la societat mercantil “Aena Aeropuertos SA”, que s’encarregarà de la gestió i explotació de serveis aeroportuaris. És cert que l’entitat pública empresarial AENA conservarà la majoria del seu capital, però pot alienar la resta d’acord amb el que estableix la Llei de Patrimoni de les Administracions Públiques. Pocs podien preveure aquest renaixement de les societats mixtes després de la depuració liberal del canvi de segle.

–

2.-Empatava però el Dret Públic –gràcies a la pressió de la normativa europea- amb l’aplicació al nou ens de la normativa pública de contractació (amb els matisos que preveu, però, l’art. 8.a) del Decret-Llei citat). Cal indicar, no obstant, que una gran quantitat dels serveis que observem a un aeroport ja estan concedits a entitats privades a través de diverses fórmules contractuals.

–

3.- El gol definitiu es veia venir des de divendres, ja que el Decret-Llei citat va sotmetre els controladors de trànsit aeri “a la dirección del Ministerio de Defensa quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control.”  És a dir, ja s’obria pas un règim de jerarquia reforçada en el camp dels controladors civils del trànsit aeri.

El  remat decisiu va venir amb l’art. 3 del Reaial Decret 1673/2010, de dissabte, que va declarar l’estat d’alarma per a la normalització del servei públic essencial del transport aeri. L’art. 3 considerava els controladors personal militar i, per tant, “sometidos a las autoridades designadas en el presente real decreto [militars] y a las leyes penales y disiciplinarias militares.”

Es radicalitza, per tant, la perspectiva liberal clàssica: incapacitat gestora de l’Estat i reforçament de la seva funció disciplinària mitjançant un Dret Públic de prerrogatives.

El dia de la bèstia: Reial Decret-Llei 13/2010, de 3 de desembre, “de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo”.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Fa uns anys, el professor García de Enterría va publicar un rellevant llibre amb el títol  “Justicia y seguridad jurídica en un mundo de leyes desbocadas”. En els darrers anys, el protagonista d’aquesta boja cursa és el Decret-Llei que, emparat en la pertinaç crisi, ja no troba pràcticament obstacles al seu imperi regulador. L’últim exemple és el Decret-Llei 13/2010. El seu contingut és un autèntic trencaclosques per als operadors jurídics.

–

2.-En efecte, el Decret-Llei tracta, en síntesi, les següents matèries:

a) Modificació de la Llei de l’Impost de Societats (incentius fiscals, reducció d’obligacions formals, etc.). També es fa una modificació, en la mateixa línia,  de la Llei de l’IRPF i de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

b) Modificació de la Llei 3/1993, bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació. Entre altres aspectes, s’elimina el caràcter obligatori de la quota cameral, així com l’afiliació preceptiva.

c) Mesures per a agilitzar i simplificar la constitució de societats mercantils de capital i reducció de càrregues administratives per a actes societaris.

d) Creació de la societat anònima “Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado” i supressió de l’entitat pública empresarial del mateix nom.

e) Es contracten 1500 “orientadors” per als serveis públics d’ocupació.

f) Modificació de la Llei d’impostos especials (augment del tipus impositiu del tabac).

g) Inclusió en el règim general de Seguretat  Social dels funcionaris públics i d’altre personal de nou ingrés.

–

3.-Sens dubte, l’estrella de Decret-Llei consisteix en la creació de la societat “AENA Aeropuertos SA”. Inicialment, tot el seu capital social correspondrà a l’entitat pública empresarial AENA –que no desapareix- i que  “conservará en todo caso la mayoría de dicho capital, pudiendo enajenar el resto de conformidad con lo establecido en la Ley de Patrimonio de las Administraciones Públicas” (art. 7.1).

Això s’acompanya amb un canvi radical en el règim laboral dels controladors aeris: hores màximes anuals, controls mèdics i submissió a la direcció del Ministeri de Defensa, “quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control”. Cal recordar que això ja s’imposava abans de la declaració de l’estat d’alarma.

En definitiva, un Decret-Llei de contingut caòtic.

CONCEPTE AMPLI DE “SECTOR PÚBLIC” A EFECTES DE LIMITACIONS RETRIBUTIVES AL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Un dels motius de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada en relació al Reial Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual es van adoptar mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, ha estat la seva DESIGUALTAT EN EL TRACTAMENT DELS DIVERSOS GRUPS d’empleats públics. Especialment sagnant era la seva Disposició Addicional novena, que deixava sense aplicació la reducció salarial al personal laboral no directiu de les entitats públiques empresarials RENFE, ADIF i AENA. Això va originar, per exemple, que el personal laboral de Ferrocarrils de la Generalitat sí patís la reducció (imposada en aquest cas, per la norma de la Comunitat Autònoma, amb el consegüent malestar i convocatòria de diverses vagues).

–

2.-El projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals i examinat a la web del CEMICAL, intenta corregir l’anterior defecte amb una concepció molt àmplia i comprensiva de la noció de sector públic a efectes de la planificació general de l’activitat econòmica en matèria de despeses de personal. Els apartats un i onze de l’article 22 inclouen a aquests efectes dins del sector públic:

a) L’Administració General de l’Estat, els seus Organismes autònoms, les Agències estatals i les Universitats de la seva competència.
b) Les Administracions de les Comunitats Autònomes, els Organismes d’elles depenents i les Universitats de la seva competència.
c) Les CORPORACIONS LOCALS I ELS ORGANISMES D’ELLES DEPENDENTS.
d) Les Entitats Gestores i Serveis comuns de la Seguretat Social.
e) Els òrgans constitucionals de l’Estat.
f) “Las SOCIEDADES MERCANTILES PÚBLICAS que perciban aportaciones de cualquier naturaleza con cargo a los presupuestos públicos o con cargo a los presupuestos de entes o sociedades que pertenezcan al sector público destinadas a cubrir déficits de explotación”.
g) “Las entidades públicas empresariales y el resto de los organismos públicos y ENTES DEL SECTOR PÚBLICO ESTATAL, AUTONÓMICO Y LOCAL”.
h) L’apartat 11 de l’article 22 inclou, també, el “PERSONAL DE LAS FUNDACIONES DEL SECTOR PÚBLICO y de los CONSORCIOS PARTICIPADOS MAYORITARIAMENTE POR LAS ADMINISTRACIONES Y ORGANISMOS QUE INTEGRAN EL SECTOR PÚBLICO,” així com el Banc d’Espanya.

–

3.-Recordem que, a tots els casos, el criteri rector es que no podran experimentar cap increment (amb alguna excepció singular, però).

Web del CEMICAL: http://www.diba.cat/cemical/butlleti/fitxers/Butlleti_82/num82_novembre2010.pdf > >

IMPORTANT COP FINANCER AL RÈGIM LOCAL BRITÀNIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Als primers anys de la democràcia espanyola, algunes veus proposaren l’acostament al règim local del Regne Unit. Es considerava una gran virtut la seva simplicitat, ja que l’Administració Local britànica executa les polítiques del Govern central. Això fa als ens locals molt dependents dels criteris del govern de torn (com ha estudiat un equip coordinat per Sílvia DÍAZ-SASTRE (Coord.) dins de VELASCO CABALLERO (Dir.), «Gobiernos locales en Estados federales y descentralizados: Alemania, Italia y Reino Unido», publicat al maig del present any per l’Institut d’Estudis Autonòmics).

–

2.-El Govern britànic ha anunciat aquesta setmana al Parlament LA MAJOR REDUCCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA DES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. Podeu veure l’impacte del programa –denominat 2010 Spending Review- com a gran estrella de la web oficial del Govern: http://www.direct.gov.uk/en/Nl1/Newsroom/SpendingReview/DG_191762

–

3.-Les primeres anàlisis periodístiques consideren que L’ADMINISTRACIÓ LOCAL PODRIA SER EL NIVELL ADMINISTRATIU AMB UN RETALL MÉS CONTUNDENT (un 7,1% combinat amb una reducció de possibilitats impositives, la qual cosa ens porta a un 15% de disminució anual efectiva de la despesa fins a l’any 2015). A canvi, el Govern vol atorgar una major llibertat de determinació del lloc on s’ha de gastar. Mentre els periodistes parlen de que “els Ajuntaments li han de fer la feina bruta al Ministre d’Hisenda”, ELS REPRESENTANTS DE LES ASSOCIACIONS MUNICIPALISTES HAN EXPRESSAT LA SEVA PREOCUPACIÓ. Així, la Baroness Margaret Eaton, president de la Local Government Association (associació que integra les administracions locals) ha indicat , entre altres coses que:

“Aquests retalls causaran un dany i una preocupació real a milions de persones que utilitzen els serveis que l’Ajuntament proveeix, des de programes per a la infància fins a assegurar que els carrers siguin nets. Els Ajuntaments faran tot el que puguin per a minimitzar els efectes d’aquestes reduccions…però els estalvis que caldrà fer afectaran serveis en els quals la gent encara confia.” (Font: The Guardian del 21 d’octubre).