…1.-L’article 1.5 de la Norma suprema recull el que, en aquests anys, ha estat l’aspecte més discutit del desenvolupament constitucional del país dels Pirineus. Es tracta de la configuració territorial d’Andorra. En concret, disposa l’art. 1.5:

…“Andorra està integrada per les parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany”.

…Aquesta disposició és desenvolupada al Títol VI, relatiu a l’estructura territorial. Encara que estem davant d’institucions que cal incloure dins del règim local (és a dir,  com el municipi a Espanya o la Commune a França), no podem oblidar la rellevància que té la circumscripció parroquial en l’elecció del Consell General. Així, d’acord amb l’art. 52 de la Constitució (el subratllat és nostre):

…“El Consell General es compon de vint-i-vuit i d’un màxim de quaranta-dos Consellers Generals, la meitat  dels quals s’elegeixen a raó d’un nombre igual per cadascuna de les set Parròquies i l’altra meitat s’elegeix per circumscripció nacional.”

**

…2.-Com hem dit, la qüestió de la regulació dels Comuns ha estat, al llarg dels darrers temps, el punt més debatut des del punt de vista constitucional. Com si aquest petit país ens volgués dir que, al final, la lluita entre contrades és més profunda en l’ésser humà que els grans conflictes ideològics o econòmics.

…Caldrà estudiar aquest aspecte que comentem en el marc de l’anàlisi del Títol VI, relatiu a l’estructura territorial. No obstant, donarem ara les pautes elementals de la seva arquitectura institucional.

…La unitat territorial inferior de l’Estat andorrà és la Parròquia. L’expressió dels seus interessos, així com la seva representació i administració, correspon als Comuns (arts. 79.1 i 79.2 de la CPA). Recordem que els Comuns són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei.

…Ens hem de preguntar de seguida els interrogants bàsics: l’extensió de les competències assignades  i la base financera de la seva actuació. Respecte a la primera qüestió, la Constitució fa dues precisions rellevants. En primer lloc, el seu art. 79.2 concreta que els comuns:

…-Expressen els interessos de les parròquies (existeix, per tant, un interès general parroquial reconegut constitucionalment).

…-Aproven i executen el pressupost comunal (concreció bàsica d’una autonomia administrativa efectiva).

…-Fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial.

…-Gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial.

**

…3.-Observi’s la importància que se li atorga a la gestió i administració dels seus béns, aspecte que, al llarg del temps, es convertirà en un dels grans cavalls de batalla. Existeix, a més, una segona previsió important, que és la continguda a l’art. 80 CPA. Aquest precepte determina que (la negreta és nostra), “dins el marc de l’autonomia administrativa i financera dels Comuns, les seves competències són delimitades mitjançant Llei Qualificada”, almenys en una sèrie de matèries. Per exemple, cens de població; comerç,  indústria i activitats professionals; béns propis de domini públic comunal; recursos naturals; cadastre; urbanisme; vies públiques…

…A més de l’aspecte competencial, l’art. 81 preveia –independentment del sistema tributari– una Llei Qualificada de transferències amb el següent contingut (el subratllat amb negreta és nostre):

…“Amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels
Comuns, una Llei Qualificada determina les transferències
de capital del Pressupost General als Comuns, garantint
una partida igual per a totes les Parròquies i una
partida variable, proporcional segons la seva població,
l’extensió del seu territori i altres indicadors.”

            Ja avancem que la determinació de la partida variable no ha estat, precisament, una qüestió pacífica.

***