| 1.-Abans d’exposar com funciona en el dia a dia el mecanisme, convé pensar en l’objectiu, en els gran fonament que el sosté: la recuperació de l’expressió oral. A l’àmbit pedagògic es parla molt de competències, però, a l’hora de la veritat, els exàmens i les valoracions es basen de forma unànime en textos escrits, ja sigui amb preguntes explicatives o amb el discutible test. Cal tornar a l’examen oral o, almenys, que aquest tingui un pes significatiu en el conjunt de la carrera (potser un cinquanta per cent?). |
| 2.- Els arguments són abassegadors en el món del Dret. No són només les oposicions d’elit i les seves proves orals. Estem parlant també de la intervenció de lletrats al món del procés judicial, de la reunió amb els clients, de les assemblees laborals, de la política… En tots aquests casos ens agradaria que els nostres llicenciats sabessin emprar un llenguatge clar i precís, que poguessin improvisar un petit discurs o una argumentació, que no tinguessin massa por en aixecar-se exposar sense papers la seva posició, amb el to i vocabulari adequat. |
| 3.-Lamentablement, la pràctica totalitat dels meus estudiants admeten que no han fet mai un examen oral a la universitat. De vegades, apareix alguna referència redemptora a alguna avaluació aïllada de Dret civil i poca cosa més. Per tant, hem de plantejar la nostra experiència com un aprenentatge progressiu, com l’autèntica creació d’una manera de fer. Ja veurem que això comporta limitacions. Per a no perdre’ns en conceptes teòrics, els convido a veure com funciona el curs. Així aniran sortint pel camí altres finalitats addicionals. |
| 4.-El curs consta de 9 lliçons i un tema introductori. Es tracta d’un temari clàssic de l’assignatura de Dret administratiu III. Aquí cal fer una primera reflexió. Inicialment, es preveia la presència de tres temes introductoris inicials, de tal manera que, al primer mes, l’alumne ja tenia una visió global del curs. Així es va fer l’any passat al curs de Dret Administratiu III a ADE+Dret, que va servir com a llavor de l’experiment que estem comentant. No obstant, aquest any, de cara a adaptar-lo al nou model docent, vam preferir disminuir la rellevància de la visió global introductòria, que va quedar reduïda a un tema. Ara bé, opino personalment que és una peça que encara pot recuperar-se. |
| 5.-L’estudiant ha d’exposar cada tema en un termini que va entre 5 i 10 minuts, després de dedicar un parell de minuts a fer un esquema en un paper en blanc (si ho desitja). És cert, però, que en la darrera fase del curs els temes es van subdividir en dues parts . No eren 9, sinó 18 (l’introductori –el zero- ja no entrava). Es podia optar a fer nou temes –amb nota màxima de 7- o intentar la màxima nota –però presentant-se als 18. |
| 6.-Aquest és un punt que variarà una mica en el segon semestre. Es mantindrà aproximadament el nombre de lliçons, però oscil·laran entre el tema clàssic –per exemple, l’expropiació forçosa- i altres que seran més creatius (i que en part hauran de ser investigats per l’alumne). Per exemple, com es valora un bé que ha de ser expropiat o bé indicar els passos que ha seguit un expedient expropiatori recollit a una sentència. Així podríem treballar jurisprudència, dictàmens, textos legislatius,etc. |
| 7.-Apareix aquí un altre dels objectius rellevants del nostre experiment. El professor ha d’entregar els temes pel campus virtual, encara que pot deixar alguns espais “en blanc” de cara a consultar els manuals. En general, es recomana consultar els manuals per a consolidar els coneixements i fer un millor examen oral. |
| 8.-Però aquest és un punt que hem de millorar. L’experiència demostra que al nostre alumne mitjà li costa obrir les planes d’un manual i situar-se en el seu índex. De fet, els que han sabut utilitzar els textos de referència i han ampliat convenientment han marcat la diferència. Crec que hem de lliurar menys materials escrits i deixar un cert espai per a la pròpia lectura i configuració. No obstant, això ha de fer-se de manera precisa, assenyalant que el manual és una ampliació per a incrementar la qualitat o bé, en altres casos, és un pas necessari per a completar el tema. De tota manera, si l’experiència ha de funcionar bé, és necessari que el professor lliuri uns apunts clars, precisos i complets. Sobre aquesta base és possible l’ampliació . Així ho vam fer utilitzant el campus virtual, amb excepció de la darrera lliçó –relativa a contractació pública- on es van lliurar unes gravacions o “podcast” amb àmplia informació. |
| 9.-Amb el programa i uns apunts que van apareixent al campus, ja pot començar el curs. El primer dia, lògicament, s’explica el treball que es realitzarà. És normal una certa inquietud. Per aquest motiu, hem instaurat com a pràctica que la darrera mitja hora de la classe de presentació apareixen uns quants alumnes del curs precedent, que expliquen lliurement la seva experiència (el professor surt de classe). |
| 10.-A més del programa, els alumnes reben el primer dia el calendari del curs. Apareix aquí un matís important. Les tres primeres setmanes es dediquen, tant a l’hora de teoria com als seminaris, a explicar la totalitat del curs. Tenint en compte el volum horari que s’hi dedica, els estudiants tenen en aquest temps una visió sintètica del programa (a més, ja tenen una part dels apunts al campus virtual). |
| 11.-La quarta setmana ja comencem els exàmens. El sistema funciona alternant l’explicació amb els exàmens. Com que els estudiants estan distribuïts en dos grups (en funció del cognom), el normal és que un alumne faci tres exàmens orals durant el curs. |
| 12.-En efecte, es fan els exàmens a classe. Davant tothom en la classe de teoria i en grups reduïts en la classe de seminari. El professor comenta com ha anat l’exposició i, respectuosament, indica els aspectes positius i els possibles camps de millora. És convenient que, en acabar la classe, comuniqui a l’alumne personalment la seva nota i li faci potser algun comentari més personal. De tota manera, a mesura que avança el curs, es va creant un clima de confiança que permet fer més valoracions en públic. |
| 13.-Aquí els seminaris juguen un paper important, ja que el professor pot afegir aspectes oblidats de l’explicació, introduir matisos, etc. |
| 14.-La selecció dels estudiants que pujaven a l’estrada es feia a l’atzar. La simple inassistència implicava un zero. També es donava sovint la possibilitat de que pugessin voluntaris. |
| 15.-Aquí va aparèixer el problema del nombre d’estudiants. Amb 114 matriculats cal anar molt en compte. En general, el sistema prima els que van al dia i tenen interès en sortir. A la segona fase, a ADE i DRET, amb un volum d’estudiants molt més reduït, el funcionament serà molt millor. De tota manera, la distribució en dos grups per ordre alfabètic i l’ús intensiu dels seminaris han permès veure quin era exactament el nivell de cada persona. |
| 16.-És una càrrega excessiva? L’experiència ens demostra que no, ja que es comença per un tema (primers exàmens ) i s’acaba preguntant per tot el programa. D’altra banda, cal tenir present que es van intercalant setmanes d’explicació i aportació de casos i problemes (això últim, especialment als seminaris). És molt important que els professors es comuniquin les qualificacions, el nivell que estant tenint les explicacions, etc. |
| 17.-Com haureu pogut veure, els altres alumnes veuen les exposicions dels companys. Aquest és un punt importantíssim. Tots aprenem de tots. Estem davant un punt molt descuidat a la pràctica universitària: els estudiants no saben com ho fan els millors (amagats en un test purament numèric o en una pàgina que sols llegeix el professor). Ja adverteixo que després de cada intervenció, s’aplaudeix (hagi anat com hagi anat). |
| 18.-Els altres estudiants, per tant, observen com ha fan els seus companys i les explicacions que fa el professor. Això pot ser una mica pesat a mesura que avança el curs. Per aquest motiu, hem reduït l’extensió dels temes (entre 3 i 5 minuts) i el seu plantejament (combinem les lliçons teòriques i les qüestions més creatives). |
| 19.-Per a augmentar l’interès dels alumnes en venir a classe i participar, s’utilitzaren dues tècniques: |
| -Un qüestionari on l’alumne avaluava (i indicava el seu nom , si volia) els elements clau de les exposicions dels companys: claredat, precisió terminològica, ampliacions, elegància expositiva i algun aspecte complementari que l’avaluador vulgui afegir. De fet, són aquests epígrafs els que els professors treballen per a avaluar. |
| –Preguntes a l’aire formulades pel professor en relació a algun punt explicat, a l’examen fet per algun company, etc. D’acord amb les indicacions del professor, un alumne prenia aquestes qualificacions suplementàries i les sumava i guardava fins a final de curs. |
| Sí, és un sistema competitiu. Al campus virtual es van actualitzant els resultats i s’utilitza el vocabulari de la fórmula 1 (que està bastant estès entre els estudiants): pole position, second line, third line-caution, warning zone. |
| És cert que aquest sistema afavoreix els alumnes que s’estimen els reptes i són coratjosos. Per tant, cal compensar-ho amb un suport específic per als nois amb més dificultats. Per aquest motiu, es va establir un torn especial d’exàmens en grups de dos o tres al despatx del professor com a fórmula específica de tutoria (es van dedicar algunes tardes dels dijous). Aquests exàmens tenien una qualificació més reduïda en principi. Era una espècie de treball en boxes que permetia que molts sortissin després disparats… |
Demà publicarem el nom dels alumnes candidats a Matrícula d’honor. M’encantaria escriure el nom de tots els estudiants, ja que el nivell ha estat altíssim. Que siguin aquests noms escollits, per tant, els que simbolitzin la feina de tot un grup. Dintre de quinze dies comença la segona fase de l’experiment, amb un grup més reduït a la llicenciatura d’Administració d’Empreses i Dret.
Ciudades, leyes y letras 