Categoría: Dret comparat

«Deep America» i Vella Europa. Ciutats i comerços (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Fotografia:Alex S.Maclean. «Water connection». *

 

 

1.-M’han sorprès les darreres declaracions del principal candidat republicà a la Casa Blanca,  Mitt Romney. Dic principal perquè sembla que va primer en el peculiar sistema de comicis nord-americà (no obstant, els interessats en els grans debats ideològics i jurídics, potser treuran més suc del llibertarià Ron Paul i el seu “retorn als valors constitucionals”).  Arran de la seva darrera victòria a New Hampshire, va proclamar que Obama “vol convertir els Estats Units en una societat subsidiada, a l’estil europeu”. I va afegir:

 

 

“Volem assegurar que encara formem part d’un lliure i pròsper país d’oportunitats. El president pren la seva inspiració de les capitals europees; nosaltres mirem les ciutats i els petits pobles dels Estats Units.”

 

—

 

   2.-Es tracta d’un vell tòpic, que ara es treu perquè l’opinió pública nord-americana mira amb cara d’estranyesa la “crisi de l’euro”. Ara bé, la comparació entre l’Amèrica dels petits pobles i de les seves singulars ciutats i l’”Europa de les capitals” ja fa temps que va començar a marcir-se. És cert que els dos punts de partida eren diferents, però la convergència és ara evident (tot i que lenta en alguns aspectes). “Ells” estan molt interessats en el que nosaltres fem i els europeus són cada dia més americans. El meu lloc de feina, per exemple, és al costat de l’autopista “B-30”. Segons alguns urbanistes, aquest tram és un exemple de morfologia urbana típicament nord-americana.

 

—

 

3.-És veritat, però, que és molt freqüent que, a Europa, la normativa operi com a fre o retardador de demandes socials favorables a l’american way of life.  A Espanya, el debat es juga principalment en dos camps:

 

-Llibertat d’horaris.

-Llibertat efectiva d’establiment.

 

Apuntarem demà algunes notes sobre aquest darrer punt a partir de la reforma del Decret-Llei català d’equipaments comercials efectuat per la recentíssima Llei 9/2011, de promoció de l’activitat econòmica.

Memòries d’un nen keynesià

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

     1.- La meva generació va estudiar amb el catecisme del mestre que prenia el té amb Virgínia Woolf a les plujoses tardes londinenques. Fins i tot, varem aprendre la faula de l’obrer que obria un forat, el tapava (cobrava) et voilà!: ja tot anava millor. Alguns arribaren a injectar-se  Galbraith en vena. L’avi Paul A. Samuelson, sempre tan mesurat, recomanava però ser cautelós amb aquests experiments i no prendre mal (per cert, acabo de saber que el seu venerable manual ha estat el llibre d’economia per a universitaris més venut a tota la història).  Un servidor encara va tenir la sort de que el cultíssim masover Vladimir Lamsdorff  ens va obrir un dia la portalada de la immensa casa Hayek i ens posava a les nits els discos clandestins de Milton Friedmann.

 

—

 

      2.-Passaren els anys i els monetaristes van créixer com xampinyons. Però es casaren sovint amb parelles malgastadores. Sempre havia un motiu per a dilapidar: una guerra exòtica, un sensual estímul o un canvi de l’habitació dels nens.

 

      Aquí varem conèixer les primeres normes d’estabilitat pressupostària i dèficit zero en el sentit actual amb el gabinet Aznar (que després serien derogades o adaptades) , fins arribar a la paradoxa final en aquest estiu tan suau.

 

—

 

      3.- Aquella generació encara compra diaris de paper. Aprofitant els fulls que ha posat al terra la senyora de la neteja, llegeixo l’article de Gérard Courtois a Le Monde del dia 23 d’Agost.

.

 

      El president Sarkozy ha decidit que el talismà de la disciplina pressupostària rebrà el nom de “règle d’or”. Més amunt dels Pirineus també porten dies d’anades i vingudes amb l’oposició per a trobar el millor encaix per a una reforma constitucional, que es combinaria amb lois organiques posteriors per a precisar la Carta Magna.

 

.

 

      Courtois considera que el darrer text discutit a nivell parlamentari és realment alambinat, però de ben segur que els lector d’aquestes contrades poden tenir interès en llegir-lo:

 

.

 

      “Les lois-cadres d’équilibre des finances publiques déterminent , par au moins trois années, les oriéntations pluriannuelles, les normes d’évolution et les règles de gestion des finances publiques, en vue d’assurer l’équilibre des comptes des administrations publiques. Elles fixent, pour chaque année, un plafond de dépenses et un minimum de mesures nouvelles afférentes aux recettes que s’imposen globalement aux lois de finances et aux lois de financement de la Sécurité sociale.”  *

 

 

.

*La traducció aproximada seria aquesta:

 

      “Les lleis-marc d’equilibri de les finances públiques determinen, durant almenys tres anys, les orientacions plurianuals, les normes d’evolució i les regles de gestió de les finances públiques, amb l’objectiu d’assegurar l’equilibri  dels comptes de les administracions públiques. Elles fixen, per a cada any, un sostre de despeses i un mínim de noves mesures relatives als ingressos, que s’imposen globalment a les lleis de finances i a les lleis de finançament de la Seguretat Social.”

 

      Avec le temps…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les Administracions Locals no estan mortes: la nova Llei de Règim Local a la Gran Bretanya.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article ( LOCAL GOVERNMENTS ARE NOT DEAD: THE NEW LOCALISM BILL IN UNITED KINGDOM).

1.- El Govern britànic va presentar davant del Parlament el 13 de desembre del 2010 una nova Llei de Règim Local. Actualment,  està en fase de debat a la Cambra dels Comuns, però les perspectives per a la seva aprovació final són bones.

A Europa, les administracions locals es troben en dificultats per dues raons:

–         Crisi econòmica.

–         Dubtes sobre la seva eficiència i la multiplicació excessiva de nivells administratius (especialment, supramunicipals).

En aquest context, però, el Govern ha sorprès l’opinió pública. La nova Llei de Règim Local retornarà als ajuntaments i als districtes potestats més àmplies i, a més, concedirà a les comunitats locals més control en matèria d’habitatge i d’urbanisme.

–

2.- El primer article de la nova Llei de Règim Local atorga als ajuntaments una competència administrativa general (sense perjudici de les concretes competències d’altres administracions). En síntesi, l’objectiu és augmentar el paper de la democràcia local. Per exemple, la Llei lliura als residents el dret d’impulsar referèndums sobre qualsevol assumpte d’interès local, així com el poder de vetar els increments tributaris excessius plantejats pels ajuntaments. La Presidenta de l’Associació de Governs Locals (LGA), Baronesa Margaret Eaton, ha declarat que el projecte de Llei recull moltes de les demandes que l’Associació havia formulat, però que encara rauen massa competències en el govern central.

Antonia LAYARD ha apuntat que existeix preocupació, especialment en els sectors d’esquerra, per l’articulació entre aquest “localisme” i el programa electoral dels conservadors, que propugna una noció cada cop més vaga i inexplicable de “Gran Societat” (Big Society, que s’entén a Anglaterra com a preponderància dels individus i de la societat civil sobre l’Estat). Això podria donar ales  a la configuració –també a nivell local- d’un “Estat petit”:

“En especial, existeix la consciència de que els municipis més estables i pròspers podrien invertir temps i recursos en projectes locals i que els veïnats més vulnerables o canviants podrien entrar en situació de risc. Aquestes diferències podrien créixer si no hi ha prou recursos per a encoratjar i facilitar la presa de decisions a nivell local (ja sigui en urbanisme i ús del territori, o, en general, pel que fa als serveis locals). Cal tenir en compte, a més, que s’espera una severa reducció dels pressupostos públics, amb el subseqüent tancament de serveis.»

–

3.- Les previsions en matèria d’urbanisme mostren importants modificacions. Per exemple, més possibilitats per als plans d’àmbit de districte o neighbourhood, que podrien ser aprovats si obtinguessin el 50% dels vots en un referèndum. A més, es reforma la tributació municipal sobre infrastructures, que permet als ajuntaments imposar als urbanitzadors un pagament per  la seva realització. Una part dels ingressos serà lliurement disponible pel municipi.

Finalment, la nova Llei dóna suport a les idees de KEN LIVINGSTON, ex-alcalde de Londres, i assigna noves competències en matèria d’habitatge i de regeneració urbana a la «Autoritat del Gran Londres» (Greater London Authority), i aboleix l'»Agència de Desenvolupament per a Londres» (London Development Agency).

Podeu trobar més informació a:

– La web oficial del Parlament anglès: http://www.parliament.uk/

– Un interessant blog sobre democràcia local: http://lgiu.wordpress.com/

– Un ampli blog sobre normativa urbanística (amb l’opinió complerta d’Antonia Layard): http://lawprofessors.typepad.com/land_use/

– Podeu llegir un estudi clàssic sobre competitivitat entre administracions públiques a BALLBÉ, M i PADRÓS, C: Estado competitivo y armonización europea, Barcelona, 1997.

——————————————————————————————————————————————

LOCAL GOVERNMENTS ARE NOT DEAD: THE NEW LOCALISM BILL IN UNITED KINGDOM.

1.- The British Government presented a new Localism Bill to Parliament on 13 December 2010. Now, the House of Commons is debating it, but the prospects to be passed are good.

In Europe, local governments are in trouble for two reasons:

-Financial crisis.

-Doubts about their efficiency and excessive multiplication of local level governments.

But, in this context, the UK Government has surprised public opinion. The Localism Bill will devolve greater powers to councils and neighbourhoods and will give local communities more control over housing and planning decisions.

–

2.- The first article of the Bill gives councils a general power of competence. In general, the goal is more local government. For instance, the Bill wants to give residents the power to instigate local referendums on any local issue and the power to veto excessive council tax increases. The Local Government Association (LGA) Chairman Baroness Margaret Eaton said that the Bill offers many of the things the LGA has been asking for, but there is still a long list of powers for central government.

Antonia LAYARD has noted that there is concern, particularly on the left, that this articulation of localism and the Conservative’s election commitment to a rather vague and poorly understood notion of a “Big Society” can provide further justification for a “small State”:

“Specifically, there is a sense that while stable and affluent communities may be able to invest time and resources in local projects, more vulnerable or transient communities may become exposed. These differences may be amplified if there are insufficient resources to encourage and facilitate local decision-making (on land use and in relation to local services more generally) and if local government budgets are, as expected, severely reduced with services withdrawn.”

–

3.- The planning provisions show important changes. For instance, more possibilities for neighbourhood plans, which would be approved if they received 50% of the votes cast in a referendum. The Localism Bill also amends the Community Infrastructure Levy, which allows councils to charge developers to pay for infrastructure. Some of the revenue will be available for the local community.

Finally, the new Bill backs the ideas of KEN LIVINGSTON, ex-London mayor, and gives new housing and regeneration powers to the Greater London Authority, while abolishing the London Development Agency.

You can read more information on:

–  The official web of UK Parliament: http://www.parliament.uk/

–  An interesting blog about Local Democracy: http://lgiu.wordpress.com/

–  A comprehensive blog about Land Use Law (and the full opinion of Antonia Layard): http://lawprofessors.typepad.com/land_use/

You can read a classic study about competitiveness between public administrations on BALLBÉ, M. and PADRÓS, C.: Estado competitivo y armonización europea, Barcelona, 1997.

«Les lois inapplicables, un mal français» [pas du tout!]

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Un dels tòpics del Dret Públic contemporani és la proliferació normativa. Els meus col·legues encara recordaran la “metralladora normativa” –en expressió o d’Ortega y Gasset-, la no menys famosa “legislació motoritzada” o fins i tot el crit decimonònic de Torres Mena reclamant la definitiva codificació i estabilització del Dret Administratiu.

El problema és complex i són moltes les veus que ja lliguen directament excés de normes i manca de la seguretat jurídica constitucionalment reconeguda. Però no hi ha solució. El desenvolupament de l’Estat com a fórmula de dominació (clarament, en la versió continental europea) implica la reducció de la llibertat estimativa de l’aplicador (ja sigui un operador judicial, administratiu o merament privat). ¿Ens atreviríem a fer molt poques lleis i molt curtes –fins i tot, sense la seqüela reglamentària- i deixaríem en mans dels destinataris i dels aplicadors un arbitri amplíssim?

–

2.-L’editorial de Le Monde d’ahir considerava aquest pecat “una malaltia francesa” (ah, la France!…). La tesi era aquesta (la traducció és nostra):

“El gust molt francès per les lleis “xerraires”, inútils, redundants, decoratives o de circumstàncies ha estat moltes vegades denunciat pels millors esperits. Avui, més encara que ahir, aquesta malaltia nacional sembla incurable.”

L’editorialista entenia que la qüestió estava d’actualitat perquè el Senat francès, en el seu informe anual sobre l’aplicació de les lleis, assenyalava que la majoria de les lleis aprovades pel Parlament en el darrer any “segueixen sense tenir efecte per falta de textos reglamentaris d’aplicació”. El tema és especialment preocupant a França, a causa de la seva peculiar reserva reglamentària prevista per la Constitució.

–

3.-François Fillon ja havia anotat en una circular del 29 de febrer del 2008 dirigida als membres del seu govern que les reformes engegades quedaven sovint paralitzades per manca de desenvolupament posterior. L’editorial assenyala, en fi, un exemple que ens sonarà proper:

“[…]: la llei que crea una prestació diària d’acompanyament d’una persona al final de la seva vida ha estat votada, per unanimitat, al febrer del 2010; set mesos més tard, cap dels seus decrets d’aplicació havia estat publicat.”

En fi, si voleu opinar sobre aquesta qüestió, que patim diàriament, us convido a fer-ho tot seguit.

Els municipis nord-americans encaren la crisi

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article (USA cities face up to crisis).

1.-L’especialista en administracions públiques Neil Peirce publicava el diumenge 5 de desembre al Washington Post un article sobre la crisi fiscal de les ciutats als Estats units. En principi, llegim un vocabulari similar a la realitat europea, amb reducció d’ingressos i finalització dels programes d’estímul que fins ara havia mantingut el Govern Federal (central). A més, s’observa un extraordinari augment en les despeses socials i de salut pública, en part per l’impacte social de la crisi i en part per l’avenç en les polítiques de cobertura sanitària impulsades per l’Administració Obama.

–

2.-No obstant, la realitat descrita mostra algunes peculiaritats interessants. En primer lloc, l’escassa esperança en que els republicans –sovint favorables als governs locals- capgirin la situació, ja que l’augment d’influència del Tea party (implacablement contrari al deute públic) els lliga de peus i mans. El mateix autor –lleugerament favorable a les tesis demòcrates- considera que el dèficit nord-americà és un autèntic tsunami.

A més, creix el nombre d’Estats contraris a l’aprovació de lleis d’habilitació als grans municipis per a que participin de la tributació sobre la renda.

–

3.-Un altre aspecte curiós és que l’autor lloa, no obstant, que més del 90% dels municipis nord-americans tenen els seus pressupostos equilibrats i que no existeixen grans riscos de fallides. Segons sembla, la disminució d’ingressos serà compensada amb acomiadaments massius de personal.

Podeu llegir tot l’article a:

http://citiwire.net/post/2423/comment-page-1/#comment-1976

——————————————————————————————————————————

USA cities face up to crisis.

1.- Neal Peirce is a specialist in public administration. On Sunday 5th December, he published an article in the Washington Post about the financial crisis in American cities. In general, his words and ideas are similar to those in Europe: revenue will plunge sharply and the federal stimulus financing is going to be seriously reduced. Localities also suffer an increase in social subsidies and health care costs. Both are consequences of the economic downturn and the improvement in public support for “Medicare”, fostered by the Obama Administration.

–

2.- We should look more closely at some aspects of this situation. The first question is the position of the Republican Party. This party often backs local government interests. But a rising Tea Party could react angrily if they lift a finger to help. Don’t forget that the Tea Party wants to fight strongly against public deficit at all levels of America’s federal system. Peirce is probably close to Democratic Party positions, but considers that American public spending is a dangerous hurricane.

Also, more and more States are denying big cities the right to share income taxes.

–

3.- Peirce remarks that over 90% American municipalities have balanced budgets. There aren’t big failure risks. However, it does seem that there could be a lot of lay offs if incomes are reduced.

You can read the complete article:

http://citiwire.net/post/2423/comment-page-1/#comment-1976

Vol França reduir el nombre de municipis? Tu quoque?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Del 23 al 25 del present mes s’està realitzant a Paris el Congrés de l’Associació d’alcaldes de França –Association des Maires de France-. Aquest any, té un significat especial, perquè el Senat i l’Assemblea Nacional han aprovat ja (el 9 i el 17 de novembre, respectivament) la reforma de la normativa de les col·lectivitats territorials –Code des collectivités territoriales-.

La premsa francesa ha indicat que, al final, la nova legislació no s’ha atrevit amb la qüestió de l’existència de 36.793 communes o municipis.  Segons Michel Delbergue, a Le Monde, l’admissió de l’acumulació de mandats als alcaldes (per exemple, l’alcalde de Nancy fa 27 anys que hi exerceix com a tal) i la presència al Senat d’una representació pròpia dels electes locals doten el sistema municipal francès d’un considerable conservadorisme. Per tant, aigües calmades en aquest sentit a França.

–

2.-Ara bé, la pràctica municipal havia multiplicat extraordinàriament els syndicats de communes, una espècie–aproximadament – de mancomunitats voluntàries amb personalitat jurídica. La reforma del Codi de les col·lectivitats territorials intenta posar ordre en aquesta proliferació i ordena l’agrupació dels municipis en una tècnica de col·laboració municipal forçosa denominada communautés de communes (o altres,  per a determinats territoris, com les communautés urbaines o les communautés d’agglomérations). En canvi, la creació d’un nou municipi per fusió voluntària se segueix sotmetent a tràmits feixucs.

A més, existeixen altres ens supramunicipals, que no s’estenen per tot el territori, sinó per àmbits metropolitans. En concret, les métropoles i els pôles métropolitaines. La comissió de l’antic primer ministre Balladour i un sector de la doctrina propugnaven la constitució d’algunes entitats metropolitanes fortes, amb competències decisòries en matèria d’urbanisme, habitatge, transport i fiscalitat. Al final, però, això no s’ha concretat, encara que un decret del Consell d’Estat ha de fixar encara el llistat concret de competències en matèria d’ordenació del territori, transports i medi ambient.

–

3.-Òbviament, tot això s’aprova en un marc de congelació de les aportacions estatals als municipis i a la intercommunalité (fórmules de col·laboració local ja indicades).

Podeu seguir els discursos de l’assemblea francesa d’alcaldes a:

http://www.amf.asso.fr/congres/accueil.asp?DOC_N_ID=10155&RUBRIQUE=246

IMPORTANT COP FINANCER AL RÈGIM LOCAL BRITÀNIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Als primers anys de la democràcia espanyola, algunes veus proposaren l’acostament al règim local del Regne Unit. Es considerava una gran virtut la seva simplicitat, ja que l’Administració Local britànica executa les polítiques del Govern central. Això fa als ens locals molt dependents dels criteris del govern de torn (com ha estudiat un equip coordinat per Sílvia DÍAZ-SASTRE (Coord.) dins de VELASCO CABALLERO (Dir.), «Gobiernos locales en Estados federales y descentralizados: Alemania, Italia y Reino Unido», publicat al maig del present any per l’Institut d’Estudis Autonòmics).

–

2.-El Govern britànic ha anunciat aquesta setmana al Parlament LA MAJOR REDUCCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA DES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. Podeu veure l’impacte del programa –denominat 2010 Spending Review- com a gran estrella de la web oficial del Govern: http://www.direct.gov.uk/en/Nl1/Newsroom/SpendingReview/DG_191762

–

3.-Les primeres anàlisis periodístiques consideren que L’ADMINISTRACIÓ LOCAL PODRIA SER EL NIVELL ADMINISTRATIU AMB UN RETALL MÉS CONTUNDENT (un 7,1% combinat amb una reducció de possibilitats impositives, la qual cosa ens porta a un 15% de disminució anual efectiva de la despesa fins a l’any 2015). A canvi, el Govern vol atorgar una major llibertat de determinació del lloc on s’ha de gastar. Mentre els periodistes parlen de que “els Ajuntaments li han de fer la feina bruta al Ministre d’Hisenda”, ELS REPRESENTANTS DE LES ASSOCIACIONS MUNICIPALISTES HAN EXPRESSAT LA SEVA PREOCUPACIÓ. Així, la Baroness Margaret Eaton, president de la Local Government Association (associació que integra les administracions locals) ha indicat , entre altres coses que:

“Aquests retalls causaran un dany i una preocupació real a milions de persones que utilitzen els serveis que l’Ajuntament proveeix, des de programes per a la infància fins a assegurar que els carrers siguin nets. Els Ajuntaments faran tot el que puguin per a minimitzar els efectes d’aquestes reduccions…però els estalvis que caldrà fer afectaran serveis en els quals la gent encara confia.” (Font: The Guardian del 21 d’octubre).