Categoría: Dret Tributari

Crònica de jurisprudència VII: l’exagerada força retroactiva de la Justícia Constitucional (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- L’entitat mercantil De Manuel Joyeros, S.L. succeí empresarialment a l’entitat Comercial Masaky, S.L. A aquesta se li havien estès diverses actes per la Inspecció de Tributs, signades en conformitat i generadores de les pertinents liquidacions (per IVA i per Impost de Societats). La situació econòmica de Comercial Masaky, S.A. i els seus impagaments provocaren que l’Agència Tributària dictés la declaració de fallit i la resolució de derivació de responsabilitat a l’entitat successora –De Manuel Joyeros, S.L.- com a responsable solidari.

–

2.- L’acord de derivació de responsabilitat fou anul·lat per la jurisdicció contenciosa administrativa, que ja havia declarat la nul·litat de ple dret dels articles dels Reglaments Generals de Recaptació de 1968 i 1990, que establien el caràcter solidari de la responsabilitat dels successors en l’exercici d’activitats econòmiques.

Això donà lloc a un nou acord de derivació de la responsabilitat, ara amb caràcter subsidiari (encara que l’article 42.1.c) de la vigent Llei General Tributària ha retornat a la regla de solidaritat en la successió en la titularitat o exercici d’explotacions o activitats econòmiques).

–

3.- El successor interposà reclamació econòmico-administrativa i recurs contenciós-administratiu contra l’acte de derivació de responsabilitat i contra les liquidacions originàries. Posteriorment, com veurem demà, interposà recurs d’empara, que fou resolt per una discutible Sentència del TC de 21 de desembre del 2010.

Enllaç a la Sentència:

http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Sentencia.aspx?cod=10048

Ja està aquí: Pla General de Control Tributari de 2011.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 116 de la Llei General Tributària va establir l’obligació anual d’elaboració d’un Pla de control tributari, que té caràcter reservat. No obstant, això no impedeix la publicitat dels criteris generals. El Pla General de Control Tributari té la següent estructura:

a) Directrius generals.

b) Plans parcials de control de les diferents àrees (Inspecció financera i Tributària, Duanes i Impostos Especials, Gestió Tributària i Recaptació).

c) Normes d’integració dels plans parcials, incloses les actuacions conjuntes, successives o coordinades de l’Agència Tributària i les actuacions prioritàries que cal desenvolupar amb les Administracions tributàries autonòmiques.

Per Resolució de 2 de febrer del 2011 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, s’han publicat les Directrius Generals de control Tributari per a 2011.

—

2.- Aquestes directrius han generat un considerable interès en l’opinió pública per diverses raons. En primer lloc, per l’èxit de recaptació de l’Agència durant l’exercici 2010. En segon lloc, pel paper determinant que té el manteniment i augment dels ingressos públics en una situació de fort dèficit. I, en tercer lloc, per la rellevància que té l’actuació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en un ambient d’economia submergida creixent.

—

3.- El Pla té tres parts en el control del frau: comprovació i investigació  en general, fase recaptatòria i tributs cedits. Evidentment, seria difícil resumir aquí les deu pàgines de primmirats criteris que formen l’annex de la resolució. No obstant, des del punt de vista jurídic, crida l’atenció el següent:

-Es manté el caràcter prioritari en el control de les activitats professionals (despeses fictícies, repercussió incorrecta de l’IVA, etc.).

-Control de mitjans de pagament (bitllets “d’alta denominació”, moviments d’efectius elevats, etc.).

-Control del frau en subcontractacions (empreses creades per a emetre factures falses).

-Control sobre obligats tributaris ja condemnats per delicte fiscal i sobre deutors amb incompliment sistemàtic d’obligacions fiscals.

-Lluita contra l’economia submergida amb estratègies concretes de visita presencial, coordinació amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social i tractament de la informació procedent de la nova declaració anual sobre consums d’energia elèctrica.

—

.- Resolución de 2 de febrero de 2011, de la Dirección General de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se aprueban las Directrices Generales del Plan General de Control Tributario de 2011.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2280

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Decret 109/2011, sobre criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per el 2010 mentre no siguin vigents els del 2011, ha establert al seu article 9 «mesures específiques en matèria de despeses de personal. En general, és més restrictiu que les previsions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat en matèria de nou personal i reposició. En concret, els tres primers apartats de l’article 9 determinen que:

“A partir de l’1 de gener de 2011 i durant el període de pròrroga pressupostària:

a) No es podran reposar els efectius de personal que hagin causat baixa per jubilació, defunció o qualsevol altra forma d’extinció definitiva de la relació laboral, llevat del personal docent del departament competent en matèria d’educació i del personal sanitari de l’Institut Català de la Salut, en què es manté l’actual taxa de reposició del 50%.

b) No es podrà nomenar nou personal interí ni contractar personal laboral per cobrir places vacants o llocs de reforç, llevat dels casos permesos per les taxes de reposició previstes en l’apartat a).

c) Queden excloses de les limitacions establertes als apartats anteriors els llocs de personal alt càrrec i eventual i els llocs de programes finançats amb recursos externs afectats.”

De la mateixa manera que es preveu amb les limitacions en la disposició de crèdits, el Govern pot modificar els límits descrits.

2.- Íntimament lligada amb l’anterior Decret ha estat l’Ordre de 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011. És molt interessant la seva exposició de motius, que constitueix una declaració del Conseller d’Economia i Coneixement sobre la situació econòmica i les seves perspectives immediates i sobre el paper que han de jugar els pressupostos de la Generalitat (ja sigui en fase de pròrroga o un cop aprovats).

3.- L’Ordre descriu com ha de ser la informació sobre ingressos i despeses que els diversos òrgans i organismes trametran a la Direcció General de Pressupostos. Volem apuntar aquí els següents aspectes:

– Tot el procediment d’elaboració i tramesa de dades i peticions és íntegrament telemàtic. Això es porta a terme a través del sistema corporatiu de gestió econòmica de la Generalitat (GECAT) i d’altres bases de dades també corporativa (per exemple, SIP per a dades de personal). No obstant, és possible l’ús de la xarxa global d’Internet “sempre que es disposi dels mitjans telemàtics i de seguretat adients” (art. 4).

– A més de les classificacions habituals (orgànica, econòmica i per programes), l’article 3.2 introdueix un nou concepte denominat “projectes de despesa”, que “són entesos com a aquells conjunts de despesa que tenen sentit per si mateixos, i que corresponen a activitats concretes, interrelacionades i coordinades entre si, que es realitzen amb la finalitat de produir determinats béns i serveis capaços de satisfer necessitats”.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 134.4 de la Constitució Espanyola estableix la pròrroga automàtica dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’exercici anterior  si no han estat aprovats abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent. Les legislacions disposen aquesta fórmula de la pròrroga per a cadascuna de les Administracions Públiques. Així, per a Catalunya, aquest efecte es preveu a la LOFCA i a la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

2.-Recentment, ha estat promulgat el Decret 109/2011, d’11 de gener, pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 mentre no siguin vigents els del 2011. Es tracta d’un Decret de contingut “clàssic”, però dos aspectes han cridat l’atenció.

3.-En primer lloc, la limitació de disposició, que regeix per a una part considerable dels crèdits, i que se situa en el 30% dels crèdits prorrogats. Això té diverses excepcions i afecta l’Administració Local o les Universitats. Així, la disposició arriba al 60% dels crèdits prorrogats en alguns altres casos. Per exemple:

-Transferències a corporacions locals per a finançar centres educatius.

-Concerts educatius.

-Finançament ordinari de les universitats.

-Concerts sanitaris.

De tota manera, és cert que existeixen crèdits per a despeses corrents sense limitació  (en concret, capítols 3,5 i 9) i que les restriccions de disposició poden ser modificades de forma singular pel Govern (art. 10).

També han fet enrenou les mesures específiques en matèria de despeses de personal, que examinarem demà.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm

Crònica de jurisprudència IV: allau de demandes de responsabilitat patrimonial a causa de la vulneració pel Legislador espanyol de normes tributàries comunitàries? (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- La STS de la Sala Tercera del Contenciós-administratiu  de 3 de desembre del 2010 –que varem començar a estudiar ahir– ha unificat definitivament –aclarint titubeigs previs- els principis del règim de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador en aquests dos casos:

– Responsabilitat per actes dictats en aplicació d’una Llei declarada inconstitucional.

– Responsabilitat per actes aplicatius d’una norma contrària al Dret comunitari.

–

2.- En ambdós casos, “aunque los actos administrativos sean firmes -en este caso las liquidaciones tributarias relativas al IVA- ello no impide el ejercicio de la acción de responsabilidad patrimonial del Estado por actos del legislador” (FJ 6è).

–

3.- Això obre la porta a una possible cascada de reclamacions de devolucions d’ingressos indeguts (per aplicació de la Llei espanyola declarada contrària a la Directiva europea).

De fet, el Tribunal ja va imposar en el cas concret una plena “restitutio in integrum” amb abonament dels interessos legals (sobre una quantitat base de 671.323,61.-€.).

És interessant apuntar que el Govern espanyol havia sol·licitat al TJCE una limitació en el temps dels efectes retroactius de la sentència sobre la Llei de l’IVA. Però el Tribunal va afegir que “debe recordarse que sólo con carácter excepcional puede el Tribunal de Justicia, aplicando el principio general de seguridad jurídica inherente al ordenamiento jurídico comunitario, verse inducido a establecerla.”

D’altra banda, és cert que el TJCE, en Sentència de 5-3-1993 – Brasserie du Pêcheur i Factortame-, havia admès que la reparació es regiria pel Dret nacional sobre responsabilitat. Aquest podria imposar “requisitos de fondo y de forma” per a garantir les exigències de seguretat jurídica. Aquesta última escapatòria, però, serà difícil, ja que la jurisprudència comunitària i l’espanyola caminen en la mateixa trajectòria: un règim de responsabilitat patrimonial unificat per a actes danyosos aplicatius de lleis declarades inconstitucionals o de lleis espanyoles contràries al Dret comunitari.

Crònica de jurisprudència IV: allau de demandes de responsabilitat patrimonial a causa de la vulneració pel Legislador espanyol de normes tributàries comunitàries? (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Tribunal Suprem ha configurat de forma generosa als darrers anys el principi de responsabilitat patrimonial dels poders públics. Exemple d’això són les sentències de 26-11-2009 i de 27-11-2009 sobre submissió al principi de responsabilitat patrimonial del Tribunal Constitucional i del Defensor del Poble (per exemple, en matèria de dilacions indegudes).

Amb certs requisits, la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJCE), ha desenvolupat la regla de la responsabilitat patrimonial dels Estats membres per vulneració del Dret Comunitari. Per exemple, transposició il·lícita d’una Directiva de manera que s’ultrapassi el raonable marge d’apreciació atorgat a l’Estat i s’arribi a “una violació final suficientment caracteritzada”.

–

2.- Probablement, una boira tardorenca omplia Luxemburg quan el TJCE, en Sentència de 6 d’octubre del 2005 (Assumpte C-204/03), declarà que el Regne d’Espanya havia incomplert la Sisena Directiva en matèria d’harmonització de la legislació dels Estats membres relativa a impostos sobre el valor afegit (Directiva 77/388CE, del Consell, de 17 de maig del 1977, després reformada).

El Regne d’Espanya havia limitat indegudament el dret a deducció en el tribut (tot i que és un tema complex, crec que la solució espanyola garantia millor la neutralitat del tribut, però el cert és que era “massa creativa” respecte a la redacció de la Directiva). La conclusió era que una determinada deducció de l’IVA havia de tenir un àmbit subjectiu més ampli (i també beneficiava, per tant, el demandant en el recurs que avui comentem).

–

3.-A l’entitat ECOPARC DE RESIDUS INDUSTRIALS, SA, se li practicaren determinades liquidacions tributàries en diversos exercicis previs a la data de la Sentència precitada, que declarava que la Llei espanyola sobre l’IVA era contrària al Dret Comunitari. El Lletrat assessor d’ECOPARC va  afanyar-se en trucar al seu soci: el seu client també tenia dret a deducció.

No obstant, aquelles liquidacions –ara infectades teòricament d’il·licitud- eren actes ferms. Eren actes aplicatius d’una norma contrària al Dret Comunitari –d’acord- però no patiren cap impugnació administrativa ni judicial.

La seguretat jurídica començà a tremolar quan el magistrat ponent SIEIRA MÍGUEZ inicià l’estudi de la qüestió…

Referència de la sentència a LA LEY: http://laleydigital.laley.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAO29B2AcSZYlJi9tynt/SvVK1+B0oQiAYBMk2JBAEOzBiM3mkuwdaUcjKasqgcp

Número de la Sentència al Repertori LA LEY: 208926/2010.

Per a què serveix l’Oficina del Contribuent?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Post redactat per SILVIA CAMPS COMAS, advocada.

1.- L’Oficina del Contribuent, creada mitjançant el Decret 162/2010 de 9 de novembre, té la finalitat de defensar els drets i garanties dels ciutadans en les seves relacions amb l’Administració Tributària de Catalunya.

–

2.- Les funcions de l’Oficina del Contribuent són:

– Rebre i tramitar queixes o suggeriments dels ciutadans per a millorar el funcionament, la forma de prestació o la qualitat dels serveis de l’Agència Tributària de Catalunya, la Direcció General de Tributs i la Junta de Finances. Qualsevol persona física, jurídica o ens sense personalitat jurídica amb interès legítim podrà presentar una queixa o suggeriment.

– Elaborar les respostes a les queixes i suggeriments relacionats amb els procediments administratius d’aplicació i revisió dels tributs i interpretació de la normativa tributària. Amb aquesta finalitat, l’Oficina del Contribuent s’haurà de  coordinar amb els ens i unitats corresponents, i sol·licitar-los els informes necessaris.

–

3.- Les queixes presentades no tenen en cap cas la consideració de recurs administratiu, ni paralitzen o interrompen els terminis de tramitació i resolució dels procediments administratius corresponents.

No obstant això, quan les queixes presentades reuneixin les característiques d’un recurs, denúncia o consulta tributària, s’hauran de remetre als òrgans competents per a la seva tramitació i resolució, amb notificació a les persones sol·licitants.

Finalment, cal destacar que la presentació d’aquestes queixes o suggeriments és compatible amb l’exercici de la resta d’accions o drets que puguin exercir les persones interessades en cada procediment.