Categoría: Dret Urbanístic i Edificació

CRITERIS JURISPRUDENCIALS SOBRE IMPUGNACIÓ DE PLANS GENERALS D’ORDENACIÓ URBANA: DISTINCIÓ ENTRE VICIS FORMALS A LA PRESA DE LA RESOLUCIÓ I CONTINGUT MATERIAL DEL PLA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Post redactat per SÍLVIA CAMPS COMAS, Advocada.

1.-Recents sentències del Tribunal Suprem (Sala 3ª, Secció 5ª, de dates 11 de desembre de 2009 –RJ 2010/2202-, de 28 de maig de 2010 –RJ 2010/2515- i de 21 de juliol de 2010 –RJ 2010/287333) han precisat les peculiaritats per a la impugnació de l’aprovació definitiva dels plans generals. De fet, es continua una línia que ja quedava clara a la STS de 19 de desembre de 2007 (RJ/2008/1928).

–

2.-Es reitera la ja vella doctrina que qualifica els plans d’urbanisme com a disposicions de caràcter general. Per tant, d’acord amb l’art. 107.3 de la Llei 30/92, contra les disposicions de caràcter general no cabrà recurs en via administrativa. La impugnació del contingut del Pla general seguirà aquesta regla i caldrà interposar directament recurs contenciós-administratiu.

–

3.-Ara bé, L’ACTE APROVATORI DE LES COMISSIONS D’URBANISME SÍ ÉS UN ACTE ADMINISTRATIU I CALDRÀ ESGOTAR LA VIA ADMINISTRATIVA SI S’IMPUGNEN VICIS RELATIUS A LA PRESA D’AQUESTA RESOLUCIÓ (per exemple, requisits de procediment, de quòrum, etc.). Això permet al Tribunal respectar l’organització administrativa de la Comunitat Autònoma (al Departament competent en el sector) i permetre el funcionament dels criteris de control propis de la jerarquia administrativa.

Crònica de jurisprudència I: Legalitat d’ordenança municipal que imposa assegurança de responsabilitat civil i fiança a titulars de certes llicències d’obres

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La sentència 2114/2009, de 12 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid –Sala contencioso-administrativa, Secció 2ª- ha admès la legalitat d’una Ordenança municipal (de l’Ajuntament de Madrid) que va imposar l’aportació d’un contracte de responsabilitat civil i una fiança que cobria el cost de reposició als TITULARS DE LLICÈNCIES D’OBRES QUE PUGUIN AFECTAR EL DOMINI PÚBLIC (amb referència expressa a possibles danys a la via pública o a les PERSONES que la utilitzin).

–

2.-La sentència inclou una doctrina favorable a aquesta Ordenança Municipal com a REGLAMENT INDEPENDENT LOCAL, ja que cap norma amb rang de Llei preveia aquestes condicions accessòries.

–

3.-És cert que operen aquí com a habilitants específics la protecció del domini públic local i la seguretat en llocs públics. Ara bé, el cert és que obre una escletxa en la jurisprudència contrària a la imposició per Ordenança municipal d’assegurances de responsabilitat civil (per exemple, en el cas de la telefonia mòbil).

Un comentari més ampli de la sentència a SIBINA TOMÁS, D.: “Crònica de jurisprudència”, a Quaderns de Dret Local, 23, Juny de 2010, pp. 211-212.

ADMISSIÓ I REGULACIÓ DE LES AUTORITZACIONS I LLICÈNCIES PROVISIONALS AL NOU REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El vigent Reglament –Decret de 31 d’agost- admet la llicència provisional, que permet obrir l’establiment, tot i que caduca en el termini d’un any (art. 122).

–

2.-El Reglament exigeix l’acompliment d’aquests requisits:

-Que l’acta de control inicial, malgrat ser desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no suposen risc per a la seguretat de les persones i béns, ni molèsties per a les persones que viuen a la seva proximitat.

-Que l’acta de control inicial acrediti que l’eventual llicència “no infringeix la normativa ambiental ni l’altra normativa sectorial que incideixi en l’establiment” (qüestió que generarà considerables discussions).

-Dipòsit de la fiança que assenyali el mateix òrgan atorgant.

–

3.- A més, l’òrgan competent per atorgar l’autorització o la llicència pot imposar altres requisits. Hem d’entendre que aquesta habilitació permet una imposició discrecional, però no arbitrària, de clàusules.