1.- El que ha generat més crítiques, però, és l’ús d’arguments que, en algun punt, fins i tot recorden la vella música de “l’acte polític”. En primer lloc, es diu que “ha de tenerse en cuenta que en la valoración futura de dichos residuos existe un alto grado de incertidumbre”. En segon lloc, existeix una al·lusió frontal a motius purament polítics, allunyats del Dret:

 

            “Pero además, y sobre todo, existe una última y poderosa justificación que legitima el pronunciamiento no reglado de la Orden Ministerial recurrida, y que consiste en que la misma ha sido dictada en un ámbito, el de la energía nuclear, que no sólo es muy específico, como se ha indicado, sino también controvertido, generador de un gran debate popular, debido sobre todo a los riesgos inherentes a tal clase de energía (emisiones radiológicas, residuos radioactivos…), ámbito en el que sin duda, y dada dicha especificidad y controversia, puede intervenir una determinada dirección u orientación de la política del Gobierno, en cuanto órgano constitucional supremo.” 

 

 

—

 

            2.-Posteriorment, l’Audiència s’esplaia en una llarga consideració respecte a “las políticas del Gobierno sobre la utilización de las fuentes de energía renovables”.  Fins i tot, considera que la mera planificació indicativa de l’Estat, prevista per l’art. 4.1. de la LSE (Llei del Sector Elèctric) permet al Govern restringir d’aquesta manera tan radical el dret de llibertat d’empresa (però llavors no seria planificació indicativa, sinó imperativa!).

 

—

 

            3.-Ens queda per resoldre si, en aquesta situació, té dret l’explotador a obtenir una indemnització. El Tribunal nega que hi tingui un dret indefinit i temporalment il·limitat. Només disposa d’una expectativa. Sols si, d’acord amb l’art. 32.2 LEN (Llei d’Energia Nuclear) raons excepcionals d’interès nacional justifiquessin el tancament, caldria lliurar una indemnització (però aquesta clausura hauria de ser acordada en un període en el qual hagués una autorització vigent i no operaria respecte a la petició de pròrroga).

            1.-És cert, però, que el Tribunal admet que hi ha uns elements reglats –mínims i ineludibles– relatius al compliment dels requisits en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica, que són verificats –de manera exclusiva i excloent- pel Consell de Seguretat Nuclear.

 

—

 

 

Font: Dimensions guide.

2.-La tesi de l’Audiència Nacional (que implica una innovació respecte a la praxi administrativa habitual) considera que els elements reglats de seguretat (sota control, com hem dit, del Consell de Seguretat Nuclear) no són els únics que es poden tenir en compte per a la “concesión y/o renovación de tal autorización”. Com veiem, per tant, aquesta doctrina podria aplicar-se no sols a renovacions, sinó també a la mateixa autorització inicial.

 

—

 

            3.-Els elements que, segons l’Audiència Nacional, fonamenten la discrecionalitat, deriven, en primer lloc, d’una interpretació –un pèl forçada- de la lletra de la llei. Són, en concret, els següents:

 

            a) L’ informe de seguretat del CSN és vinculant, però sols quan tingui caràcter denegatori de la concessió. Per tant, si fos favorable deixaria un marge al Ministeri per a prendre l’”oportuna” resolució (segons adjectiu incorporat per l’art. 7 del Reglament d’instal·lacions radioactives i nuclears –RIRN-).

 

            b) En el procediment d’autorització cal donar audiència a la Comunitat Autònoma, per a que es pronunciï en matèria d’ordenació del territori i medi ambient.  Es tracta, per tant, de variables alienes a la seguretat energètica.

 

            c) El cessament definitiu de l’activitat pot donar-se per voluntat del titular i per “alguna otra circunstancia”. És veritat que  s’havia pensat habitualment que aquestes circumstàncies podien ser, per exemple, de caràcter sancionador, però l’Audiència ho considera fins i tot més extens.

 

            d) En definitiva, l’actual titular de l’explotació només té una expectativa de continuació, però no pas un dret, encara que respecti les normes de seguretat.