Categoría: Espectacles públics

Publicada la Llei estatal de regulació del joc (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

  1.-Ha estat aprovada recentment la important Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. Aquesta norma regula les diferents modalitats de joc que es desenvolupen amb àmbit estatal. Això inclou també  -i és una de les principals preocupacions de la Llei- el joc que es fa a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius.

—

2.-Els objectius de la regulació administrativa (que inclou la subjecció a llicències o autoritzacions) són :

-Garantir la protecció de l’ordre públic.

-Lluitar contra el frau.

-Prevenir les conductes adictives.

-Protegir els drets dels menors.

-Salvaguardar els drets dels participants als jocs.

—

3.- Dins de la Llei queden inclosos, entre altres casos, els jocs de caràcter ocasional i les activitats de joc transfrontereres.

Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei, entre d’altres, els jocs o competicions  “de puro ocio, pasatiempo o recreo que constituyan usos sociales y se desarrollen en el ámbito estatal, siempre que éstas no produzcan transferencias económicamente evaluables” (art. 2.2).

La reglamentació bàsica de cada joc serà establerta per Ordre Ministerial  i l’art. 5.3. preveu que “cualquier modalidad de juego no regulada se considerará prohibida”.

La llicència municipal, una institució “démodée” (II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Vèiem ahir la reducció que practica la LES sobre el llistat de les venerables llicències municipals. Encara cal consignar un límit complementari en el darrer incís del nou art. 84 bis LRBRL:

“En caso de existencia de licencias o autorizaciones concurrentes entre una entidad local y alguna otra Administración, la entidad local deberá motivar expresamente en la justificación de la necesidad de la autorización o licencia el interés general concreto que se pretende proteger y que éste no se encuentra ya cubierto mediante otra autorización ya existente.”

—

2.- L’art. 41 de la LES afegeix un art. 84 ter LRBRL per a fer entrar per la porta gran a la comunicació i a la verificació posterior:

.

“Cuando el ejercicio de actividades no precise autorización habilitante y previa, las Entidades locales deberán establecer y planificar los procedimientos de comunicación necesarios, así como los de verificación posterior del cumplimiento de los requisitos precisos para el ejericio de la misma por los interesados previstos en la legislación sectorial.”

—

La necessària distinció, no sempre fàcil, entre medi ambient i urbanisme,

.

3.- Veurem demà el règim transitori establert per la Disposició Addicional vuitena de la LES en relació a l’estatut de les llicències municipals.

De moment, però, cal apuntar a títol d’exemple que una gran part de les llicències urbanístiques ja no tindrien base legal en el futur.  En efecte, als darrers anys ha predominat una concepció àmplia de la normativa urbanística  (al final, fins i tot s’hi ha encabit disposicions relatives a igualtat o discriminació positiva de gènere). Molt sovint, el Pla urbanístic inclou regles de política econòmica, planificació comercial, criteris estètics o arquitectònics peculiars, exigències per a assegurar la cohesió social, etc.

Els motius enumerats ja no tindrien acollida a l’estricte llistat de l’art. 84 bis LRBRL (on sí entrarien, com hem vist, el medi ambient o el patrimoni històrico-artístic).

La llicència municipal, una institució «démodée» (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Les darreres reformes de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) ja havien donat passes en aquest sentit. L’objectiu final és una Administració Pública:

.

-Que no imposi controls previs sobre les activitats dels particulars, excepte “raons imperioses d’interès general”.

-I, si cal establir restriccions, han de preferir-se les fórmules de limitació a posteriori.

.

Es tracta, per tant, d’un esquema basat en l’autorresponsabilitat i en el qual han de jugar un gran paper les entitats col·laboradores de l’Administració (d’anàlisi, de certificació,etc.) i els tècnics i professionals particulars competents.

—

2.- La Llei d’Economia Sostenible (LES) estableix al seu article 41 un nou article 84 bis de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL). En síntesi, aquest precepte proclama el següent:

.

2.1.-Amb caràcter general, “el ejercicio de actividades no se someterá a la obtención de licencia u otro medio de control preventivo”.

.

2.2.- No obstant, es podran sotmetre  –facultativament– a llicència o control preventiu les activitats que afectin:

.

-La protecció del medi ambient.

-La protecció del patrimoni històrico-artístic.

-La seguretat o la salut públiques.

-O que impliquin l’ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic (¿significa això que desapareix la llicència dels usos no privatius com, per exemple, les terrasses dels bars o altres ocupacions que permeten un ús compatible dels altres administrats?)

—

3.-Ara bé, fins i tot en els casos indicats la decisió de submissió a llicència:

.

-Ha d’estar justificada.

-Ha de ser proporcionada.

Examinarem demà algun límit que encara ha de patir l’establiment de llicència i esbrinarem les conseqüències de la nova regulació.

—

.-Balneari de  La Palma, a Cadis, que data de començaments del segle XX. Fou declarat Bé d’Interès Cultural el 1990. En el camp del patrimoni històrico-artístic, la llicència té plena base legal. Fotografia del quadern de viatge de Paco Piniella (amb autorització de l’autor).

REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS EN ELS QUALS S’EXERCEIXEN ACTIVITATS DE NATURALESA SEXUAL.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El tema està d’actualitat i cal recordar que el recent Reglament d’Espectacles ha regulat al seu article 41 els “establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual”. Es tracta d’activitats que requereixen LLICÈNCIA MUNICIPAL i estan sotmesos a les LIMITACIONS O CONDICIONS D’EMPLAÇAMENT i als altres requisits establerts en les ordenances municipals o en la normativa urbanística aplicable. Per tant, els municipis interessats en establir exigències restrictives hauran de configurar especialment les seves normes urbanístiques o aprovar una ordenança municipal limitativa.

–

2.-El Reglament ja exigeix algunes regles constructives obligatòries. En concret, l’accés als locals directament des de la via pública i l’accés als reservats des de l’interior del local. Els reservats han de tenir una zona de vestuari i de descans.

–

3.-A més, regula altres aspectes de l’activitat que afecten directament el seu funcionament quaotidià. En concret, subministrament de preservatius, confidencialitat de les dades de caràcter personal i prohibició de l’entrada de menors d’edat.

REGULACIÓ COMPLETA DE LES SESSIONS VIRTUALS DELS ÒRGANS COL•LEGIATS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El recent Reglament d’Espectacles ha inclòs al seu art. 7 una regulació completa de les sessions virtuals dels òrgans col•legiats. Aquesta s’aplica, en principi, als òrgans col•legiats de la Generalitat previstos en aquesta norma (per exemple, la Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives). Ara bé, és possible que operi com a regla supletòria d’altres òrgans.

–

2.-La sessió virtual té una durada de tres dies, però pot ser de menys duració si ho acorden les dues terceres parts de les persones membres. Té una primera fase de pronunciament sobre les qüestions incloses a l’ordre del dia i una segona de formulació de propostes d’acord pel president o pel vicepresident i votació posterior. En el termini màxim de 24 hores d’haver finalitzat la sessió, la secretaria formalitza els acords adoptats.

–

3.-És important l’art. 7.1. e) del Reglament d’Espectacles, que precisa el següent:

“Si un mínim d’una quarta part de les persones membres de l’òrgan col•legiat considera que el desenvolupament virtual de la sessió no ha garantit suficientment el seu dret de participació i de defensa de les seves posicions, poden requerir, en el termini de 24 hores d’haver finalitzat la sessió virtual, que es repeteixi en format presencial. En aquest cas, la presidència ha de convocar la sessió presencial, amb una antelació mínima de dos dies, amb el mateix ordre del dia que la virtual.”

ADMISSIÓ I REGULACIÓ DE LES AUTORITZACIONS I LLICÈNCIES PROVISIONALS AL NOU REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El vigent Reglament –Decret de 31 d’agost- admet la llicència provisional, que permet obrir l’establiment, tot i que caduca en el termini d’un any (art. 122).

–

2.-El Reglament exigeix l’acompliment d’aquests requisits:

-Que l’acta de control inicial, malgrat ser desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no suposen risc per a la seguretat de les persones i béns, ni molèsties per a les persones que viuen a la seva proximitat.

-Que l’acta de control inicial acrediti que l’eventual llicència “no infringeix la normativa ambiental ni l’altra normativa sectorial que incideixi en l’establiment” (qüestió que generarà considerables discussions).

-Dipòsit de la fiança que assenyali el mateix òrgan atorgant.

–

3.- A més, l’òrgan competent per atorgar l’autorització o la llicència pot imposar altres requisits. Hem d’entendre que aquesta habilitació permet una imposició discrecional, però no arbitrària, de clàusules.

ELS HORARIS DE LES NOVES CATEGORIES D’ESTABLIMENTS PREVISTES PEL REGLAMENT D’ESPECTACLES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Disposició Transitoria tercera del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (Decret 112/2010) regula els horaris de les noves categories d’establiments previstes al reglament. Aquests horaris tenen un caràcter transitori «mentre no es faci la regulació horària definitiva».

–

2.-En concret, es prevenen els següents horaris de funcionament:

«a) Restaurants musicals: obertura a les 6 hores i tancament a les 2:30 hores.
b)Sales de concert: obertura a les 17 hores i tancament a les 4:30 hores.
c)Sales de festa amb espectacle i concerts d’infància i joventut: obertura a les 11 hores i tancament a les 22 hores.
d)Discoteques de joventut: obertura a les 17 hores i tancament a les 22 hores.
e)Salons de banquet: obertura a les 6 hores i tancament a les 2:30 hores.
f)Establiments de règim especial: obertura a les 7 hores i tancament a les 14 hores.»

–

“3.-Els establiments dels apartats a),b) i e) del paràgraf precedent “podran perllongar l’horari de tancament per un període de 30 minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius”.

EL NOU REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Decret 112/2010, de 31 d’agost, ha aprovat el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. Desplega, per tant, la Llei 11/2009. Estem davant d’un reglament important i, en aquest blog, precisarem els propers dies alguns dels seus aspectes.

–

2.-El primer que destaca -i així ho indica la mateixa Exposició de Motius- és una interpretació rigorosa dels motius d’interès públic que, segons la Directiva de Serveis, permeten «mecanismes d’intervenció administrativa més rigorosos». És a dir, les institucions que sempre ens han estat més familiars: l’autorització i llicència i el silenci administratiu negatiu. Aquests es mantenen «en relació amb les activitats recreatives, els espectacles públics i els establiments de major incidència social, els quals poden afectar significativament els drets i els interessos de terceres persones».

–

3.-La Disposició Final 1ª.1 precisa que una gran part del Reglament (es concreten els articles) té caràcter supletori de les ordenances municipals. A més, el número 2 del mateix article estableix que «les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits i condicions addicionals a les que preveu aquest Reglament amb caràcter general».